Codis gestuals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,09 KB
La teoria dels codis Sociolingüístics
Amb Un plantejament molt semblant al de Bourdieu i amb un desenvolupament de les Seves investigacions gairebé en paral·lel, Bernstein va proposar una anàlisi Sociolingüística de l'educació centrada en les relacions entre l'escola, el llenguatge i l'estructura social. De forma molt simplificada, es podria Assenyalar com a punt de partida que les relacions de poder es transformen, a L'escola, en relacions de comunicació: "L'educació es converteix en un Medi que transmet relacions de poder que necessàriament no estan dins ella”. Aquesta Transmissió es porta a terme dins el context educatiu, allà on tenen lloc els Fenòmens sociolingüístics i socioeducatius més rellevants com l'èxit i el Fracàs escolar.
El Fenomen sociolingüístic descansa sobre dos tipus de codis molt diferenciats. Els Codis són estratègies lingüístiques que es transmeten a través de l'estructura Social. El nin aprèn i interioritza l'estructura social des del mateix moment En què comença a parlar. Comença a estructurar lingüísticament i mentalment el Món que l´envolta. El llenguatge, per tant, és la base de l´estructura Cognitiva i motivacional de la persona. Des d´aquesta perspectiva, Bernstein Estableix els 'codis elaborats' i els 'codis restringits'. Els codis elaborats Constitueixen un 'llenguatge formal' que possibilita desenvolupar una actitud Reflexiva i de l'expressió verbal d'intencions subjectives, sensible a les Distincions i diferències, aprofitant les possibilitats lingüístiques per Organitzar l'experiència. És el codi que empren les classes mitjanes. Per altra Banda, els codis restringits constituirien una mena de 'llenguatge comú” que es Manifesta en un ús restringit de les possibilitats lingüístiques per expressar significacions, amb formes ambigües o empobrides D'expressió
Codi elaborat |
Lèxic amb Alt contingut simbòlic. Les paraules remeten a continguts abstractes i Universals |
Precisió Gramatical i sintàctica. Ús de conjuncions i proposicions subordinades (preposicions Que indiquen relacions lògiques). Ús
De connectors i marcadors discursius: |
Nivell Alt de generalització: ús de pronoms impersonals: "es pot Afirmar...". És una forma d´universalitzar el discurs i desvincular-lo De l´anècdota. |
Èmfasi En implicacions lògiques. Seqüències egocèntriques: impressions o punts de Vista personals que són verbalitzats de forma explícita on es posa en relleu la individualitat de l´interlocutor (jo penso, la meva impressió és....). Discurs autocentrat. Les implicacions emocionals estan en un segon lloc. |
Significacions Explícites. La significació del discurs és ampla i interpretable, i per això, és conscient que ha de posar-se en El lloc del receptor. El receptor no ha de recórrer als elements contextuals per Comprendre el missatge. Discurs de baixa predictibilitat. |
Codi Restringit |
Lèxic Amb simbolisme elemental. Les paraules remeten a una realitat concreta i Perceptiva |
Ús De frases gramaticalment simples, curtes. Ús simple i repetitiu de Conjuncions |
Baix Nivell de generalització: Ús freqüent de pronoms personals. Discurs ric en Anècdotes i analogies |
Èmfasi en Implicacions afectives. Seqüències sociomètriques: frases formulades com a qüestions Implícites que asseguren la relació verbal amb l´altre i contribueixen a l´intercanvi d´informació (és natural, no? Te n´adones?, no m´ho puc creure¡…). |
Significacions Implícites. El discurs té una significació concreta i no permet molta D´interpretació. El missatge és difícil d´entendre si es desconeix el context. Discurs d´alta predictibilitat. |
Vegem els obstacles que se li poden Presentar al nin que maneja un llenguatge amb codi restringit:
-El nin probablement rep
Respostes limitades a les qüestions que planteja a casa, i per tant, és
Probable que estigui poc informat i que sigui menys curiós sobre el món en
General que els que dominen el codi elaborat.
-El nin trobarà difícil Respondre al llenguatge no emocional i abstracte emprat a l´ensenyament, així Com la invocació dels principis generals de la disciplina escolar.
-Probablement, gran part del Que diu el professor és incomprensible a causa de les diferències respecte a Les formes de l´ús a què està acostumat el nin. El nin ho pot intentar superar Traduint el llenguatge del professor al llenguatge que li resulta familiar, Però pot no aconseguir captar els mateixos principis que el professor intenta comunicar.
E
ncara que el nin tingui Poques dificultats amb l´aprenentatge rutinari o “d´ensinistrament”, podria Tenir dificultats molt importants per captar diferències conceptuals que Impliquin generalitzacions i abstraccions. En Conclusió, l´estimulació del llenguatge dins l´àmbit familiar es projecta a Qüestions de tanta transcendència per al funcionament social i cognitiu com la Capacitatde planificació i reflexió, i La capacitat per pensar sobre les coses de forma descontextualitzada. Les conclusions De Bernstein són d´innegable interès per a l´educació, ja que quan examinem el Problema de la iniquitat socioeducativa deixa al descobert un component de la Situació escolar que havia sigut completament omès anteriorment, el factor Sociolingüístic, i al mateix temps ens fa veure que el problema del fracàs Escolar no resideix sols dins l´alumne, sinó que està mediatitzat per elements D´ordre social i cultural que operen dins l´interior de l´escola.