El Colonialisme i la Primera Guerra Mundial: Un Resum

1. La Transició Espanyola (1977-1982)

1.1. Eleccions i Govern de la UCD

1977: Eleccions democràtiques: UCD (Adolfo Suárez), PSOE (Felipe González), PCE (Santiago Carrillo), AP (Manuel Fraga Iribarne).

A Catalunya: PSC i PSUC (esquerres), UCD, Pacte Democràtic.

1977-1979: Govern de la UCD: política de consens (reformes i acords entre les diferents forces polítiques i socials). Mesures urgents:

• Nomenació d'una ponència (forces parlamentàries que van redactar la Constitució).
• Abordament de la crisi econòmica: Pactes de la Moncloa (reducció de la conflictivitat social, modernització de l'economia espanyola, reforma fiscal per incrementar els ingressos).
• Reforma tributària.
• Amnistia.

1.2. La Constitució de 1978

1978: Constitució: primeres eleccions sindicals (CCOO, UGT), creació del Tribunal Constitucional i del Defensor del Poble.

• Estat espanyol = Estat social i democràtic amb una monarquia parlamentària.
• Existència de comunitats autònomes.
• Sobirania popular. Garantia de drets, igualtats i llibertats. Drets socials (Estat del benestar).
• Divisió de poders: legislatiu (Congrés i Senat), executiu (govern), judicial (tribunals).

1.3. El Retorn de Tarradellas i l'Estatut d'Autonomia

1977: Restabliment de la Generalitat, retorn de Josep Tarradellas. Inici de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (a Sau).

1979: Estatut de Sau (retallat i aprovat): Catalunya com a nacionalitat. La Generalitat com a institució política de l'autogovern. Català com a idioma oficial. Govern amb àmplies competències. Policia pròpia.

1980: Primeres eleccions autonòmiques: CiU, Jordi Pujol president de la Generalitat.

1982: LOHPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic): frenada dels processos autonòmics, intent d'unificació.

1.4. L'Estat de les Autonomies

Estat descentralitzat. Cada comunitat està regulada pel propi Estatut d'Autonomia. Aprovació dels estatuts entre 1979 i 1982.

2. Crisi de la UCD i Cop d'Estat del 23-F

2.1. Segona Etapa de la UCD

1979: Eleccions generals (guanya UCD). Eleccions municipals (guanya UCD).

Fi del consens parlamentari, dificultats per governar: dificultats econòmiques (crisi), conflictivitat obrera, rivalitats internes a la UCD, aïllament de Suárez, oposició parlamentària dels socialistes, augment del terrorisme. UCD: descens de vots.

2.2. Fragilitat de la Democràcia

Grups terroristes: ETA (independència del País Basc), GRAPO i FRAP (anticapitalistes, no acceptaven la Constitució). Grups d'extrema dreta. Entre 1977 i 1981 augmenten els atemptats per desestabilitzar el govern. Perill d'intervenció militar (encoratjada per l'extrema dreta).

2.3. Crisi de la UCD i Cop d'Estat

Moció de censura contra Suárez. Dimissió de Suárez. Substituït per Leopoldo Calvo Sotelo.

23-F-1981: Intent de cop d'Estat. Coronel Tejero amb un grup de guàrdies civils ocupen el Congrés i segresten el govern. Volien imposar un govern que restringís la democràcia, frenés l'autonomia i revisés la Constitució.

El cop d'Estat va fracassar: Joan Carles I fidel a la democràcia, oposició d'alguns comandaments militars, unitat de les forces polítiques democràtiques.

Nou govern de la UCD (Calvo Sotelo): Llei de divorci (1981), LOAPA (1982) (limitava les competències de les autonomies). Adhesió d'Espanya a l'OTAN (1982).

1982: Eleccions anticipades.

3. El Colonialisme (Finals del segle XIX i principis del XX)

3.1. L'Expansió Colonial

Últim terç del segle XIX: Després de la Segona Revolució Industrial, les potències europees, aprofitant les innovacions, es van llançar a conquerir el món. Països més avançats ocupen territoris a Àfrica i Àsia i creen imperis colonials (eren terres desorganitzades, la colonització suposava una explotació d'aquestes terres).

3.2. Factors del Colonialisme

• Necessitats econòmiques del capitalisme (cercaven nous mercats per vendre i comprar matèries primeres al millor preu. Invertir el capital en altres llocs per aconseguir beneficis més grans).
• Creixement demogràfic (dificultats per trobar feina. La colonització significava l'emigració per millorar les condicions de vida i de treball).
• Competència política i militar (l'expansió s'havia de fer en regions extraeuropees, i la competència era per controlar les àrees geogràfiques de més interès).
• Desig nacionalista d'expandir-se (racisme: home blanc superior a les altres ètnies).

Contraris al colonialisme: intel·lectuals, sindicalistes, líders polítics (per l'explotació de les colònies i la defensa dels seus drets).

3.3. L'Organització Colonial

Comencen les exploracions geogràfiques (britànics i francesos els primers). Quan ja es coneixia el territori, la conquesta era ràpida: superioritat militar europea davant la feble resistència indígena. Van reclutar tropes al seu servei.

Quan es tenia sotmès el territori, s'organitzava la colònia perquè fos més fàcil de controlar per la metròpoli. Tres classes de colònies:

• Colònies d'explotació: La metròpoli les utilitzava per a l'explotació econòmica. Sense govern. Els europeus exercien una política d'ocupació. Els colonitzadors creaven grans plantacions a les noves terres. Mà d'obra indígena (salaris molt baixos). La metròpoli en tenia l'explotació exclusiva.
• Colònies de poblament: Hi emigrava la població blanca (per les condicions climàtiques, escàs nombre d'indígenes, riqueses especials). La metròpoli els reconeixia una autonomia en el govern interior. (En l'Imperi britànic reben el nom de Dominis). Exemple: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica.
• Protectorats: Després de l'ocupació, mantenien el govern indígena i l'organització estatal. La metròpoli hi imposava un govern paral·lel (dominant el govern local). Exemple: Àfrica, Marroc (entre França i Espanya). Egipte (participació en el Canal de Suez - 1869) (Gran Bretanya).

3.4. El Repartiment Colonial

Finals del segle XIX: Comença la lluita pel repartiment dels territoris colonitzats.

El repartiment d'Àfrica: La colonització comença el 1870. Domini total del continent, excepte Libèria i Abissínia. De nord a sud: britànics. D'oest a est: francesos. Bèlgica: gran colònia al llarg del riu Congo. Alemanya i Itàlia van arribar tard (amenaça d'enfrontament bèl·lic). A causa dels interessos entre les potències: Conferència de Berlín (1885): es van decidir les normes i la zona d'ocupació de cada potència.

L'ocupació d'Àsia: Va ser ocupada per potències europees i per països que volien expandir-se (Rússia, Japó, EUA). Britànics (Índia) amb Birmània s'enfronten amb Rússia per Afganistan. Holandesos ocupen Malàisia. França: Indoxina. Guerres de l'opi (1840-1858): força l'obertura del comerç (totes les potències volien estar presents en un mercat tan important). Revolta dels bòxers (1899): per la intromissió estrangera.

3.5. Els Grans Imperis Colonials

Imperi Britànic: Posseïa l'imperi colonial més gran del món (d'Índia a Àfrica). Objectiu: control de les rutes comercials marítimes. Bases a l'Atlàntic, Índic, Pacífic, Mediterrani. Principal colònia d'explotació: Índia. La conquesta havia començat al segle XVIII. Gran mercat per als productes britànics i proveïdora important de matèries primeres barates.

Imperi Francès: Especialment es va instal·lar a l'Àfrica del Nord i a la Indoxina. Competència amb l'Imperi Britànic. Altres imperis colonials importants eren: Rússia, Holanda, Portugal, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Espanya.

3.6. Potències No Europees

EUA: Es va dirigir cap al Pacífic i cap al Carib. Van prendre dels espanyols les Filipines, Cuba i Puerto Rico (1898). S'apoderen de Panamà.

Japó: Atura el progrés rus a Manxúria (recolzat per la Gran Bretanya). Va ocupar les illes Kurils, Corea i Formosa.

4. Conseqüències del Colonialisme

4.1. Avenços i Canvis

Els colonitzadors van introduir els seus avenços als territoris colonials. Van conrear noves terres i hi van construir indústries. Introducció de mesures higièniques i nous hospitals: reducció d'epidèmies. Descens de la mortalitat, augment de la població: subalimentació crònica. Construcció d'escoles: imposar la vida dels colonitzadors. Imposar el cristianisme.

4.2. Explotació Econòmica

S'hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, la majoria de la població indígena va restar sotmesa i la seva vida va empitjorar. Se'ls van prendre terres i es van deixar de plantar els seus conreus. Es van potenciar grans plantacions en benefici de la metròpoli. Els nadius hi treballaven. S'hi va imposar una economia monetària i de mercat. L'artesania local s'arruïnà (productes industrials).

4.3. Canvis Socials i Culturals

Va canviar l'estructura social: els colonitzadors vivien en zones luxoses, els indígenes vivien en poblats amb misèria. No es relacionaven entre ells. Les cultures indígenes van perdre la seva identitat. L'aculturació es va donar més a l'Àfrica que a l'Àsia (Xina i Índia van resistir més).

5. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

5.1. Causes de la Guerra

• La rivalitat entre les potències colonitzadores: Escenari preferent: Marroc (1905-1911). Alemanya es va voler imposar a França i a la Gran Bretanya.
• L'exaltació nacionalista: Alemanya i França enfrontades des de la derrota francesa a la guerra francoprussiana (1871): pèrdua de regions franceses en benefici d'Alemanya. Alemanya també mantenia una gran rivalitat amb la Gran Bretanya.
• El conflicte dels Balcans: Pobles sotmesos a l'Imperi Turc havien protagonitzat guerres i s'havien independitzat. Àustria volia dominar la regió, acusava Sèrbia de donar suport a protestes dels serbis. Rússia protegia Sèrbia i també volia expandir-se (cap als estrets del Bòsfor i dels Dardanels, cap al Mediterrani). Quan Àustria va ocupar Bòsnia, Rússia no tenia cap problema que hi hagués un conflicte armat.