Clasificaccio dels esser vius

EL CANVI CLIMÀTIC

El nostre planeta disposa de diverses capes per frenar gran part de la radiació solar.

Funció: Rebutjar part de la radiació provinent del
Sol i retenir durant un temps la que arriba fins a la superfície terrestre i els oceans per escalfar els diferents ecosistemes a la temperatura adequada perquè hi proliferi la vida.

Magnetosfera: que desvia gran part de la radiació solar,actua com a barrera en front del vent solar i gran part de la radiació que aquest transporta. Amb un nucli metàl·lic: 70% ferro+30%.

Ionosfera o Termosfera: Aquesta capa situada entre la magnetosfera i la mesosfera. En aquesta zona de l’atmosfera els àtoms els trobem ionitzats (perden o guanyen electrons),a causa de la fotoionització que provoquen les radiacions solars.Arriba a temperatures molt elevades degut per la seva interacció amb la radiació solar (fins a 1500ºC).Els gasos estan ionitzats ja que absorbeixen les radiacions solars de menor longitud d’ona, que són les que tenen més energia: radiacions gamma i raigs X.  

AFEBLIMENT DE LA CAPA D’OZÓ

L'ozó és un gas de color blau pàl·lid, relativament inestable i format per 3 àtoms d'oxigen. En el procés de formació intervé la radiació ultraviolada, capaç de trencar l'oxigen molecular (02) i alliberar els àtoms d'oxigen que poden recombinar-se amb altres molècules d'oxigen i originar l'ozó (03).

Diversos processos destrueixen de forma natural l'ozó. En un d’ells també intervé la radiació ultraviolada. Sota l'acció d'aquests raigs l'ozó es descompon en oxigen molecular i oxigen atòmic.

l'ozó és altament inestable i també reacciona químicament amb altres substàncies, com el nitrogen, l'hidrogen, el clor, el brom, etc. Aquestes substàncies es troben normalment a l'atmosfera provinents de fonts naturals com els oceans, el sòl o l'activitat dels organismes vius.

Algunes substàncies utilitzades en diverses activitats industrials alteren aquest cicle natural de l'ozó. És el cas dels clorofluorocarbonats, o CFCs, i altres substàncies semblants. Aquests compostos químics, en ser expulsats a l'atmosfera alliberen clor o brom.

Els CFCS són molt estables a les capes baixes de l’atmosfera. Però quan arriben a les capes altes de l’atmosfera, afavoreixen la descomposició de l’ozó, ja que alliberen radicals de clor, que és molt reactiu i es combina amb l’ozó provocant la seva destrucció. Aquest procés de destrucció de l’ozó és unes 1500 vegades més ràpid que el procés de destrucció en el intervé la radiació ultraviolada (RUV).

A més, altres reaccions químiques provoquen l’alliberament dels radicals de clor, amb la qual cosa aquest element pot tornar a intervenir en la destrucció d'altres molècules d'ozó.

Funció de l’ozó : F de barrera contra les radiacions ultraviolades.