Clonatge reproductiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 28,72 KB
¡Escribe tu texto aqUNITAT 6 GENS I BIOTECNOLOGIA
1. La biotecnologia és l’ús d’organismes vius, siguin plantes, animals o
microorganismes, per produir o modificar productes destinats a usos específics,
com la producció d’un fàrmacs o tractament d’aigües residuals mitjançant
microorganismes.
2. Utilització de la biotecnologia al passat: La selecció de varietats de vegetals o
races animals i l’elaboració de cervesa. Cervesa a partir d’ordi i pa a partir de
blat.
3. Àmbits on s’utilitza la biotecnologia:
Biotecnologia industrial o blanca:
- Aplicada als processos industrials, utilitza bacteris, fongs i llevats com a
fàbriques cel·lulars o bé enzims com a catalitzadores per produir productes,
com ara antibiòtics, vitamines i bioplàstics, o per participar en els processos
d’obtenció d’energia sostenible i biomedicació.
Biotecnologia agroalimentària o verda:
- Aplicada als processos agroalimentaris, ofereix metodologies innovadores,
per exemple per generar cultius de plantes amb propietats noves i amb
menys impacte ambiental.
Biotecnologia de la salut o vermella:
- Té l’objectiu de desenvolupar fàrmacs nous i també d’oferir noves
possibilitats per a les malalties genètiques. Alguns exemples són
desenvolupament de vacunes o tècniques de diagnòstic i teràpies
regeneratives.
4. Una trobada important en els cultius va ser amb Bacil Kocli mycrobacterium
tuberculosi
5. Un patogen és un microorganisme responsable de les malalties infeccioses
6. El metabolisme és el conjunt de reaccions que tenen lloc a dins de la cèl·
Lula
Lula
per obtenir energia i noves estructures.
7. La utilitat dels cultius cel·lulars és la creació de cultius cel·lulars per obtenir
òrgans i cultius de microorganismes per aconseguir tractaments
8. Ens és útil conèixer el mapa genètic per detectar malalties genètiques, amb
aquets coneixements es desenvolupen tècniques de l’enginyeria genètica que
du a terme la biotecnologia moderna que ens permet conèixer la informació
genètica de l’ADN i preveure els canvis en el material genètic, alguns
responsables de malalties genètiques.
9. El primer estudi amb cèl·lules humanes va ser l’any 1951, amb Henriettt Lacks,
va aconseguir aïllar i fer créixer en cultiu de primera línia de cèl·lules humanes.
Es tracta de les cèl·lules canceroses, que s’anomenaven cèl·lules Hela.
10. La fecundació in vitro es produeix quan la fecundació té lloc fora del cos de la
dona, a un laboratori y així obtenir embrions en medis de cultiu a partir d’òvuls
fecundats. En canvi, la inseminació artificial consisteix en que el metge injecta
directament els espermatozoides a la mare.
11. Que una cèl·lula és pluripotencial vol dir que tenen la capacitat d’originar
qualsevol tipus de cèl·lula de l’organisme
12. L’avantatge de les cèl·lules mare és que al ser pluripotencials poden generar
teixits o fabricar cèl·lules noves.
13. Amb cèl·lules embrionàries humanes es pot aconseguir, pel fet de ser
pluripotencials poden ser induïdes in vitro a diferenciar-se en un tipus
determinat es cèl·lula i així regenerar teixit danyat o afectat per una malaltia.
14. El genotip és el conjunt de tots els gens que formen l’ADN i el fenotip és
l’expressió de l’ADN.
15. La molècula del material genètic és l’àcid desoxiribonucleic (ADN)
16. Una mutació son canvis en el material genètic que poden donar lloc a fenotips,
provocats per factors externs (radiació) o interns (transcripció, replicació o
mitosi)
17. Tres descobriments claus en enginyeria genètica van ser:
- Els enzims de restricció (poden tallar el DNA en diferents punts concrets
de la seqüència de nucleòtids)
- ADN recombinat artificial (primera molècula que es va recombinar
d’ADN)
- Molècula d’ADN recombinat artificial en un organisme (aquest ADN
recombinat es pot replicar, clonar en cèl·lules d’aquest altre organisme)
18. L’enginyeria genètica és la formació in vitro d’una combinació nova de material
genètic que es pot transferir dins un organisme receptor, fet que dona lloc a un
organisme genèticament modificat.
