Classificació i Característiques dels Éssers Vius

Els Éssers Vius

Totes les cèl·lules tenen una membrana cel·lular, un citoplasma i el material genètic.

Segons la seva estructura, podem distingir dos tipus de cèl·lules:

• Les procariotes.
• Les eucariotes.

Segons el seu nombre de cèl·lules, poden ser pluricel·lulars o unicel·lulars.

Si totes són iguals i fan totes les funcions d’aquell ser viu, l'estructura es coneix com a tal·lus.

Teixits:

Conjunt de cèl·lules semblants entre si que fan la mateixa activitat.

Òrgans:

Estructures formades per diferents teixits que realitzen un acte conjuntament (cor, estómac...).

Els òrgans s’agrupen en:

• Sistemes: conjunt d’òrgans semblants que poden fer actes independents (sistema muscular,...).
• Aparells: conjunt d’òrgans que poden ser diferents però que actuen junts per realitzar una funció (aparell digestiu...).

Cèl·lules haploides i diploides:

Les diploides són les cèl·lules del nostre cos, on prové una part del nostre pare i l’altre de la nostra mare.

Les haploides són les cèl·lules sexuals que solen portar un joc del nostre material genètic.

Haploide (pare) + haploide (mare) = diploide.

La reproducció pot ser sexual o asexual.

Sexual: es forma un nou individu a partir de la combinació de material genètic entre dos progenitors.

Asexual: es forma un nou individu a partir d’un sol progenitor.

Metabolisme:

El conjunt de les reaccions que tenen lloc a les nostres molècules que fabriquen energia i construeixen estructures moleculars.

Organismes autòtrofs o heteròtrofs:

Autòtrofs: (exemple: plantes) sintetitzen la matèria orgànica que necessiten per créixer i per obtenir energia a partir de la matèria inorgànica.

Heteròtrofs: (com els humans) que consumeixen d’altres éssers vius.

La Classificació dels Éssers Vius:

Actualment, es considera que els éssers vius constitueixen 3 dominis:

• Arqueobacteris: anteriorment regne de les moneres.
• Bacteris: anteriorment regne de les moneres.
• Eucarionts:

Arqueobacteris: es diferencien dels bacteris per la composició de les molècules que formen la membrana cel·lular, la paret cel·lular o els ribosomes. Viuen en hàbitats molt inhòspits amb poca competència.

Bacteris: n’hi ha en tots els hàbitats, dins del grup hi ha una gran diversitat; uns utilitzen oxigen o no, autòtrofs i heteròtrofs...

Eucarionts: es divideixen en els regnes següents.

1. Regne dels protoctists:

Contenen dos tipus d’organismes:

• Protozous: (unicel·lulars heteròtrofs) es reprodueixen asexualment per mitjà de l’esporulació.
• Algues: (unicel·lulars o pluricel·lulars, sense teixits i autòtrofs) són fotosintètics, utilitzen la llum del sol per obtenir energia. Tenen una paret cel·lular de cel·lulosa, externa a la cèl·lula, que els dóna rigidesa.

2. Regne dels fongs:

Organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. Són tal·lofits (no tenen teixits) i heteròtrofs. En els unicel·lulars, la reproducció és asexual (gemmació) i en els pluricel·lulars, la reproducció és sexual (mitosi).

3. Regne dels metàfits (plantes):

Organismes pluricel·lulars autòtrofs.

Briòfits: tenen un teixit epidèrmic impermeable que impedeix que s’assequin i es morin. Viuen en llocs molt humits per la necessitat d’aigua per la seva reproducció sexual.

Pteridòfits: a part del teixit epidèrmic impermeable, tenen un teixit conductor que els permet conduir tota l’aigua i sals minerals que absorbeix la planta. Això els permet tenir més alçada. Viuen en llocs humits per la necessitat d’aigua per la seva reproducció sexual.

Espermatòfits: aquestes es poden colonitzar en zones seques. Per reproduir-se, les flors creen uns grans de pol·len on el vent i els insectes s’encarreguen del transport d’aquest gra fins a les flors que contenen els òvuls (procés anomenat pol·linització).

Els espermatòfits es diferencien en dos grups:

• Gimnospermes: són plantes amb flors però sense fruit; les llavors es guarden dins de pinyes dels pins o els estròbils dels xiprers.
• Angiospermes: són plantes amb flors vistoses, on després de la fecundació, les parets del pistil creixen i formen les parets dels fruits. També hi ha plantes que no tenen flors vistoses ni nèctar, però són pol·linitzades pel vent.

Regne dels metazous (els animals):

Éssers vius pluricel·lulars amb nutrició heteròtrofa. Es reprodueixen sexualment.

Durant la formació del zigot, es formen tres capes de cèl·lules:

• Mesoderma,
• Endoderma,
• Ectoderma.

Els animals diploblàstics no tenen el mesoderma, com les esponges o els cnidaris (meduses). Els animals triploblàstics tenen els tres fulls embrionaris.

Segons si tenen o no celoma:

• Acelomats (ple de cèl·lules mesodèrmiques).
• Celomats i pseudocelomats (no tenen cèl·lules mesodèrmiques).

Acelomats: inclouen els platihelmints i menertins.

Pseudocelomats: rotífers i nematodes.

Els celomats es divideixen en dos grans grups segons l’origen de la cavitat bucal durant el desenvolupament:

• Prototomats: (neixen amb la boca) i són els anèl·lids (com els cucs), mol·luscs i artròpodes (com les abelles).
• Deuterostomats: la boca es forma durant el desenvolupament, com els eriçons de mar i les estrelles.

Els cordats són els vertebrats amb un sistema nerviós (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers).