La Columnada de Sant Pere del Vaticà: Obra de Bernini

Columnada de Sant Pere del Vaticà

• Autor: Gian Lorenzo Bernini
• Cronologia: 1656-1667
• Tipologia: Plaça
• Materials: Travertí
• Estil: Barroc
• Localització: Roma (Vaticà)

Obres del mateix autor

Façana de l'església de Santa Bibiana, Palazzo Montecitorio.

Descripció

L'horitzontalitat de la façana de la basílica de Sant Pere restava protagonisme al conjunt basilical. Per tal d'emfatitzar aquesta façana, es va pensar col·locar dues torres als extrems, però la debilitat dels fonaments va fer que el projecte no es pogués dur a terme. Anys més tard, es va encarregar un projecte de la plaça a Bernini amb la doble finalitat de realçar la façana i acollir els fidels.

La plaça està estructurada en dos espais: un de trapezoïdal, l'anomenada piazza retta, i un d'el·líptic, la piazza obliqua. Després de presentar alguns projectes, Bernini va crear la piazza obliqua: una columnata d'ordre dòric amb un entaulament jònic coronada per una balaustrada de 140 imatges, en l'eix de les columnes, de sants màrtirs de l'Església. El major gruix de les columnes dòriques reforçava la verticalitat de la façana de Maderno, amb columnes gegants d'ordre jònic molt més esveltes.

La columnata està composta de quatre fileres de columnes amb una major separació al centre, presidides en el seu extrem per dos frontis tipus temple clàssic. El conjunt s'articulava al voltant d'un obelisc col·locat l'any 1586; a l'eix transversal hi ha dues fonts que estan situades en el punt des del qual es configuren dos cossos semicirculars. La piazza retta obre els seus braços per tancar l'ample de la façana. Amb dues places creen un espai que permet als fidels poder veure el Papa quan aquest és a la loggia de la benedicció, o quan es dirigeix als fidels des del balcó del seu palau.

Bernini volia incloure un espai tancat amb la inclusió d'un tercer braç que mai es va construir, amb la intenció de crear en el fidel una sensació de sorpresa i amplitud.

Funció i significat

La plaça de Sant Pere del Vaticà, seu de la cultura catòlica, recull alguns dels aspectes més significatius de l'arquitectura i de l'urbanisme barrocs: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat.

La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l'Església. Els sants damunt de la columnata són els mitjancers d'aquesta església de salvació que multiplica esforços per fer més emotiva, apassionada i sensible la fe catòlica. Simbòlicament, la seu catòlica, apostòlica i romana esdevé intermediària en el camí. Els sants representen l'Església triomfant respecte a l'Església militant, que són els fidels.

La funció de la plaça és la d'acollir el màxim nombre de fidels possible, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d'aixopluc en dies de pluja, facilitant la celebració de processons. Mitjançant l'escenografia pròpia de l'esperit barroc, Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne. Ho aconsegueix guanyant espais per al culte, permet la visibilitat de les estances vaticanes i la loggia de les benediccions, a més de crear una perspectiva il·lusionista.

Models

Miquel Àngel i el seu projecte del Campidoglio.

Influències

En altres obres d'època barroca, com la plaça no finalitzada davant de la Reggia di Caserta.