Comentari artístic: La Llibertat guiant el poble (1830)

1. Dades bàsiques

• Autor: Eugène Delacroix.
• Títol: La Llibertat guiant el poble.
• Cronologia: 1830.
• Material i suport: Oli sobre tela.
• Mides: 260 x 325 cm.
• Ubicació original: Saló de París (1831).
• Ubicació actual: Museu del Louvre, París.

2. Descripció formal

• Iconografia: Una al·legoria a la llibertat, mig nua i amb la bandera francesa. Sota el seu guiatge, la burgesia, el proletariat i el jovent esdevenen símbols d'esperança per al futur en el context de la Revolució francesa de 1830.
• Funció: Al·legòrica i propagandística.
• Composició: Oberta i triangular.
• Línies compositives: Predomini de les diagonals.
• Recursos tècnics: Domini del color damunt la línia, clarobscur, utilització de colors càlids que reforcen la composició, cossos moribunds i morts en escorç, creant una sensació de moviment.

3. Significat de l'obra

• Elements propis de l'estil: Color damunt la línia, pinzellades ràpides i pastoses, llum i clarobscur amb influència de Rubens, composició en diagonals i interès pels fets històrics contemporanis tractats de manera subjectiva.
• Relació entre forma i funció: Al·legoria on l'escena es presenta directament a l'espectador per transmetre l'ideal de llibertat.
• Iconologia: L'autor, provinent d'una classe burgesa benestant, no va prendre part activa en els fets polítics de 1830, però pinta aquest cant a la llibertat contra l'absolutisme a França. La presència d'un burgès, un proletari i un jove al costat de la Llibertat presenta la revolta com un esdeveniment polític i històric que, finalment, només va beneficiar els burgesos.
• Relació entre època i obra: Després de la derrota de Napoleó, Europa torna a l'absolutisme i el liberalisme burgès lluita per recuperar la llibertat. La revolució de 1830 s'inicia quan Carles X signa uns decrets per governar sense parlament, fet que el va obligar a l'exili. Lluís Felip, candidat de la burgesia, inaugura la monarquia parlamentària.

4. Transcendència de l'obra

Ha estat considerada una de les obres de compromís polític més rellevants; el nou rei la va comprar al Saló de París el 1831. És emblemàtica de les revoltes liberals burgeses del segle XIX. Combina aspectes plàstics amb colors clars propis del renaixement venecià, mentre que la composició i el moviment mostren una clara influència del barroc.