Cogito, la primera veritat

Cogito = penso, doncs existeixo. Com que penso, puc estar segur que existeixo; això serà la primera veritat evident i distinta. Això vol dir que hi ha un jo que pensa.

Jo que pensa = a consciència = raó = subjecte → això és la primera idea innata. Tot ho mirarà a partir d’aquí.

Tipus d’idees

Idees adventícies: Sembla ser que provenen del món exterior, que és el que jo percebo pels sentits i a partir d’aquests arriba a la meva consciència, però no s’ha demostrat que el món exterior existeixi; per tant, pot ser que només existeixi el jo que pensa.

Idees factícies: Són les idees creades per mi. Raonaments meus.

Idees innates: Idees que tinc des de que neixo. Exemple: El jo que pensa, perquè no ho perceps pels sentits ni és alguna cosa que puguis aprendre. La idea de Déu.

La idea de Déu

Per Descartes, Déu representa la màxima perfecció perquè és un ésser infinit.

Descartes vol demostrar que és una idea innata i això ho farà fent servir una argumentació de donar 4 premisses (frases certes que no es poden discutir):

premisses:

1. Tota idea de la meva ment té origen en una cosa proporcional
2. El jo que pensa és un ésser finit i imperfecte
3. Déu és un ésser infinit i perfecte
4. Si sóc finit i imperfecte, no puc haver creat la idea d'un ésser infinit i perfecte.

Conclusió

La idea de Déu està exposada en mi, és una idea innata i per tant, Déu ha de existir.

Déu existeix i la màxima perfecció implica bondat, per tant, Déu és bo i per això Déu no em pot estar enganyant. La idea que el món existeix no pot ser falsa, per tant, hi ha una realitat fora de mi.