19. El primer fàrmac obtingut per enginyeria genètica va ser la omolina (insulina)
que es va fabricar sintèticament per evitar les reaccions al·lèrgiques que
produïa la de porc.
20. Els cultius transgènics que trobem són:
- Plantes de tabac que toleren els herbicides
- Petúnies amb colors de flors modificats
21. L’ovella dolly es va aconseguir mitjançant la tècnica del clonatge per
transferència nuclear. Volien tenir clons d'una ovella que produïa a través de la
llet un fàrmac d’interès (antihemofílic humà)
I així obtenir grans quantitats
I així obtenir grans quantitats
d’aquest fàrmac.
22. La cèl·lula eucariota és la que té el material genètic recollit a una membrana
nuclear i la procariota té el material genètic dispers pel citoplasma. El primer
genoma que es va seqüenciar va ser el bacteri Haemophilius influenzae
(organisme procariota).
23. El genoma humà si s’ha seqüenciat al 2001 per respecte a la dignitat humana
(problemes socials i laborals)
24. Els tipus de cèl·lules que coneixem són: 3000 bacteris, 1500 fongs i 2500 llevats
25. El genbank és una base de de dades on hi han seqüències genètiques per
gestionar i emmagatzemar de forma ràpida i fàcil la informació dels
organismes. Té l’origen a Amèrica, cada 10 mesos la informació es duplica.
26. El genoma és el conjunt de gens que té un organisme
27. La primera empresa de biotecnologia va ser el Genetech creada al Estats Units
per investigar la insulina sintètica.
28. Que la biotecnologia sigui interdisciplinària vol dir que és el treball braç a braç
d’equips de persones de l’àmbit de les ciències. Les disciplines que implica són:
Microbiologia, bioquímica, biologia, química, medicina i tecnologia dels
aliments i de professionals de l’àmbit de l’enginyeria, enginyeria bioquímica,
mecànica, electrònica i bioinformàtica.
29. La biotecnologia moderna utilitza l’enginyeria genètica, està més programat i la
tradicional es basa en la generació de noves combinacions genètiques a l’atzar i
en una selecció posterior.
30. La biotecnologia industrial serveix per la producció de fàrmacs, alimentació i
salut (avenços mèdics)...
31. Els fàrmacs que es produeixen per biotecnologia són:
- Insulina�� diabetis mellitus
- Hormona del creixement�� retard en el creixement
- Activador de plasminogen�� infart de miocardi
- Interferó alfa�� hepatitis B i C/càncers
32. Davant d’un estudi d’una malaltia primer de tot s’ha de conèixer quin
organisme produeix la malaltia.
33. Els aliments que s’obtenen a partir de processos biotecnològics són els aliments
vegetals i animals, fermentats, floridures o bacteris, aliments transgènics,
enzims, additius alimentaris.
34. Aliments obtinguts per fermentació: Pa, cervesa i vi (sccharomyces cervisiae).
35. Un aliment transgènic és el qual per enginyeria genètica, s’ha afegit a un gen
d’un altre organisme, o del qual s’ha suprimit o modificat un de propi.
36. Els enzims s’utiliten tant en el processament de matèries primeres com en el
producte final, per mantenir la textura, l’aparença o el valor nutritiu del
producte final.
37. Els additius alimentaris obtinguts per biotecnologia son els edulcorants formats
per hidròlisis de midó de blat de moro gràcies a l’acció d’enzims, o bé l’àcid
cítric que es produeix en cultius bacterians.
38. La majoria de transgènics es comercialitzen en Austràlia, Canadà, Japó i Estats
Units.
39. Davant dels aliments transgènics els dubtes són:
- Les llavors: Implicaven la dependència total del pagès de l’empresa que
subministrava les llavors.
- Fam: Es justifica la necessitat dels primers aliments transgènics per
solucionar la fam al món.
- Resistència: Els primers transgènics tenien marcadors de residències a
antibiòtics per la seva selecció, ja que es temia que aquesta resistència
pogués passar las bacteris que combatem amb antibiòtics.
- Al·lèrgies: Temor a que la proteïna nova que codifica el gen introduït en
l’aliment transgènic pugui provocar al·lèrgia.
