El Classicisme Musical: Història, Estètica i Formes

Context històric del Classicisme

El Classicisme s'estén des del 1750 fins al 1820. Aquest període busca l'equilibri, la senzillesa, l'estructura i la racionalitat. L'any 1789 es produeix la Revolució Francesa a França, París. La Il·lustració és el moviment filosòfic del moment, que advoca per separar els tres poders (el judicial, l'executiu i el legislatiu). La R.F. (Revolució Francesa) vol obtenir la igualtat per als pobles, la llibertat i la fraternitat. La burgesia adquireix un paper molt important en aquesta època.

Recursos musicals i la forma sonata

Dins dels recursos musicals d'aquest període destaquen:

• Variació: AA'
• Contrast: AB
• Repetició: AA
• Desenvolupament: recurs que dona llibertat per desenvolupar la idea i fer-ho al gust de l'autor.

L'estructura de la forma sonata

La forma sonata és la primera forma musical en què es dona una interacció entre temes musicals de personalitat diversa. La seva estructura consta de:

• Exposició: (A ~ B + coda curta)
• Desenvolupament
• Reexposició: (A ~ B + coda final)

Característiques estètiques i musicals

Característiques estètiques

• Ideal de crear una música purament bella sense propòsits concrets.
• Música delicada, brillant, alegre i elegant.
• Perfecció racional: equilibri en el nombre de compassos, frases, temes, etc.
• Retorn a l'estètica dels clàssics.

Característiques musicals

• El ritme és regular.
• La melodia adquireix una gran importància.
• La textura és homofònica.
• La bellesa ideal és la perfecció en l'estructura formal.
• És més important la forma que el contingut.
• S'utilitzen tonalitats fàcils.
• Predomina la música instrumental.

Formes instrumentals i vocals clàssiques

Algunes formes del Barroc van desaparèixer (la suite i el concerto grosso); d'altres van evolucionar (la sonata i el concert solista), i unes altres van sorgir com a noves formes (la simfonia i la música de cambra: trios, quartets, quintets).

Formes vocals clàssiques

La missa va continuar sent la més utilitzada en música religiosa. L'òpera va anar adquirint més importància.

Classificació de les formes segons l'agrupació

• Sonata: per a 1 o 2 solistes.
• Quartet: 2 violins, viola i violoncel.
• Simfonia: per a orquestra.
• Concert: per a solista i orquestra.

L'òpera: Seria i Buffa

• Òpera Seria: era el gènere tradicional que hi havia fins al moment.
• Òpera Buffa: òpera còmica, una nova modalitat adquirida en aquesta època. Es caracteritza per trames tipus "culebrons", personatges propers i creïbles, sentit de l'humor, arguments entretinguts i naturalitat musical escènica.

Compositors i obres destacades

Òperes de Mozart

Dins la producció de Wolfgang Amadeus Mozart destaquen: Les noces de Fígaro, Don Giovanni, La flauta màgica, La clemència de Tito, El rapte en el serrall i Così fan tutte.

Noms de compositors rellevants

• Antonio Salieri
• Franz Joseph Haydn
• Wolfgang Amadeus Mozart
• Leopold Mozart
• Johann Christian Bach