El color dels objectes i la percepció humana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,6 KB
El color dels objectes
El color és una sensació que sorgeix com a resposta de la llum que arriba a l'ull. Per a cada longitud d'ona, l'ull percep un color diferent. El color vermell té una longitud d'ona d'uns 700 nm. A l'altre extrem, el color violeta té una longitud de 400 nm.
Va ser Newton qui va adonar-se del fet que la llum blanca que arriba del Sol es pot descompondre en els colors de l'espectre quan es fa passar a través d'un prisma. Tot i que l'espectre de la llum blanca és continu, tradicionalment es considera format per set colors diferents: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta.
El color amb què veurem un cos depèn tant de la llum amb la qual és il·luminat com de nosaltres i de la sensibilitat dels nostres ulls. Si, per exemple, el veiem de color vermell, és perquè la llum que arriba a l'ull, després de reflectir-se en l'objecte, és llum vermella. Un cos de color negre és aquell que absorbeix tots els colors, i un de blanc és el que els reflecteix tots.
Els colors primaris
La llum que arriba a la retina dels nostres ulls és absorbida per les cèl·lules fotosensibles, anomenades cons i bastons. Els bastons són molt sensibles a la llum, però no són capaços de diferenciar els colors. En canvi, hi ha tres tipus de cons i cadascun té la seva màxima sensibilitat per a una zona diferent de l'espectre: hi ha els que són més sensibles al violeta; n'hi ha uns altres que són més sensibles al groc verdós, i hi ha els més sensibles al groc ataronjat. Amb la mescla dels senyals que provenen dels tres tipus de cons, el nostre cervell reconstrueix tota la gamma de colors que coneixem.
A partir d'aquesta idea, es defineixen els tres colors primaris per a la mescla de llum: vermell (λ = 700 nm), verd (λ = 546 nm) i blau (λ = 436 nm). Amb la mescla, en diferents proporcions, de llum verda, vermella i blava s'aconsegueix llum de tots els colors.
La mescla additiva
La mescla de llum també s'anomena mescla additiva. La suma dels tres colors primaris dóna llum blanca:
vermell + verd + blau = blanc
Amb aquestes mescles s'obtenen els colors secundaris de la mescla additiva:
verd + blau = cian
blau + vermell = magenta
vermell + verd = groc
Si es mesclen els colors primaris, apareixen colors, com el magenta o el marró, que no formen part de l'espectre de la llum blanca. Són colors no espectrals, que no tenen associada, per tant, una única longitud d'ona.
La mescla sustractiva
Els filtres són materials transparents que deixen passar principalment la llum d'un color i n'absorbeixen la resta. Quan alguns plàstics transparents actuen de filtres, però, deixen passar també certa proporció d'altres colors; per exemple, els de color groc també deixen passar llum vermella i verda, i es poden produir efectes enganyosos malgrat tinguem la sensació que la llum que en resulta és groga. Es diu que un filtre és monocromàtic si deixa passar només el color d'una determinada longitud d'ona o d'una estreta franja de l'espectre.
Quan col·loquem dos o més filtres l'un a continuació de l'altre, estem fent mescles subtractives de colors, ja que la llum que sortirà al final serà la que no absorbeixi cap dels filtres. La mescla de pigments de pintura també és una mescla subtractiva.