Classificació de les llengües indoeuropees i evolució del llatí

Principals grups lingüístics de la família indoeuropea

• Grup indoirànic: hindi i persa modern.
• Grup anatòlic.
• Grup armeni.
• Grup grec.
• Grup albanès.
• Grup itàlic: castellà, català, occità, francès, retoromànic, italià, romanès i galaicoportuguès.
• Grup bàltic: lituà i letó.
• Grup eslau: eslovè, txec, polonès, rus i ucraïnès.
• Grup germànic: suec, noruec, danès, islandès, alemany, anglès i neerlandès.
• Grup cèltic: irlandès, escocès, gal·lès i bretó.

Llengües no indoeuropees

Basc (èuscar), finès, lapó, estonià, hongarès, georgià i turc.

Influències lingüístiques

• Substrat: ibèric, celta i basc.
• Superstrat: germànic i àrab.
• Adstrat: occità, castellà, francès, llengües precolombines, anglès, etc.

Llengües romàniques

Gallec-portuguès, castellà, català, francès, sard, retoromànic, italià i romanès.

Variacions diacròniques del llatí

La diacronia és l'estudi de l'evolució de la llengua al llarg del temps. Es divideix en diverses etapes:

Llatí arcaic (segles VI aC - II aC)

Etapa de formació i consolidació de la llengua.

Llatí clàssic (segle I aC)

La llengua llatina esdevé precisa i depurada, com a vehicle d'una literatura en el seu punt de màxim esplendor. Es converteix en la llengua de cultura de gran part del món occidental.

Llatí postclàssic (segles I i II dC)

Els textos presenten un estil pompós i una llengua que encabeix elements populars i arcaitzants.

Llatí tardà (segles II dC - VIII dC)

El llatí es fragmenta i evoluciona fins a deixar de ser una llengua parlada. El llatí escrit reflecteix els canvis procedents de la llengua oral, donant pas a les llengües romàniques.

Llatí medieval (segles VIII - XIV)

S'utilitza només com a llengua escrita pels lletrats (eclesiàstics), ja que la llengua parlada ja no és llatí.

Llatí humanístic (a partir del segle XIV)

Llatí dels humanistes del Renaixement, caracteritzat per l'intent de tornar a la puresa de la llengua clàssica. Després del Renaixement, va continuar sent usat en textos diplomàtics, religiosos i científics. Diverses associacions i publicacions l'utilitzen com a llengua de comunicació: neollatí.