- Riscos: Que el gen de resistència arribi a una mala herba i no serveixi de
res.
40. Els riscos que pot tenir la transferència de gens de plantes transgèniques a
espècies vegetals pròxims, pot fer que el gen de resistència d’un herbicida pot
arribar a una mala herba i no serveix de res.
41. S’ha experimentat amb mandioca, iuca, blat, ordi i arròs, per obtenir la
tolerància als herbicides i resistència las insectes, característiques de millora del
rendiment i la tolerància a la sequera i salinitat.
42. La coneixença del genoma humà ha comportat 3% del genoma són gens que
codifiquen proteïnes, som molt similars a la resta dels éssers vius ( ja que molts
gens també són comuns en bacteris i altres microorganismes), hi ha moltes
poques diferencies entre les races humanes i tenim la meitat de gens que ens
pensàvem.
43. Hi ha més de 4000 malalties que són anomalies per transmissió hereditària,
com la fibrosi quística, síndrome de Down, diabetis i hipertensió arterial. Altres
com el càncer poden venir també per mutacions causades per l’entorn, no
sempre és d’herència.
44. El nens bombolla són nens aïllats en hospitals per què tenen
immunodeficiència greu (pocs glòbuls blancs), es tracta extraient cèl·lules mare
de la medul·la òssia del nen malalt, s’infecten amb el virus atenuats que porten
el gen per corregir el defecte genètic, les cèl·lules que accepten el gen es
cultiven, i finalment, es tornen a introduir al cos del pacient.
45. Repercussions bioètiques de la biotecnologia:
- Què cal fer amb els embrions sobrants de les tècniques de reproducció
assistida per fecundació in vitro?
- Què fem si es diagnostica una malaltia quan no hi ha símptomes i per a
la qual no hi ha tractament, com la malaltia de Hunington, causada per
un sol gen, que es presenta a l’edat adulta i que provoca la degeneració
del sistema nerviós central?
- Podem arribar al punt que la informació sobre el nostre material
genètic sigui un requisit important per les seleccions de la feina?
- Es lícit clonar un embrió humà amb objectius terapèutics?
- A mesura que es descobreixi la funció de cadascun dels gens humans,
els laboratoris que hi participen el podem patentar?
46. Els 3 drets de l’home en qüestions biotecnològiques són:
- Dignitat de l’individu
- Rebuig al determinisme genètic
- El genoma humà com a patrimoni de la humanitat
47. El clonatge reproductiu: Obtenció d’embrions té la missió de clonar un ésser
humà. Aquest tipus de clonatge està prohibit en una bona parts de països per
respectar la dignitat humana, entre d’altres raons. ‘altra banda, en el clonatge
terapèutic l’obtenció d’embrions té la finalitat d’aillar cèl·lules mare d’un
malalt.
El clonatge terapèutic: Obtenció d’embrions té la finalitat d’aïllar cèl·lules mare
que serveixin per regenerar teixits danyats o morts d’un malalt. Es podran
aportar cèl·lules neuronals al cervell de pacients amb la malaltia d'Alzheimer o
de Parkinson o cèl·lules al pàncrees d’un diabètic o a la médula espinal danyada
d’un tetraplègic.
ALIMENT FERMENTAT
FORMATGE:
● El formatge passa per un procés de fermentació causat per alguns fongs i
bacteris. L’àcid làctic més importat per fer aquest procés és el lactobacillus
provocat per bacteris que també fan Leuconostoc, Pediococcus, Estreptococo
lactius i bifidobacterium bífidus. La llet es qualla afegint àcids com el vinagre o el
suc de llimona. D’altres acidifiquen gràcies a les bactèries que se li afegeixen, que
transformen els sucres de la llet en àcid làctic, llavors es posa el quall per
completar el procés de la quallada, abans de la quallada ha d’estar de 8 a 25
hores en repòs, quan acabem tot el procés deixem reposar 10 dies. Els beneficis
que comporten són: calci, aminoàcids, àcid fòlic, proteïnes, lluita en contra de
l’osteoporosi, redueix la plana bacteriana, estimula la producció de saliva i
vitamina B.
QUÈ ÉS UN TRANSGÈNIC?
● Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d’espècies a les quals s’ha
afegit de manera artificial gens que no són propis mitjançant tècniques de
biotecnologia i enginyeria genètica.
LEGISLACIÓ EUROPEA I AMERICANA
● La normativa europea obliga a etiquetar la presència de transgènics en un
aliment, si aquest suposen més d’un 0,9% de la seva composició. La major
carència d’informació a trobem als aliments d’origen animal, ja que la
normativa no obliga a etiquetar els ous, la llet o la carn, d’animals alimentats
amb pinsos que contenen aliments transgèncis. Malauradament, el percentatge
d’animals que s’alimenten amb aquests pinsos és molt elevat, pel que, de
manera indirecta, ens estem alimentant amb transgènics sense estar-ne
informats. En quant a cultius transgènics, els utilitzats a la UE són
fonamentalment algunes varietats de blat de moro, de soia i dels seus derivats,
que estan presents en més del 60% dels aliments transformats, des de la
xocolata fins a les patates fregides, passant per la margarina i els plats
preparats. Un alt percentatge de blat de moro i de la soia que arriben a
Espanya provenen de països que conreenn transgènics a granm escala, cpm
Argentina o Estats Units. A més, l’any 2013 a Espanya unes 137000 hectàreas
de blat de moro transgénic. Alguns exemples d’ingredients i additius derivats
(sovint s’amaguen darrere de la denominació:
- Soia: Frina, proteina, olis i grassos…
- Blat de moro : farina , midó, olis, camela….
● A Espanya els apicultors també estan patint les conseqüències de la dispersió
incontrolada de material genèticament modificat, es posible trobar restes de
transgènics a la mel, el que, comença a comportar rebuig d’una part dels
consumidors europeus per les mels d’Espanya.
● El cotó també és un exemple de cultiu modificat per l’home.
● La normativa americana no exigeix l'etiquetatge de productes transgènics. Si
consideren que l’aliment és segur, és tractat com un aliment tradicional i, per
tant no és indicat a l’etiqueta. Els aliments principals que es cultiven són blat de
moro i la soia.
5. QUÈ ÉS EL GENOMA HUMÀ?
● El genoma humà és el genoma de l’homo sapiens, és a dir, la seqüència d’ADN
continguda en 23 parells de cromosomes de cada cèl·lula humana diploide.
● El projecte genoma humà va ser un esforç internacional de recerca per a
determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que conté.
El projecte, promogut i coordinat per dues agències governamentals dels Estats
Units, va comptar amb contribucions des de diverses universitats
estatunidenques i altres institucions públiques del Regne Unit, França,
Alemanya, Japó i la Xina, que contribueixen el consorci internacional de la
seqüenciació del genoma humà.
● El projectes humà del genoma humà comprèn dues línies d’investigació:
- Seqüenciació: Consisteix a desvetllar la posició de tots els nucleòtids del
genoma (disposició de les bases nitrogenades de l’ADN)
- Elaboració del mapa genètic: Es tracta de localitzar tots els gens en el
seu cromosoma corresponent.
● Tot i que ja es disposa d’una quantitat ingent d’informació sobre el genoma
humà, la interpretació d’aquesta informació està en les seves etapes inicials. A
mesura que la comunitat científica vagui interpretant aquests resultats,
s’obtindrà una informació molt valuosa per detectar la predisposició a certes
malalties ( com ara el càncer de mama), així com el seu tractament.
● També pretén comparar l’ADN de diversos grups ètnics per tal d’esbrinar els
motius pels quals una determinada població es mostra més resistent (o menys)
a una determinada malaltia.
● També té una comparació de similituds entre seqüències d’ADN de diferents
espècies ajuda a detectar avantpassats comuns de diverses espècies, i per tant,
esbrinar els diversos comuns evolutius que s’han seguit.
● Un dels casos que ha creat més problemes ètics és la possibilitat que els pares
puguin avortar en detecten que el fetus pateix una malaltia genètica (cm la
síndrome de Down) en els primers dies d’aquest.
● El projecte, dotat amb 3000 milions de dòlars, tenia previst completar-se en 15
anys, però gràcies a l’àmplia col·laboració internacional dels vint centres, en sis
països, que formen el Consorci Internacional, així com els avenços en el camp
de la genòmica (especialment, l’anàlisis de seqüenciació) i en el camp de la
tecnologia informàtica es pogués escurçar el termini.
