Classificació i característiques dels fongs principals

Escrito el 15 de Mayo de 2026 en catalán con un tamaño de 3,95 KB

Zygomycota

Presenten un miceli amb hifes sifonals sense envans. Produeixen aplanospores (no mòbils) i es reprodueixen per cistogàmia.

Ordre Mucorales: Endospores dins l’esporangi en un esporocist globós. El miceli pot ser de color blanc, gris o bru.
Rhizopus: Sapròfits que creixen sobre el pa i la fruita. Són pluricel·lulars, amb un miceli format per hifes sifonals i reproducció asexual.

Es caracteritzen per produir 4 o 8 espores meiòtiques (ascòspores) dins d'esporocists. El miceli s'organitza com a ascocarps.

Fongs simples (llevats): Tenen un tal·lus unicel·lular inestable i es multipliquen de forma vegetativa, sense formar ascocarp. Són clau en la panificació, la cervesa i la indústria farmacèutica.
Fongs complexos (floridures): Produeixen espores exògenes mitòtiques anomenades conidis a partir de conidiòfors. Alguns són comestibles.

Saccharomyces: Fonamental per al pa i el vi. És unicel·lular i no forma ascocarp. La seva multiplicació vegetativa és per gemmació i pot formar pseudohifes.
Aspergillus: Produeix toxines (aflatoxines) i pot causar la malaltia de l'aspergil·losi. S'utilitza per fabricar àcid cítric. És pluricel·lular amb hifes septades.
Penicillium: Comú en fruites i formatges; s'usa per a antibiòtics (P. notatum). És pluricel·lular amb hifes septades i un conidiòfor ramificat en forma de pinzell. Reproducció asexual i sexual per exospores.
Claviceps: Afecta la flor del sègol. Forma un miceli dur a l’hivern anomenat esclerosi (fusiforme, rígid, fosc, d'1 cm). Germina a la primavera produint esporocists. L'esclerosi conté alcaloides tòxics que causen emmetzinament, tot i que s'usen en medicina com a simpaticolítics i oxitòcics.
Morchella (múrgola): Presenta un ascocarp amb peu i barret cònic alveolat ben diferenciats. És comestible.
Tuber (tòfona): L'ascocarp és un cos globulós irregular amb una superfície de berrugues poligonals. Molt apreciat en gastronomia.

Les espores meiòtiques són exospores (basidiòspores) situades fora dels esporocists. El miceli forma basidiocarps o bolets.

Les parts principals són: pili (barret), himenòfor (part fèrtil situada al barret) o himeni, estípit (peu), anell i volva.

Cantharellus: Pili en forma d'embut i himeni en plecs decurrents. Inclou espècies comestibles com C. cibarius (rossinyol) i C. lutescens (camagroc).
Hydnum: Pili irregular i himeni en agulletes. Exemple: H. repandum (llengua de bou).
Boletus: Pili convex, gruixut i carnós amb l'himeni en porus. Exemples: B. edulis i B. satanas.
Lactarius: Pili carnós i ataronjat amb himeni en làmines. Segrega làtex. Exemples: L. deliciosus (rovelló) i L. sanguifluus.
Amanita: Pili carnós amb esquames. Estípit amb anell i volva. Himeni en làmines. Inclou espècies mortals i tòxiques (A. phalloides, A. pantherina, A. muscaria) i comestibles (A. caesarea).
Coprinus: Gènere de fongs basidiomicets característics.
Agaricus bisporus: Pili blanc convex, himeni marró en làmines i peu blanc amb anell.

Etiquetas: