Classificació de les despeses i ingressos del sector públic

Despeses segons el destí

• Despeses corrents: Constitueixen el percentatge més elevat de despeses del sector públic i es destinen a dotar la societat de serveis públics com ara educació, assistència sanitària, administració de justícia, defensa nacional, etc. Se subdivideixen en dues categories:
  • Adquisició o lloguer de béns i serveis produïts per empreses o bé propietat d'altres agents.
  • Remuneració dels funcionaris i el personal que treballa en empreses, organismes i institucions públiques.
• Despeses d'inversió: Són les que es destinen a mantenir i ampliar el capital productiu del país. S'inverteixen en vies de comunicació, ports i aeroports, hospitals, etc.
• Altres despeses: S'inclouen en aquest apartat les despeses que fa el sector públic sense cap contraprestació. Depenent del destí:
  • Transferències: Es destinen a persones físiques; en aquest grup hi ha els subsidis de desocupació, les beques, les prestacions socials no contributives, etc.
  • Subvencions: Van destinades a empreses a fi de reduir els costos de producció de determinats béns.

Ingressos

Classificació orgànica

Depèn de l'agent a qui s'imputen els ingressos. Segons aquest criteri hi ha quatre grups d'interessos: de l'Estat, dels organismes autònoms, de les societats estatals, etc. L'Estat fa un sol pressupost d'ingrés i cadascun dels altres tres tipus d'agents elabora el seu propi pressupost.

Classificació econòmica

Defineix l'objecte o la classe d'ingressos i s'utilitza per a la seva imputació comptable. Els ingressos es classifiquen en:

• Ingressos ordinaris: S'obtenen regularment al llarg d'un exercici fiscal; procedeixen dels impostos directes i indirectes i de l'activitat de les empreses públiques.
• Ingressos extraordinaris: S'obtenen de manera puntual quan el sector públic necessita disposar de fons per a atendre les seves necessitats. Procedeixen d'aquestes fonts:
  • Emissió de deute públic: Aquest és un conjunt de préstecs que les economies domèstiques i les empreses concedeixen al sector públic. Sol tractar-se de préstecs a un tipus d'interès i amb unes condicions fiscals que els fan atractius per als agents econòmics als quals van dirigits.
  • La venda de patrimoni públic: Consisteix a cedir la propietat de béns o empreses de titularitat pública a societats, altres empreses o particulars.
  • Impostos extraordinaris sobre el patrimoni privat: S'apliquen quan la intervenció del sector públic produeix un increment del valor dels béns privats.