El Colosseu i l'Ara Pacis: Dos monuments emblemàtics de l'Imperi Romà

Colosseu Doc.gener. Autor: Desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià) -Crono: s. I (72-82) -Tipo: Amfiteatre-Local: Roma -Estil: Romà imperial -Dimen: 36,44 x 34,24 m  -Sist const: arquitravat

Amfiteatre de grans dimensions. façana conservada,articulada en 4 nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que no es corresponen amb els pisos interiors. Els 3 primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt,columnes adossades suporten un entaulament decoratiu. El quart nivell o àtic, format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. De baix a dalt, se superposen ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L’últim pis, l’àtic, estava decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal(velarium) que protegia els espectadors de la pluja i el sol.  La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant la càvea, graderies 50.000 espectadors Localit:construir sobre ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, al llac artificial. Situat extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper a circ Màxim, el paisatge urbà que envoltava aquest monument es va veure alterat l’any 1936 amb l’obertura de la Via del Fori Imperiali.b) Estruct: Planta: el·líptica. Espais:Graderia/cavea, amb capacitat de 50000 espectadors, i l’arena. Vomitoris per a l’accés i sortida de les graderies. Exterior: Superposició d’ordres: dòric toscà, jònic i corinti. Un quart pis o àtic estava decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendall (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i el sol. Arcs de mig punt. Interior:Complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta. Es composa d’una superposició de pisos comunicats per escales i rampes. Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de maons que, a més d’albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina. En el subsòl de l’arena dependències de servei i cel·les per a les feres. c) Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (marbre travertí), tova, pedra i estuc.INTERPR.a) Context històric:Nou sistema polític, liderat per l’emperador. Divisió del territori en províncies.Solida estructura social, jurídica, política i comercial. Màxima expansió de l’Imperi. b) Estil:Consolidació de l’arquitectura (Panteó); L’art al servei de l’emperador.Arquitectura commemorativa: columnes, arcs triomfals. Consolidació de l’escultura (imatge d’emperadors). Moment àlgid de la pintura mural: Estils ornamental i Estil il·lusionista. Realisme plàstic. Cultura llatina.c) Signif: Glorificació de la família Flavia.  Anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 metres de l’emperador Neró.d) Funció: Lloc d’espectacles gratuïts per tenir entretingut el poble. S’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes) i inclús batalles històriques i naumàquies(batalles navals). Manifestació d’un tarannà benefactor i alhora propagandístic. La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l’emperador al poble, amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. L’emperador, assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o abaixant el polze.d) Influ: Teatre de Mérida; Teatre de Sagunt ; circ Màxim a Roma; termes de Caracalla a Roma; amfiteatre de Tarragona...i altres. 

 Ara Pacis Augustae-Autor: desconegut-Crono 13-9 a.C.-Estil: romà imperial-tipo: Altar-Dimen: 11,65 x 10,62. Portes de 3,6 metres-Sist const: Arquitravat-Local: Museu de l’Ara Pacis (Roma)

a) Descripció. És un monument de planta rectangular, formant un recinte murat, sense sostre, que conté un altar (damunt un pedestal esglaonat) per a sacrificar animals. El conjunt està situat sobre un pòdium força alt, té una rampa esgaonada i dues portes d’accés. La principal orientada a l’oest era utilitzada pel sacerdot que oficiava els sacrificis. Per la porta orientada a l’est entraven els animals sacrificats.

b) Localit. Camp de Mart on cada any es sacrificava un xai i dos bous.,

actualment dins una cambra de vidre al Museu de l’Ara Pacis, palazzo Fiano de Roma. c) Estruct. Planta rectangular (11 x 10 x 4,60) amb dues entrades. La principa amb una escalinata. Sense coberta.

d) Deco: -Relleus amb la desfilada en processó de la família imperial i funcionaris de l’Estat romà. A cada costat de la porta principal, relleus d’Enees i Ròmul i Rem, fundadors de la ciutat. Alts relleus de les persones més importants en primer pla, i baix relleu per als personatges secundaris, donant sensació de profunditat, volum i persepctiva. -Fris intern: garlandes i bucranis (crani de d’animal), simbols de les ofrenes i els

sacrificis. -Sòcol extern: roleus i fulles d’acant, de les que surten florons, palmetes, flors fantàstiques i reals. d) Iconografia Escenes mitològiques als costats de les dues entrades i desfilada de personatges en els costats. Paral·lelisme entre el fundadors de Roma i August. La figura central és la Pax Augusta que dóna nom a l’altar. La deessa seu damunt una

roca amb un bou i un xai als seus peus. A la seva falda hi ha dos infants amb raïm i granades com a símbols de divinitat progenitora que porta la prosperitat. Als costats dues figures femenines, les Aurae, l’una sobre un drac marí i l’altra sobre un cigne, símbols respectius dels vents benefactors del mar i la terra. e) Materials utilitzats: marbre blanc de Carrara.

a) Context històric. Època imperial. Romanització. Divisió en províncies. Pau d’August després de la conquesta de la Gàl·lia i d’Hispània. Màxim període d’expansió de l’Imperi Romà. Sòlida estructura social i jurídica (dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist. Cultura: Ovidi, les Metamorfosis i Virgili, l’Eneida. b) Estil. Romà imperial.  c) Autor. desconegut d) Funció. Commemorativa. Obra construïda per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn victoriós de l’Emperador August de les campanyes a Hispània i la Gàl·lia. Amb els retrats dels pesonatges tenim un document de com vivien i del que feien. L’Ara Pacis utilitza un pretext religiós per fer propaganda política (desfilada de l‘emperador i el seu sèquit) e) Influències. La influència grega hi és molt present, sobretot amb les Panatenees de Fídies, del Partenó, tot i que a l’Ara Pacis el retrat és realista i hi ha dinamisme.