Comentari de text català

En aquest text, podem diferenciar una estructura pròpia d’un text expositiu descriptiu, composada per una introducció, un desenvolupament i una conclusió o síntesi. Començant pel títol, veiem que ja ens adverteix del tema que es tracta a l’assaig pel qual podem dir que ens trobem amb un títol que és explícit i temàtic. /La primera part la trobem en les tres primeres línies, on Joan Fuster ens presenta el tema tractat al text. També ens conta quina es la seua situació, es a dir, la poca experiència personal que te en el tema, això ho justifica dient que la seua inexperiència serà cosa de l’edat. Finalment explica per que encara que no té molts coneixements sobre el tema el tracta en aquest text, i és que Fuster ho considera un espectacle fascinant. /La segona part va des de () fins a (). En aquesta part Fuster explica per que li sembla tant fascinant aquest tema, ens descriu el ritual que te la preparació d’un porro mitjançant un lèxic que ens dona una sensació de gran escrupolositat a l’hora de portar endavant el ritual. /En  la tercera part l’autor parla de les sensacions que tenen els consumidors i expressa la seua opinió o tesi en la qual defensa que en realitat, allò que mes els agrada als consumidors no es la droga sinó l’intercanvi de fluids. Desprès, una vegada explicat el procés de preparació passa a explicar un altre ‘’ritual’’, el de passar-se el porro entre el grup de persones on  també afegeix que tots els efectes que els consumidors creuen que provoca en ells, es mentida, els consumidors no viatgen sinó que ho simulen. /A més, per a concloure es reitera en que la droga no es l’ ingredient, sinó la bava que cada consumidor aplica al cigarret. Per a finalitzar l’escrit Fuster conclou amb una mena de disculpa per les seus afirmacions amb dues frases: ‘’No hi tinc res en contra, alto! I Per molts anys!’’ /Com ja hem dit abans el títol que porta aquest assaig es tracta d’un títol explícit i temàtic que d’acord amb el contingut del text ens permet formular el tema d’aquest text: el consum de marihuana entre els joves com un espectacle digne d’observació /El punt de vista de l’autor respecte la cerimònia de com fer-se un porro. 

RESUM:

El text narra el ritual del porro col•lectiu, arriba a la conclusió de que la xafarderia del fumadors és molt gran, ja que si el que se estan fumant és en realitat droga és impossible que amb la primera xamada faça com que està en èxtasi, a més a més que simplement un porro per a tots no dóna com per a drogar-los i en realitat el que els droga “son les baves que es passen uns a altres mitjançant el porro”. /TIPOLOGIA:

 El text de Joan Fuster que analitzem és un text assagístic, inclòs en el llibre Notes d’un desficiat publicat en Agost de 1979. Pertany, doncs, a l’àmbit literari. Ens ha arribat mitjançant el canal escrit. El tema del text és de caràcter general i de temàtica social i quotidiana: va precedit d’un títol temàtic “Ràpida teoria del porro” que ens avança el contingut i el tema que tracta. Com a text de tipologia expositiva presenta una clara disposició estructural en tres parts que es correspon amb la pròpia d’aquest tipus de textos: introducció, desenvolupament i conclusió o tesi, que constitueixen l’estructura interna o macroestructura d’aquest text i que ja hem explicat en la pregunta 1. /En aquest text podem distingir una gran quantitat de signes gràfics, com ara la utilització de signes de puntuació (en la segona part) com els dos punts abans de començar l’explicació del ‘’ritual’’ o la utilització del nexe copulatiu ‘’i’’ conjuntament amb una coma. Altre recurs, molt propi de la prosa fusteriana es la utilització de cometes per a ressaltar les paraules que l’autor considera, deixant així una lectura mes lliure al receptor ja que no deixa res tancat. Finalment, respecte als signes gràfics, cal afegir en la ultima part la rotunditat amb que parla Fuster disminuïda pels punt suspensius i una mena de disculpa per les seues afirmacions amb dues frases exclamatives que reforcen l’oralitat i la relació amb el lector. /Com a text pertanyent a l’àmbit literari, el text presenta un registre formal literari que apreciem en l’ús que fa del llenguatge: trobem recursos retòrics propis d’un llenguatge col•loquial, el que fa que el llenguatge de Fuster s’aprope a la oralitat i s’allunye de l’abstracció mes pròpia de l’estil assagístic. /El text està escrit en varietat estàndard.  A pesar de que en aquest text no apreciem moltes marques que ens situen el text en la varietat dialectal oriental o occidental del català sabem que Fuster és un escriptor d’origen valencíà i açò ho veiem en verbs com ‘’confesse’’.