Colosseu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,02 KB

Colosseu.a) Cronologia.De l’any 72 al 80.b) Estil.El Colosseu o amfiteatre Flavi és d’estil romà imperial. Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (marbre travertí), tova i pedra. Sistema constructiu:
arquitravat i voltat. D’arquitecte desconegut (Comitent: Flavi Vespasià, emperador romà.) Elements de suport i suportats: és un edifici de notable complexitat estructural que es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. Des de l’exterior s’hi aprecia la utilització de l’arquitectura de voltes típica dels romans,amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus,els frisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos.A l’interior de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o càvea) que no aprofita els desnivells del terreny; sinó que s’aixeca sobre moltes voltes superposades,recolzades damunt pilastres de travertí. El cor de l’edifici,gràcies a això, és ple de quilòmetres i quilòmetres de passadissos amb voltes i d’escales, una obra mestra d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuració s’hi va usar la volta de canó i la més complexa volta d’aresta.Espai exterior i interior: exteriorment la façana s’erigeix sobre un estilòbat damunt el qual s’aixequen els quatre pisos que conformen l’edifici. El primer pis o planta baixa,format per 80 arcades,és d’ordre dòric toscà i en reflecteix les característiques de robustesa i virilitat; el segon pis es correspon amb l’ordre jònic i es compon de base, fust i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat; el tercer pis és d’ordre corinti,el més elaborat de tots tres, que destaca pel capitell amb fulles d’acant. El quart pis i darrer,construït en temps de l’emperador Domicià,presenta un àtic massís,decorat amb lesenes ( faixes estretes i de poc gruix) d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquest nivell feia diverses funcions: contribuïa a augmentar-ne la cabuda, proporcionava més ombra a l’interior gràcies a la seva alçada i millorava l’efecte visual que produïa una planta tan gran respecte a l’alçada. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens (Velarium) que protegia del sol i de la pluja els 50.000 espectadors que podia acollir l’amfiteatre. L’interior era una veritable obra d’art i de luxe: als intercolumnis del segon pis i del tercer hi havia estàtues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d’estuc... Avui dia és com una carcassa buida. La graderia envolta l’arena,l’espai circular central on es feien les celebracions. Domicià va fer construir sota l’arena la segona obra d’enginyeria que creà escola: un subsòl dissenyat per agilitzar l’espectacle. Així les feres eren conduïdes a l’arena amb ascensor (tiratge manual amb una politja); hi havia enginyosos passadissos i escales o corredors voltats i també una estudiada distribució d’habitacions i cambres; a més s’hi va instal.lar un sistema impermeabilitzat de conducció d’aigua per transformar l’arena en una gran piscina per a les batalles navals. Aquest magnífic subsòl era cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable.L’amfiteatre, o unió de dos teatres, va ser una innovació genuïnament romana, ja que els grecs disposaven únicament de teatres.


Bé que és impressionant, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora; la superposició d’ordres ja s’havia portat a terme abans,com és el cas del teatre Marcel i del Tabularium (edifici,perdut avui dia,que allotjava l’arxiu estatal de Roma), però fou l’amfiteatre Flavi el que consagrà el model i el difongué per províncies. Aquesta fou una solució que Alberti, durant el Renaixement italià (Quattrocento), posà en pràctica al Palazzo Rucellai i que tingué força influència en edificis posteriors.c)Significat.El Colosseu, situat al llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró,és probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. Va ser un generós regal de l’emperador Vespasià al poble en un intent d’allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró. Tenia un caràcter públic i d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges,s’hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i fins i tot, s’hi feien simulacres de batalles navals. Es tractava d’espectacles diürns, a l’aire lliure, i per això calia el gegantí tendal protector.La distribució dels espectadors a l’amfiteatre era un reflex de la societat romana i de la seva jerarquia; cadascú ocupava l’espai segons la seva categoria. En els pitjors llocs, a dalt de tot, hi havia els reservats als esclaus, als estrangers i a les dones.Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una rapidesa en l’allotjament i la sortida dels espectadors,de tal manera que en només tres minuts es podia efectuar l’evacuació dels 50.000 espectadors.Actualment l’edifici es troba malmès, ja que hi falta la meitat de la façana; durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions.Funció.El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià; és una manifestació del seu poder i de les seves gestes; Fou creat per donar una imatge benefactora (panem et circenses) i amb una clara intenció propagandística. .
El nom de Colosseu no fa referència a la seva qualitat de colossal, sinó al fet que es va construir a prop d’una estàtua colossal de Neró.
.

Entradas relacionadas: