Col·laboració i Conflictes entre Estat i CCAA: Anàlisi Competencial

Col·laboració Estat-CCAA

Competències de Coordinació

De caràcter vinculant. Configuració segons la Constitució Espanyola (CE) de dues maneres:

• Com a principi que inspira l'organització i el funcionament de totes les Administracions Públiques (estatal, autonòmica i local). Articles 103.1 i 103.2 de la CE.
• El terme utilitzat per referir-se a les CCAA en l'àmbit de les seves competències parla d'una competència que s'atribueix l'Estat (Art. 149 CE - competències exclusives de l'Estat). En aquest cas, parlaríem de col·laboració vinculant, ja que l'Estat es reserva la competència de coordinació i obliga les CCAA al seu compliment.

Característiques Comunes

• Competència Estatal: S'exerceix sense necessitat d'acord o conveni amb les CCAA (Art. 149.1 CE).
• Ha d'haver una previsió de la coordinació a la CE, però segons el Tribunal Constitucional (TC) aquesta previsió pot ser explícita o implícita. La potestat de coordinació pot venir implícitament atribuïda a l'Estat quan aquest té competència legislativa plena i la CA només té una competència d'execució.
• Les competències de coordinació no poden implicar la supressió o la reducció de les competències de les CCAA. No es pot anul·lar la capacitat de les competències de les CCAA que, per via de l'Estatut, s'hagin obtingut.

Competències de Cooperació

De caràcter voluntari. No hi ha imposició d'una part sobre l'altra. Això no implica que la cooperació no sigui necessària, ja que hi ha una necessitat de cooperació imposada per la pròpia dinàmica de les coses per aconseguir determinats objectius. El TC ha reconegut l'existència d'un deure de lleialtat recíproca entre l'Estat i les CCAA de suport mutu, fet que ha portat a la pràctica la creació d'òrgans que en teoria faciliten aquesta col·laboració (ex: Conferències Sectorials de Consellers). Aquesta col·laboració voluntària per a la cooperació es concreta a través de convenis i acords bilaterals o multilaterals en els quals es preveuen accions conjuntes en què cada part aporta els seus mitjans per obtenir un fi comú.

Conflictes entre Estat i CCAA

La relació entre l'Estat i les CCAA per aconseguir objectius comuns a vegades genera conflictes importants. Per això, s'ha de buscar la manera de resoldre les discrepàncies en les atribucions de competències. Les vies legislatives per solucionar aquests conflictes són la CE i els Estatuts d'Autonomia. Les vies jurisdiccionals són:

• Jurisdicció Contenciosa-Administrativa (Art. 106 CE): Actua en el control dels conflictes que neixen a l'Administració en funció d'una determinada font del dret, els reglaments. Aquesta jurisdicció no pot anul·lar lleis, però sí reglaments o disposicions que no tinguin rang de llei.
• Recurs d'Inconstitucionalitat (Arts. 159, 160, 161, 162 CE): Quan el conflicte entre l'Estat i les CCAA ve originat per una llei, llavors intervindrà el TC per mitjà d'aquest recurs. Aquest recurs el podrà interposar:

El TC també resol els conflictes de competència. Altres mecanismes per solucionar conflictes segons la CE:

1. Art. 161.2 CE: Impugnació de Disposicions Autonòmiques: L'Estat pot impugnar les disposicions autonòmiques, però les CCAA no poden impugnar les de l'Estat. Produeixen la immediata suspensió pel sol fet d'interposar-les (Arts. 76 i 77 Llei Orgànica del TC). En un termini màxim de 5 mesos, el TC ha d'aixecar aquesta suspensió o ratificar-la.
2. Art. 155 CE: Execució Forçosa: La CCAA no compleix les seves obligacions constitucionals i, per tant, es produeix una actuació greu contra l'interès general. Això comporta problemes.

Naturalesa Jurídica de l'Estatut

Norma sui generis: és una norma específica i amb una doble dimensió, ja que és la norma bàsica de l'Autonomia i, alhora, forma part de l'Ordenament Jurídic (OJ) Estatal.

Aspectes importants:

• L'Estatut està subjecte a la CE.
• D'acord amb la CE, ha de ser aprovat per Llei Orgànica (Art. 81.1 CE), però això no vol dir que l'Estat pugui legislar en les matèries que regula l'Estatut.
• En ser la norma bàsica de la CA, s'imposa a la resta de normes autonòmiques.

Sistema Competencial entre Estat i CCAA

1.Elements bàsics per la distribució competencial:
Existència duna varietat de règims autonòmics:
La CE no diu quines són les CCAA però estableix un mecanisme per la seva creació.
LEstatut estableix les competències de la CA.
Diferents nivells dautonomia. Originàriament hi havia de dos tipus:
CCAA Històriques: País Basc, Catalunya i Galicia. (posteriorment es van incorporar: Andalusia, Canàries, Navarra i València)
Altres CCAA: competències més reduïdes mitjançant larticle 151 i 143 CE.
2.No hi ha una divisió neta entre les competències de lEstat i les CCAA per raó de la matèria. Partim de la idea del mecanisme establert a la Constitució Alemanya que es basa en la divisió de competències segons matèria, però amb el detall de que la matèria és tractada en part per lEstat i en part per lautonomia. Normalment la legislació la té lEstat i lexecució la CA. Hi ha una sèrie de competències reservades per un o laltre, però generalment i en gran part són compartides.
3.Caràcter evolutiu del repartiment de competències El caràcter evolutiu té un límit (ART 149 CE) No és un procés tancat i pot anar variant, però aquesta variació té una segona dimensió (ART 150.2 CE)LEstat pot ampliar les competències que té atribuïdes i atribuir-les a les CCAA:
Sistema concret de repartiment de competències CE 1978 ART 148 CE à competències de les CCAA serien les de lART 148 (ART 149 queda exclòs) ART 149.1 CE à Competències EXCLUSIVES de lEstat (32 apartats)
Els 32 apartats no tenen el mateix grau de reserva ja que la intensitat va de reserva total a reserva de determinades funcions sobre una matèria. També es pot reservar part de la legislació (legislació bàsica) per part de lEstat per permetre que la CA pugui desenvolupar laltra part de la legislació posteriorment.