● En paral·Lel va amar avançant una iniciativa privada per part de Celera
Genomics Corporation utilitzant unes tècniques diferents. L’any 2000 el
Consorci Internacional ja tenia a punt un esborrany de seqüència cobrint més
del 90% del genoma humà.
● El projecte públic internacional i el privat, després d’abandonar la pugna que
mantingueren durant un temps, van decidir fer un anunci conjunt del progrés .
● La cerimònia va ser el 26 de Juny de 2000, en una roda de premsa des de la
Casa blanca, i connexió via satèl·lit amb Downing Street, amb Bill Clinton i Tony
Blair, els protagonistes polítics, i Francis Collins i Craig Venter, els caps científics
del Consorci i de Celera. Els resultats del consorci internacional es van publicar
en el número 409 de la revista Nature, el 15 de febrer del 2001, i els de Celera
en el número 291 de Science, el 16 de febrer. Aleshores, la xifra de gens es
situava en uns 30000-35000, força per sota de la inicialment prevista.
● El resultat complet, una seqüència de referència que cobreix un 99% de les
regions del genoma humà que tenen gens, es va fer públic el 14 d’Abril del
2003, dos anys abans del que estava previst. La xifra de ens quedarà reduïda a
20000-25000 i la publicació detallada va aparèixer en el número 431 de Nature.
CEREALS TRANSGÈNICS A FAVOR I EN CONTRA
● Els cereals transgènics es cultiven en grans extensions, i les seves pèrdues
impliquen molts milions s’ha investigat molt sobre ells i s’han fet moltes
varietats transgèniques. El cereal per excel·lència és el blat de moro, ja que té
molts derivats. Principals països de cereals transgènics: Estats Units, Canadà,
França i Espanya. Degut al “taladro” (insecte) cada any e perdia 13% de la
collita i aquest insecte és eliminat per un insecticida (toxina Bt), que actualment
la poden produir les mateixes plantes gràcies a la transgènia.
● A favor:
- Augment de la productivitat; Si tenim cultius resistents a plagues i a més
herbicides, les pèrdues es minimitzen de manera que el rendiment
aumenta considerablement.
- Agricultura més ecològica: els insecticides els fabrica la propia planta de
manera que actuen d’una forma més localitzada sense que es dispersi
pel medi ambient.
● En contra:
- Riscos per la salut humana i animal: Toxicitat i qualitat dels aliments,
pot produir al·lèrgies, resistències a antibiòtics.
- Riscos pel medi ambient: persistència del transgen, augment dels
químics en agricultura , impredictibilitat de l'expressió dels gens i de les
generacions a que es transmetrà.
- Riscos per a l'agricultura: Alteració del valor nutritiu, pèrdua de
biodiversitat, reducció de cultius susceptibles.
OVELLA DOLLY
● L’ovella Dolly va ser el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula adulta.
(tècnica de la transferència nuclear de cèl·lula somàtica) El seu naixement va
ser el 5 de Juliol de 1996 a Escòcia, Regne Unit i va morir el 14 de febrer de
2003 (sacrificada per una malaltia pulmonar als sis anys)
● Els investigadors van utilitzar una cèl·lula de mamella d'una ovella blanca de la
raça Finn Dorset de sis anys d'edat. Van haver de trobar una manera de
'reprogramar' les cèl·lules de la mamella per mantenir-les vives sense que
creixessin. Ho van aconseguir alterant el seu mitjà de creixement (la 'sopa' en
què les cèl·lules es mantenien vives). Llavors van injectar la cèl·lula en un òvul
no fecundat a el qual se li havia eliminat el nucli, i van fer que les cèl·lules es
fusionessin mitjançant polsos elèctrics. L'òvul no fecundat provenir d'una ovella
femella escocesa de cara negra. Quan l'equip d'investigació va aconseguir que
es fusionessin el nucli de l'ovella blanca adulta amb l'òvul de l'ovella de cara
negra, van haver de assegurar que la cèl·lula resultant es desenvoluparia com
embrió. Van realitzar un cultiu d'aquesta cèl·lula durant sis o set dies per veure
si es dividia i desenvolupava amb normalitat, abans d'implantar-la a una mare
de lloguer, una altra ovella femella escocesa de cara negra. Dolly va sortir amb
la cara blanca. De 277 fusions cel·lulars, es van desenvolupar 29 embrions
primerencs que es van implantar a 13 mares de lloguer, però només un
embaràs va arribar a terme i el xai de raça Finn Dorset va néixer després de 148
dies.
