Comentari torre Eiffel

Torre Eiffel. Alexandre Gustave Eiffel    1887-89Documentació general: París, França. Ferro forjat. Materials industrials. Estil arquitectura de ferro. 125 m (ample) x 305 m (llarg), 324 m amb antenaCONTEXT HISTÒRIC Dècada dels 80 del Segle XIX. El Segle XIX és el segle de la industrialització i de la gran explosió demogràfica a Europa. Això planteja unes necessitats constructives noves: xarxes ferroviàries, ponts, edificis industrials... Cal construir molt de pressa i a preus moderats. Aquests problemes demanen noves solucions basades en els materials i  també noves solucions arquitectòniques, defugint del vells prejudicis formals heretats de la tradició acadèmica. Són els enginyers, formats en un esperit utilitari, els que introdueixen els nous materials, com ara el ferro; mentre que els arquitectes continuen més preocupats per la forma i més aferrats a la tradició. El gran triomf de l’arquitectura del ferro i el vidre va arribar amb les Exposicions Universals. A partir de 1851, primera Exposició Universal  celebrada a Londres, es van celebrar en diferents ciutats i en elles s’exposaven els principals avenços tècnics de l’època, tant pel que fa als edificis com al material exposat. Exposició Universal de París de 1889: s’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira. L’Exposició cobrí una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart i altres zones de París. 35 països hi varen participar. Anàlisi formal: elements de suport Els quatre grans arcs que descansen damunt de  quatre pilars metàl·lics situats als angles d’un rectangle de ciment d’uns 15 metres. Els pilars estan orientats als quatre punts cardinals i estan inscrits en el quadrat de 125 m de costat. S’aixeca sobre quatre grans pilars cimentats. Espai interior i exterior: Per les seves característiques és impossible distingir els espais. Té tres plataformes o pisos: Tercer pis a 274 m de terra. Segon pis a 115 m. Primer pis a 57 m. Forma piramidal potencia la sensació de verticalitat. Simetria i estabilitat. Els 4 pilars situats als vèrtex d’un gran quadrat van corbant-se cap a l’ interior a mesura que s’ eleven i acaben convertir-se en un únic element. Estructura oberta Té escales i elevadors, al seu recorregut s’alcen tres plataformes a diferents nivells, cadascuna amb un mirador, i la primera, actualment, amb un restaurant.  A prop de l’extrem de la torre es situa una estació meteorològica, una estació de ràdio, una antena de transmissió per la televisió i unes habitacions en les que va viure el propi Eiffel.Interpretació: contingut i significat És considerada màxim exponent l’ arquitectura metàl·lica i fou concebuda per convertir-se en el símbol de  l’Exposició Universal de París de 1889, que se celebrà per commemorar el centenari de la Revolució Francesa. Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyà Eiffel. Pretén deixar a la vista de tothom els elements de la seva estructura i erigir-se en l’ estendard de la modernitat i del progrés que comporta la tècnica, valors força arrelats en la burgesia francesa de l’època.

Funció Edifici de caràcter públic, que quan va ser creat tenia com a funció donar accés a l’Exposició Universal que es va celebrar a París l’any 1889. Eiffel va rebre l’encàrrec de construir un edifici emblemàtic que representés el triomf de la tècnica en el món modern.  Inicialment fou utilitzada com laboratori científic, si van allotjar aparells com baròmetres, anemòmetres i parallamps. Tres àmbits: metereologia, radiotelegrafia i aerodinamisme. Avui en dia ha esdevingut un dels símbols de París.Models i influències Eiffel (1832-1923) era enginyer, especialista en estructures de ferro (Viaducte del Garabit a França, Pont de María Pia,  l’estructura de l’ estàtua de la Llibertat i les recloses del canal de Panamà). La torre Eiffel mostra la combinació d’audàcia constructiva i decoració aplicada i es pot considerar un antecedent de l’art Noveau.

Aquesta obra té lligams amb altres obres de l’arquitectura del ferro i del vidre  com la Biblioteca de Sainte-Geneviève del francés Labrouste i amb el Crystal Palace de J.Paxton. És la tendència que triomfarà en les grans Exposicions Universal de l’època. L’arquitectura del ferro tindrà continuïtat amb l’Escola de Chicago i les seves construccions de gratacels, amb estructures de ferro però no visibles.Models i influèncie. Va ser molt conflictiva i criticada per la major part dels seus contemporanis. Una de les protestes: Nosaltres, els escriptors, pintors, escultors i arquitectes venim en nom del bon gust i de l’ amenaça feta a la història de França, a expressar la nostra profunda indignació que hagi de quedar en el cor de París aquesta innecessària i monstruosa torre. Passats uns anys, es decidí desmuntar la torre, però aquest cop els intel·lectuals francesos ho impediren. Malgrat les crítiques dels artistes i intel·lectuals de l’època, molts pintors de les primeres dècades del Segle XX la van convertir en protagonista de la seva obra, per exemple Delanuy, Chagall i Diego Rivera.