Clàusules de relatiu sense antecedent explícit

Oracions subordinades sustantives->

Estructures-> Tipus: 1-Conjuncions (que, si)/ 2-Pronoms, adverbis...(qui, què, on...)/ 3-Infinitiu.// Segons quin sigui el procediment utilitzat pr la inserció de l´oració, podem distingir 4 tipus de (OSS)->oracions subordinades substantives: ->OSS Completives: s’insereixen en l’oració principal amb el nexe que i, en alguna ocasió, si./ -Funcions: 1)Subjecte – l’oració subordinada s’introdueix amb el nexe “que” i s’identifica substituint-la per un SN i comprovant-ne la concordança amb el verb./ 2)Complement directe – l’oració subordinada s’introdueix amb les conjuncions que/si. S’identifica substituint-la per un SN. Les subordinades en funció de CD poden substituir-se pel pronom “ho”/ 3)Atribut – l’oració subordinada s’introdueix amb la conjunció “que”. S’identifica substituint-la per un sintagma adjectival. També es pot substituir pel pronom “ho”/ 4)Complement de règim verbal (CRV) – en aquest cas, l’oració subordinada s’introdueix amb la conjunció que. S’identifica substituint-la per un sintagma preposicional (SPrep) equivalent. També es pot identificar amb la substitució pronominal per en/hi segons quina sigui la preposició regida pel verb./RECORDA/* Davant la conjunció “que” s’elideixen les anomenades preposicions àtones: a, de, en, amb./ * En alguns casos es pot utilitzar la base buida “el fet” per enllaçar l’oració principal i la subordinada./ 5)Complement del nom – l’oració subordinada complementa un nom com ho faria un SPrep subcategoritzat. S’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). La substitució pronominal només és possible en posició postverbal i sempre que la preposició regida sigui “de”/

6)Complement adjectival – l’oració subordinada complementa un adjectiu de l’oració principal. S’introdueix amb la conjunció “que”. S’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). La substitució pronominal és possible es posició postverbal i sempre que s’introdueixi per la preposició “de”//->OSS D’infinitiu: -Funcions: 1)Subjecte (No m´interessa treballar per Nadal)
/ 2)CD (Exigeixen sortir abans de la feina)
/ 3)Atribut (L´objectiu del cole es col·locar nous materials escolars)
/ 4)CAdj. (Estic content d’aprovar el curs)
/ 5)CPrep. (S´ha penedit d’haver delatat els companys)
/ 6)CN (Tinc la sensació de treballar per a ningú)
// ->OSS Interrogatives: -Determinants interrogatius: Qui/quina/quins/quines- quant/quanta/quants/quantes (va descobrir quins personatges sortien a l’obra)/ -Pronoms interrogatius: qui, què (va descobrir qui feia la obra/ va descobrir què passaba a la obra)/ -Adverbis interrogatius: quan, on com.// ->OSS de Relatiu: poden presentar les formes següents: 1)Referit a pesones: (Prep) + qui (Qui menja sopes s eles pensa totes) o (Det) + qui (Contesta a qui t´ho plantegi) o Prep) + (tot/tothom) + (Det) + qui (Que vinguin els qui vulguin)/ 2)Referit a coses: (Prep) + això/allò/el + que (Parla malament de tots els qui l´han ajudat) o (Prep) + (tot) + això/allò/el + que (De tot el que dius no m’interessa res.)

Oracions subordinades adjectives:

Exerceixen sempre la funció de CN.El pronom relatiu va sempre darrere d’un SN, el nucli del qual fa d’antecedent.
Les oracions de relatiu es construeixen a partir de dues oracions simples amb un nom en comú. (Els bombers van salvar la nena dl foc- Els bombers han estat condecorats) L’aparició del pronom relatiu permet substituir el SN “el bomber” i subordinar la segona oració a la primera. El bomber [que va salvar la nena] ha estat condecorat. El pronom relatiu exerceix, per tant, una funció triple: - actua com a nexe subordinat / -exerceix una funció dins l’oració subordinada./ - té com a antecedent un SN de l’oració principal./ Classificació:
Distingim dos tipus d’oracions de relatiu: 1)Explicatives – amplien o afegeixen una explicació no essencial a l’antecedent. S’escriuen entre comes. Especificatives – determinen o especifiquen l’antecedent i en restringeixen el significat./ Tipologia dels relatius:
1)Que – pot tenir com a antecedent coses o persones i s’utilitza quan el relatiu funciona com a subjecte, CD o CC de temps dins l’oració subordinada. Només quan l’oració és explicativa, el relatiu “que” pot ser substituït per el qual. (Els especuladors, que guanyen molts milions, estan...)/ 2)Què/qui – el pronom “què” té com a antecedent coses, mentre que el pronom “qui” es refereix a persones. Que i qui van precedits de proposicions, i dins la subordinada poden fer de CRV o CC; el relatiu qui, a més, pot fer de CI. (La noia a qui van donar el premi era la meva companya – La feina a què es dedica es molt desagradable)-Poden ser substituïts pel relatiu compost “el qual”/ 3)On (adverbial) – sempre té  com a antecedent una referència locativa i funciona com a CC de lloc dins la subordinada. (El Vendrell és el poble on va néixer Pau Casals) -És substituïble per en què/en el qual./

4)El qual (relatiu compost) – el relatiu “el qual” presenta flexió de gènere i nombre. Concorda amb l’antecedent. El relatiu “el qual” s’ha d’utilitzar darrere les preposicions tòniques o locucions preposicionals: contra, sobre, a l’entorn, etc. (Els diaris, que diuen la noticia ...- Els diaris, els quals diuen la  noticia ...)/ 5)Relatiu possessiu – per indicar que el relatiu té com a antecedent un nom que actua com a CN dins la subordinada, el català utilitza l’estructura següent: (Nucli+de+el qual)/RECORDA/* El CRV, el CC i el CI admeten dues formes: una amb el relatiu tònic qui/què i l’altra amb el relatiu compost. Però, en canvi, no admeten formes híbrides del tipus el que, la que, etc.// ->>Oracions subordinades adverbials:
similar a la funció q exerceix l´adverbi en una oració (Demà passaré a recollir l´encarrec –Quan surti d l´escola passaré a recollir l´encarrec) 2 Tipus: ->O.
Subordinades adverbials pròpies: admeten la commutació per un adverbi.- 3 tipus: 1)De temps: - relació d’anterioritat (abans que arribi...) - relació de simultaneïtat (quan arribi, li...) - relació de posterioritat (fins que no ho vegi, no...)- infinitiu (en sortir el sol, tocarem el dos)- gerundi (sortint de casa vaig topar-me amb en Pep)/ 2)De lloc (A on, per on, allà on, etc)/ 3)De manera:(Com si, tal com, segons com.)// ->Oracions subordinades adverbials impròpies – aquestes subordinades no admeten la commutació per un adverbi com vèiem en les anteriors. De vegades la commutació és possible amb altres estructures que poden funcionar com a complement circumstancial (Sprep). Tipus: comparatives, causals (perquè, ja que, com que, a causa de, atès que...), finals (Perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de...), consecutives (Fins al punt que, de manera que...), condicionals (Si, posat que, mentre, mentre que, sempre que, sols que, a menys que...), concessives (Encara que, per més que, ni que, amb tot, per bé que...)