Colometa plaça del diamant

¡Escribe tu texto aquí!

• XXXI Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigués mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna amb set milicians i amb menjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien felíços. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar els dos fills. I ho fa.

  • XXXII El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa allà amb un comiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germà però a partir d'aquell moment va poder menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoní els diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà a la porta i portà la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al balcó l'únic colom que encara queda, i l'entra dins la casa.

  • XXXIII La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però es va vestir de dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa que mai, i va donar-li el condol. Quan l'Antoní va tornar de la colònia pensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Després, la Rita li diu que el seu pare és mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i s'ensorra i quan ja no té res acudeix als seus antics amos.

  • XXXIV El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha mort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar però la Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus fills están massa prims i decideix que els matarà amb un embut i abocarà sal fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa que ningú els estima i per viure en aquelles condicions, millor no viure.

  • XXXV La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un home que s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li donà el seu condol, peró no és fins després que s'adonà que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a l'església, i al sortir, tota sola i aclaparada per la situaió d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar com si s'estigués tranformant en un colom.

  • XXXVI La Colometa està decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al qual li comprava les veces per als coloms. Quan està allà treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cèntims a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanant-li si pot ser la dona de fer feines de casa seva, i ella dubta perquè estava decidida a matar els seus fills i a si mateixa, però acaba aceptant.

  • XXXVIII La Colometa, difícilment, a pogut sortir de la pobresa en què estaba, gràcies al sou i les paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar sal fumant va pensar que li pasaba alguna cosa greu.

  • XXXIX L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi ha una situació de tensió perquè no sap com dir-li que vol casar-se i fundar una família. I li demana que es casi amb ell, que és un bon home, i que vol tenir fills però no pot a causa de que la guerra el va incapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natàlia.