● Els investigadors han aconseguit transferir gens humans que produeixen
proteïnes útils en ovelles i vaques, de manera que puguin produir, per exemple,
l'agent anticoagulant IX per tractar l'hemofília o l'alfa-1-antitripsina per tractar
la fibrosi quística i altres malalties pulmonars. Millorar la comprensió
desenvolupada i la genètica i noves formes de produir medicaments.
UNITAT 7 LA SALUT DE GAIA
1. Gaia és el nom de la divinitat de la Terra en la mitologia grega, la teoria diu que
presenta la terra com un ecosistema global que es compon d'ecosistemes la
interacció.
2. A l’any 1800 hi havia menys de 1000 milions de persones en països
desenvolupats i zones rurals. Dos segles més tard 6600 milions, un 19% viu en
països rics i la meitat en la ciutat per la industrialització i la tecnificació.
3. La crisis ambiental es causada per recursos naturals (no renovables) i el
problema dels residus (excés de residus no saben com desfercerse d’ells i quan
busquen solució aquesta solució també deixa residus.
4. Els recursos naturals que existeixen són:
- Renovables: L’aprofitem sense que s’esgoti, reposa de manera natural. Ex:
vent, aigua…
- No renovables: Té un estoc limitat (el podem fer servir de forma limitada), el
seu ús implica la disminució de les reserves o el desgast del recurs. Ex: Sòl,
carbó, petroli
5. Les conseqüències de l'explotació de recursos minerals són:
- Desforestació: Explotació de mines a les regions de boscos tropicals.
- Desplaçament de poblacions: Tribus indígenes que han tingut de tornar a
assentar-se en un altre lloc.
- Residus generats: 50 i 65 tones de residus.
- L’ús de tòxics: Àcids concentrats, cianur, Mercuri…
- Risc d’accidents: Residus acumulats en basses que queden abandonades.
- Conflictes associats: Conflictes bèl·lics (extracció de coltan)
- Impacte sobre el paisatge: Sobre el turisme
6. L’informe del desenvolupament humà de les nacions unides diu que l’any 2006, hi ha
1100 milions de persones (17% de població mundial) que no tenen accés mínim
personal d’aigua i 2600 milions de persones viuen sense sistemes adequats de
sanejament.
7. La manca d’aigua provoca:
- 1,8 milions de morts infantils anuals a diarrees causades per la manca d’aigua
neta i sanejament.
- 443 milions de dies escolars es perden per malalties relacionades amb l’aigua.
- Desigualtat entre sexes: Dona sol ser la responsabilitat d’obtenir aigua per a la
família.
- Pèrdua econòmica del 5% del producte interior buit (PIB) del continent Africà,
derivada de baixes laborals, costos sanitaris i pèrdua de productiva
8. La degradació del sòl és la destrucció de la capa vegetal i l’erosió de la capa de terreny
que es pot llaurar.
9. Processos més importants de la destrucció de la capa vegetal:
- Desforestació: Consisteix en la conversió permanent de superfície boscosa per
altres usos per exemple l’extracció de fusta.
- Desertificació: Degradació del sòl a les regions seques per una combinació de
factors naturals, sobreexplotació i modificacions de les condicions
hidrofòbiques.
- Salinització: És la forma més habitual de degradació dels terrenys irrigats
(deguda a acumulació de sals per evaporació de l’excés de reg)
- Erosió: Sol ser deguda a l’acció de l’aigua, ja que l'escorrentia s’enduu el sòl
fértil, o del vent.
- Sobre Pastura: És el fenomen que es produeix quan un nombre massa elevat
d’animals s’alimenten d’una extensió determinada, fet que en degrada la
vegetació de manera irreversible.
- Esgotament del sòl: Excés de llaurada i pèrdua de nutrients és una causa
important de la degradació del terreny als països menys desenvolupats.Uí!