Climes i Paisatges: Temperatura, Precipitacions i Pressions

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,19 KB

La Temperatura

La temperatura és el grau d'escalfament que té l'atmosfera com a conseqüència de la radiació solar. Es mesura en graus centígrads (°C). Normalment, s'expressen temperatures mitjanes d'un dia, mes o any.

Factors que influeixen en la temperatura:

  • Latitud: La incidència amb què cauen els raigs solars no és igual a tota la superfície terrestre.
  • Altitud: L'atmosfera perd capacitat de retenir calor a mesura que ascendim. Per cada 1.000 m d'ascens, la temperatura descendeix uns 6 °C.
  • Distància al mar (continentalitat): Les grans masses d'aigua exerceixen una gran influència moderadora de la temperatura.

Tres grans zones climàtiques:

  • Càlida.
  • Temperada: Entre els tròpics i els cercles polars, amb quatre estacions a l'any.
  • Freda: Dèficit molt acusat de radiació solar. Sempre és hivern.

Les Precipitacions

L'aigua existent s'evapora i ascendeix, arriba a altures on la temperatura és més baixa i comença a condensar-se. Les precipitacions es mesuren en litres per metre quadrat o en mil·límetres.

Tres factors determinen la distribució de la precipitació:

  • Latitud: On hi ha temperatures més altes, hi ha més evaporació i, per tant, més pluges o precipitacions.
  • Proximitat al mar: Com més a prop del mar, més precipitacions.
  • Relleu: Les muntanyes fan de barrera, de manera que al peu de les serralades plou més.

El mar suavitza les temperatures: quan fa calor a la costa, fa menys calor, i quan fa fred, fa menys fred.

Les Pressions

La pressió atmosfèrica és igual al pes de la columna d'aire existent damunt d'un punt determinat. A nivell del mar, el valor normal és de 1013 mb. Per sobre d'aquesta pressió, parlem d'altes pressions o anticiclons, que porten associats temps estable. Per sota de 1013 mb, estem davant d'una baixa pressió, borrasca, cicló o depressió, sinònim de temps inestable. Les diferències de pressió generen vents, que van sempre de les altes a les baixes pressions.

Climes del Món

Climes Càlids

Entre els tròpics, tenen temperatures molt elevades, superiors a 22 °C de mitjana anual. Tres tipus:

  • Equatorial: Precipitacions i temperatures uniformes.
  • Tropical: Igual de calorós tot l'any. L'amplitud tèrmica (diferència entre la temperatura màxima i mínima) augmenta segons ens allunyem de l'Equador.
  • Desèrtic: Aridesa, amb precipitacions anuals inferiors a 100 mm.

Clima i Paisatges Naturals d'Espanya

El clima espanyol se situa en l'àrea temperada de l'hemisferi nord. Posseeix una rica varietat climàtica pel relleu i la configuració, la seva peninsularitat o insularitat, a més de les masses d'aire que l'afecten.

Climes d'Espanya:

  • Oceànic o atlàntic.
  • Mediterrani o subtropical d'estiu sec.
  • Canari.
  • D'alta muntanya.

Climes Temperats

Caracteritzats per la successió de les quatre estacions al llarg de l'any.

  • Clima mediterrani: Temps temperat a l'hivern i sec i càlid a l'estiu. Les precipitacions es produeixen en les estacions intermèdies.
  • Clima xinès: Terme mitjà de precipitacions, contrasta amb la sequedat de l'hivern.
  • Clima oceànic: La proximitat del mar determina una amplitud tèrmica anual petita.
  • Clima continental: Propi de l'interior dels continents, té una significativa amplitud tèrmica que pot arribar fins als 60 °C. Estius calorosos i hiverns freds, amb precipitacions entre 300 i 700 mm. A l'hivern hi ha fortes nevades.

Paisatges Naturals: Vegetació i Hidrografia

Medis Càlids

  • Medi equatorial: Vegetació exuberant, selva verge, arbres de gran altura. Els rius destaquen per la seva regularitat i cabal abundant.
  • Medi tropical: Destaca el bosc tropical (més a prop de l'Equador, on plou més) i la sabana (més allunyada, amb pluges més estacionals), molt densa. La sabana es caracteritza per l'abundància d'herbes altes i arbustos. Els rius tropicals són menys cabalosos i presenten estiatge a l'estació seca i crescudes durant l'estació humida.
  • Medi desèrtic: Vegetació composta per plantes xeròfiles (adaptació fisiològica o morfològica d'un organisme viu a la manca d'aigua), adaptades a l'escassetat d'aigua. No hi existeixen cursos d'aigua permanents. Uadi: riu àrab, riu sec, rambla.

Medis Temperats

  • Mediterrani: La formació vegetal típica és el bosc perennifoli. La hidrografia presenta rius de cabal irregular amb un marcat estiatge (període durant el qual els cabals són molt baixos).
  • Xinès: Associació vegetal d'espècies tropicals i temperades. Els rius presenten característiques semblants al clima mediterrani, però l'estiatge es produeix a l'hivern.
  • Oceànic: Bosc caducifoli, amb espècies que endureixen les seves tiges i perden les fulles com a adaptació als freds hivernals. Els rius presenten un cabal elevat durant tot l'any, amb major abundància a l'hivern.
  • Continental: A la zona meridional, la prada dóna pas a les estepes i els deserts freds de l'interior. Els rius presenten un cabal gran, i a l'hivern estan gelats.
  • Desèrtic temperat: Vegetació inexistent, adaptada a les temperatures extremes. No hi ha rius.

Medis Freds

  • Polar: A mesura que avances cap al nord, es passa del bosc de coníferes a la tundra, on hi ha arbres, i finalment desapareix la vegetació. La formació vegetal típica és de líquens, molses i plantes herbàcies, anomenada tundra. Prop dels pols, la vegetació és inexistent.
  • Alta muntanya: La vegetació a la muntanya es troba escalonada o en pisos. El cabal dels rius varia segons l'altura i la zona.

Entradas relacionadas: