Comentario de la vicaria de fortuny

La vicaria.

1.- DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol. La vicaria.

Autor:

Fortuny, Maríà (1838-1874)

Cronologia

1867-1870.

Estil

Realisme.

Tècnica

Oli.

Suport

Taula; 60 cm. X 94 cm.

Localització actual

Museu Nacional dArt de Catalunya. Barcelona.

Tema

Escena costumista o de gènere. Representa la signatura dun contracte matrimonial a les oficines eclesiàstiques. Lartista presta una gran atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i lambient.

2.-ANÀLISI FORMAL.
.- Elements plàstics.

La pinzellada de Fortuny destaca per la llibertat i pel preciosisme. El color és desbordant en vitalitat i riquesa,hi predominen tonalitats càlides (més a primer terme i ocupant una part del quadre més gran) per damunt de les fredes.
La llum es reparteix homogèniament per tota la superfície del quadre.

.- Composició

Lobra sestructura a partir de la gran perspectiva que estableix el pintor, el punt de fuga de la qual se situa en la firma dels papers matrimonials per part del nuvi, sota la mirada atenta del testimoni i de lajudant del vicari. En el mateix pla horitzontal, darrere dell se situen la seva esposa, els familiars, una figura descamisada que demana almoina per a les ànimes del purgatori, i un senyor amb el cap cobert, que sembla que esperi el seu torn assegut. A lesquerra del quadre i desvinculat de lacció, apareix el vicari que, a la seva taula, atén un senyor. A més daquesta escena principal, Fortuny pinta un segon grup de personatges propers a lespectador, que representarien el poble, que té com a referència un torero i una maja, personatges típics de la imatgeria espanyola.
En la composició de lescena, també són interessants dos conceptes: el gran espai buit que sestén a la part inferior de la tela, i que ajuda a potenciar la perspectiva mitjançant les línies del terra,i la col·locació de la làmpada que penja del sostre i del braser, que ajuden lartista a equilibrar visualment i pictòricament la composició.
Les figures humanes estan disposades de manera asimètrica, i hi ha una marcada concentració de personatges a la dreta. Lacció principal, la signatura del nuvi al registre eclesiàstic sota latenta mirada del vicari i del testimoni, transcorre lleugerament desplaçada cap a lesquerra del centre del quadre.
Lobra adquireix un dinamisme notable, principalment gràcies a lactitud de diàleg, i la gestualitat dels personatges, que permet a lespectador concebre el quadre com a diverses escenes interrelacionades.
El fet que no sobservi a la banda esquerra de la vicaria cap paret que limiti físicament la sala impedeix a lobservador de fer-se una idea real de les seves dimensions.
La verticalitat de la majoria dels assistents, del respatller de la cadira, del llum que penja del sostre i del gran quadre per damunt de lhoritzontalitat de la taula i dels bancs.
A la dreta de la taula hi ha un grapat de personatges (alguns són toreros) més humils que semblen esperar el seu torn. La catifa groguenca als seus peus contrasta amb

el terra més aviat marró de la resta de la sala i serveix delement distintiu entre ambdós grups, malgrat la presència duna de les dames en un racó de lestora, que podria simbolitzar una certa condescendència.

.- Estil

Fortuny destaca pel virtuosisme de la seva pinzellada, que es pot observar en la minuciositat dels luxosos vestits que llueixen els personatges, així com en els detalls de ferro forjat o en la policromia de les parets, una tècnica virtuosa amb temes anecdòtics i jovials, lluny de tota crítica social. Per aquest motiu, malgrat enquadrar-lo habitualment dins del Realisme, també se lha considerat un membre destacat de la pintura preciosista.
A la vegada, presenta un cromatisme exacerbat, que aporta a lobra una gran intensitat lumínica, més enllà de lhipotètic finestral que il·lumina lescena des de lesquerra.
Les seves obres tingueren un èxit desbordant durant els anys setanta del s.XIX, sobretot a França. La crítica de lèpoca arribà a relacionar-lo, per la seva tècnica a base de taques i per la llum i el cromatisme dels seus quadres, amb els impressionistes, però lús del clarobscur lallunyava de la concepció de lart daquests. Daltra banda, se sap que lartista català fou admirador dun jove Renoir, que tot just començava. En morir prematurament als trenta-sis anys, ha quedat plantejada la incògnita de si les seves inquietuds plàstiques lhaurien portat a establir més punts de contacte amb els impressionistes.
De manera semblant a Delacroix, un viatge al nord dÀfrica per tal de pintar un quadre (La batalla de Tetuan) per a la Diputació de Barcelona, inspirat en la guerra entre Espanya i El Marroc representà una revelació per a Fortuny per la llum enlluernadora, lorgia de color i els temes pintorescos que descobrí sobtadament.
El 1886, en la seva estada al Prado. Copià i estudià els venecians, El Greco, Velázquez, Ribera i, per damunt de tots, Goya, de qui en certa manera fou un continuador per la seva refinada sensibilitat colorista, la seva passió per la llum i lús de la tècnica de la taca aïllada.
La gran acceptació de les seves obres per part del públic i la crítica provocà que una gran quantitat dartistes sinspiressin en la seva manera de concebre la pintura; són els anomenats fortunyistes, amb representants a Espanya (Tomás Moragas, Eduardo Zamacois,etc.), França (Henri Regnault) i Itàlia (Edoardo Dalbono i Francesco Paolo Michetti):
Un detall que dóna fe del renom de Fortuny és el fet que a Roma, en vida de lartista, hi hagués nombroses falsificacions amb el seu nom.

3.- Interpretació.
.- Contingut i significació.

La vicaria és un quadre costumista lacció del qual transcorre en una vicaria típica del segles XVIII i reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma, per part dels contraents, de la documentació que legalitza la seva uníó matrimonial. La idea daquest tema sembla que li va sorgir després dhaver visitat diverses vegades la sagristia de lesglésia de Sant Sebastià de Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni amb Cecília Madrazo, la filla de linsigne pintor Federico de Madrazo.
Per explicar la raó de ser de La vicaria i de la producció de Fortuny en general cal fer referència a la pintura del seu temps; aquesta mostrava ja poca predisposició per la grandiloqüència neoclàssica, per lèmfasi romàntic i per labús dels grans formats i, com a conseqüència, sabocà a la tècnica detallada i pacient dels quadres de mesures més reduïdes. El màxim representant daquesta tendència fou Meissonier, que imposà la moda dels tableautins, pintures de gabinet de dimensions petites.
Un altre motiu del canvi de rumb de lart pictòric fou laparició de la burgesia con a nou client dels artistes, la qual sels disputava amb lEstat i que per les seves cases preferia obres menudes, preferentment de gènere.
El marxant de Fortuny, Goupil, exposà La vicaria a París i van arribar a pagar-ne 70.000 francs, més de 140.000 pessetes de llavors. La fama que adquirí el pintor tingué abast europeu.

.-Funció

La seva destinació havia de ser, en un principi, la llar dalgun personatge adinerat que desitgés decorar alguna estança amb una obra de tema costumista i amable com aquesta.