El Classicisme Musical: Història, Òpera i Evolució

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música

Escrito el en con un tamaño de 2,52 KB

El Classicisme: retorn a l'antiguitat

Com a resposta als excessos ornamentats del barroc, apareix el classicisme, que torna la mirada a l'antiguitat clàssica de Grècia i Roma. Aquest període comprèn la segona meitat del segle XVIII fins al 1825.

Al mateix temps, es desenvolupa un corrent cultural basat en el pensament racional: la Il·lustració. Aquest moviment confia plenament en la raó humana i en la ciència, defensa el progrés i critica la religió; així es produeix la Revolució Francesa. Els intel·lectuals, amb la finalitat d'abastar un coneixement universal, duen a terme un projecte editorial: l'Enciclopèdia. Els concerts neixen a partir de les festes que se celebraven.

La música vocal durant el classicisme: l'òpera

Hi ha dos tipus d'òpera:

  • Òpera bufa: la que té una finalitat de diversió.
  • Òpera seriosa: no té la finalitat de divertir, sinó de causar emocions.

El Singspiel és un tipus d'òpera popular que alterna fragments cantats i parlats d'una manera similar a la sarsuela espanyola.

A les òperes italianes i alemanyes surt un nou gènere: la tonadilla escènica, més breu, d'assumpte còmic i amb danses populars i col·loquials.

Protagonista instrumental

La melodia se simplifica amb una textura homofònica (melodia principal amb acompanyament). Alguns instruments com l'orgue, el clavicèmbal, el llaüt i la flauta dolça cauen en desús.

La música de cambra és interpretada per músics aficionats, de vegades pels mateixos aristòcrates, que rebien formació musical per mostrar-la davant els seus convidats com a signe de distinció i refinament.

Quartet de corda i orquestra

El quartet de corda és una formació molt característica del classicisme. Està integrat pel violí primer, violí segon, viola i violoncel. Les obres exigeixen un gran domini de la tècnica interpretativa. També són molt apreciades les agrupacions de vent que toquen a l'aire lliure.

L'orquestra arriba a tenir trenta instruments, distribuïts en diferents seccions; una de les més famoses és la de la capella de la cort de Manheim.

La polonesa

La polonesa és una dansa original de Polònia de moviment moderat i mètrica ternària. Segons alguns moviments, és una dansa popular per ser cantada.

Entradas relacionadas: