El cogito, el jo, primera evidència. Substància pensant i existent, essencialment diferent del cos

Paper de l'èsser humà en el Renaixement està lligat al desenvolupament de la individualitat i al reconeixement de la llibertat que ens permet fer-nos amos del propi destí. 

Giovanni Pico della mirandola-> humanista, escriu llibre (Discurs sobre la dignitat humana) on defensa el dret de cadascú de desenvolupar-se intel·lectualment i d'exposar-se la pròpia opinió en llibertat.

Niccolò Nachiavelli (1469-1527) pensdor polítics dels més importants del Renaixement. Analitza en la seva obra la societat des d'un punt de vista realista i pràctic. Està més interessat en un enfocament descriptiu que ens expliqui sense idealitzacions com funciona en realitat la política del seu temps. Segons ell, un pricnep ha d'afermar i mantenir el seu poder, per fer-ho ha de conèixxer les motivacions que expliquen la conducta dels èssers humans, que solen estar basats en l'egoisme i l'ambició. Ha de saber gestionar les ambicions amb astúcia i habilitat, fent ús dels mecanisme del poder per afermar la posició. Per tant, no sempre ha de portar-se just, honest i moralment correcte. Si el governant vo, imposar-se a vegades haurà de mentir, conspirar, incomplir les promeses o desfer-se dels seus rivals. Segons Maquiavel el fi justifica els mitjans. 

Segons filòsofs anteriors a Maquiavel, l'ètica i la política havia d'estar unida pero per Maquiavel eren dues coses del tot diferent.

Bodin defineix sobirania com el poder absolut i perpetu. Sobirà es qui te capacitat per elaborar lleis i decidir sobre els afers de l'estat. Sobirà està per damunt de la llei.
Però, també creu Bodin que hi ha lleis creades pel Dèu que el sobirà està sotmès.  Althusis creu que la sobirania resideix en el poble. 

Teoria heliocèntrica: proposada per copèrnic (1473-1543) idea de que la Terra gira al voltant del sol i no al reves. 

Kepler: va trobar les lleis que governen el moviment dels planetes al voltant del Sol gràcies a la teoria. 

Galileo Galilei va fer descobriments que contradeien el model aristotèlic i van servir per elaborar una nova imatge del cosmos molt diferent de la que havia estat acceptada fins aleshores. 

Mètode hipoteticodeductiu: contratsar experimentalment les hipòtesi i a descriure les regularitats naturals mitjançant lleis matemàtiques. 

LLei de la grvitació universal: Isaac Newton va explicar en una sola fórmula matemàtica tant els moviments dels planetes com la caiguda d'un objecte a la superfície de la terra. Va contribuir a elaborar una nova imatge del cosmos, molt diferent de l'aristotèlica. L'univers és homogeni, mecànic i determinista. 

René Descartes: pensament modern. Subjecte es el punt de partida per a la reflexió filosofica. Descartes és un filosof racionalista perque rebutja els arguments d'autoritat i afirma en canvi el poder de la raò per trobar la veritat.
La filosofia de Descartes aspira a dissenyar un metode que ens permeti aconseguir veritats fermes i ssegures damunt les quals es puguin construir tots els nostres coneixements. Dubte metòdic: consisteix en l'eliminació de tots els coneixements que no siguin absolutament indubtables. Per tant, no acceptar ca coneixement en el testimoni dels sentits ja que a vegades ens poden enganyar. Primera veritat indubtable "Cogito ergo sum"=penso, per tant, existeixo. 

Idees: continguts mentals que ocupen la meva consciencia i que poden classificar-se en tres grups diferents: *idees adventícies: representacions mentals elaborades a partir d'allo que els meus sentits perceben del que crec que es el mon exterior. *idees factícies: les que la meva ment ha elaborat per si mateixa.*idees innates: no poden ser percebudes amb els sentits i tampoc han estat elaborades per mi mateix, aquests continguts mentals es troben en el meu interior des del meu naixement. 

L'existencia de Déu es pot probar segons Descartes a partir de la idea innata que tots tenim d'un ésser infinit. Aquesta idea no puc haver-la creat jo, que són un ésser finit i imperfecte, de manera qye ha de provenir d'un esser realment perfecte que existeix en la realitat. També, per demostar la existencia de Déu, Descartes va emprar dos arguments mé, el primer identifica a Déu com a esser totpoderós que m'ha creat i el segon es basa en l'argument ontologic anselmià. Segons Descartes, l'existencia d'un Déu infinitament bondadós serveix com a garantia per afirmar la realitat del mon que m'envolta i per descartar tot perill de cure en el solipsisme i l'escepticisme. Solipsisme: posició en la qual nomes existeix veritamblement la consciencia. 

Metode que Descartes aplica per assolir la veritat: 1. Evidencia: fonament solid damunt del qual podem edificar tots els nostres coneixements. 2. Analisi: dividir la qüestió en parts mes simples per estudiarles de manera individual. 3. Síntesi: recompondre novament la totalitat del problema per a oferir una resposta global. 4. Repas: repassar amb cura tot el proces que hem seguit fins aquest punt. 

A diferencia del que pensaven els filosofs antics, Descartes sostenia que les diferents ciencies formaven part d'un saber universal únic. Per això crei que el seu mètde podia aplicar-se igualment a tots els camps d'investigació. 

Substància: allo que existeix per si mateix i no necessita res mes per existir. Substancia infinita: Dèu es l'únic esser que existeix per si mateix i no necessita res per exisitir. Atribut de Dèu: Infinitud

Substancia pensant:
Es la consciencia, el jo, l'anima. Atribut: pensament. 

Substancia extensa: matèria. Atribut: extensió, atès que tot allo que es material forçosament ocupa algun lloc a l'espai. 

Segons Descartes, tot el material està subjecte a les lleis de la natura i es comporta de manera mecànica i determinista. 

L'antropologia cartesiana es dualista: pperque distingeix dues dimensions completament diferents en l'esser huma: perun costat esta el cos, que es material i esta subjecte al determinisme i per laltre esta l'anima, que es immaterial, lliure i immortal. 

Per a Spinoza l'autentica realitat esta formada per una substancia única, que coincideix amb Déu i amb l'univers en conjunt, tot i que la percebem dividida en facetes diferents a causa de la limitació del nostre enteniment. Segons Spinoza, la llibertat humana no es mes que una ilusio provocada per la ignorancia de les forces que ens mouen a actuar. 

-Axioma: veritat elemental que s'accepta com ha valida i que serveix com a punt de partida per a desenvolupaments posteriors

-Teorema. Veritat que s'obté d'altres afirmacions previes i que cal demostrar de manera adecuada.

Corol·lari: conseqüència que es deriva d'una afirmació o veritat determinada. 

-Ocasionalisme: Déu es l'ultim responsable de la relació entre els diferents esdeveniments que succeeixen a l'univers, inclosa la coordinació cos-ment.