El comerç colonial i l'origen del capitalisme al segle XVII

1.1 El comerç: del Mediterrani a l'Atlàntic

Durant el segle XVII es consoliden les rutes marítimes del segle anterior (la ruta dels metalls preciosos i la ruta de les espècies). S'estableix una nova ruta entre Europa, Àfrica i Amèrica, coneguda com a comerç triangular, centrada en la compra d'esclaus africans per a les plantacions americanes i en la posterior compra de productes colonials (cafè, sucre, cacau...).

El comerç colonial deixa de ser monopoli espanyol i portuguès, i el domini del comerç mundial passa a mans d'Holanda, França i Anglaterra. Com a conseqüència, el comerç mediterrani perd importància, fet que comporta una crisi als països i als comerciants que controlaven aquestes rutes. En canvi, van créixer els ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.

Al segle XVII, diverses nacions europees competien amb Espanya i Portugal pel comerç colonial americà. Alhora, els holandesos i els anglesos es van llançar a l'establiment de colònies o factories comercials a les costes africanes i asiàtiques. Per fomentar aquest comerç, es van crear les companyies comercials d'iniciativa privada amb el suport de l'Estat:

• Holanda: va crear la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
• Anglaterra: va establir la Companyia Britànica de les Índies Orientals.

En la seva expansió, Anglaterra va iniciar el domini de l'Índia, mentre que Holanda s'instal·lava a Indonèsia, desplaçant Portugal de la zona.

1.2 Canvis en el sistema de producció: les manufactures

Aquest fort desenvolupament del comerç atlàntic va anar acompanyat d'un canvi en les formes de producció gremials tradicionals, incapaces d'abastir la forta demanda de productes. Alguns comerciants van crear noves formes d'augmentar la producció i d'abaratir-ne el preu:

Les manufactures i la indústria a domicili

• Les manufactures: reunien diversos treballadors en un mateix local que percebien un salari.
• La indústria a domicili: els pagesos produïen béns a casa seva per complementar el treball agrícola.

En ambdós casos, el comerciant hi posava l'utillatge i les matèries primeres, i venia la producció lliurement al mercat. Aquest desenvolupament del comerç i les noves formes de producció van afavorir l'increment de banquers i prestadors per finançar les noves empreses. Tot això va originar el capitalisme comercial i l'ascens de la burgesia, que invertia el seu capital en els nous negocis.