Com eren les ciutats medievals
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,69 KB
LA CRISI DEL FEUDALISME. Condicions de vida de l'Edat Mitjana eren molt precàries: ///1- Enorme dependència respecte a la Natura (catàstrofes naturals ... Pèrdua de collites. Fams, molts problemes. ////2- Higiene nul'la :malalties i perill constant d'epidèmies grans mortaldats i descens poblacional./// 3- Incendis freqüents, devastadors i molt difícils de controlar. ///////////// Malgrat això, al llarg de l'E.M. Distingim etapes d'expansió (progrés) i etapes de retrocés. Per això, els historiadors parlen de: //// -Període d'expansió (s.XI-XIII). Per millores en l'agricultura (més rendiments) i bones collites, provocant un increment poblacional i un creixement de les rendes senyorials. Això coincideix amb l'apogeu del feudalisme, però també de les ciutats. /// -Període de crisi (s.XIV i primera meitat del s.XV). Afecta el camp i les ciutats. Irregularitats climatològiques provoquen males collites .... Fam ..... Epidèmies (Pesta Negra, 1348) i freqüents guerres i conflictes armats (Guerra dels Cent anys, 1337-1453; sublevacions rurals i urbanes) són les "grans calamitats". La població disminueix i també ho fan les rendes senyorials. L'increment de la pressió fiscal sobre els pagesos supervivents sol provocar les revoltes. Les calamitats foren l'aspecte més cridaner de la "crisi del s. XIV ". La depressió tingué manifestacions molt diverses, des de la dislocació dels preus i salaris fins el retrocés dels conreus, L’increment del nombre de llogarets abandonats o la caiguda de les rendes senyorials. A més, la Cristiandat catòlica es divideix a partir del "Gran Cisma d'Occident"(1378-1417) amb dues seus pontifícies i dos papes: un a Roma i l'altre a Avinyó, proliferant les heretgies. /// - Període de recuperació (segona meitat del s.XV). A partir de mitjans del s.XV la situació canvia per: ///-sensible disminució de les epidèmies (no desaparició) /// -acabament de la "Guerra dels Cent anys" /// -la recuperació poblacional permet la reconquesta de terres cultivables. La recuperació demogràfica i econòmica és molt significativa a les ciutats, però molt menys als senyorius feudals perquè el model econòmic mercantilista, preludi del capitalisme s'imposa amb contundència sobre el model feudal. És per això, que els aspectes més significatius de la recuperació es veuen en una adaptació del camp a les condicions que imposaven les ciutats; així, s'intensifiquen les activitats ramaderes i s'especialitzen els conreus.-Un segle de conflictes socials aguts. A la Baixa E.M. Hi haurà nombrosos conflictes socials. És lògic davant el desigual repartiment de la riquesa i del poder, cosa que genera classes o grups amb interesos contraposats. Així, trobarem pagesos contra senyors, burgesos contra feudals, el "comú" contra el "patriciat" , cristians contra jueus. /// La intensitat d'aquests conflictes fou variable. Menys violència durant l'època d'expansió i molta més en els moments de dificultats. Afecten tant el camp com les ciutats. De vegades resulta difícil deslindar els conflictes socials purs, d'altres pugnes estrictament polítiques o religioses (certes heretgies duien implícites reivindicacions socials). /// El primer gran moviment social baixmedieval fou el de les "comunes" urbanes (finals s. XI- mitjans s.XII), per guanyar franquícies contra els senyors dels que depenien. Però l'etapa revolucionària per exceI-lència fou més tardana, coincidint amb la crisi demogràfica i econòmica. Les revoltes més destacades van ser: Flandes (1323-28); França, la "Jacquerie"(1358); sud d'Anglaterra, gran revolta pagesa antisenyorial, 1381. Totes elles protagonitzades per la pagesia i sufocades pel nobles amb una duríssima repressió. Respecte a l'origen de les revoltes només coneixem la versió dels senyors a través de les cròniques, on es desqüalifica i insulta als revoltosos./// També hi va haver moltes revoltes urbanes, especialment a Flandes, París i nord de França, la vall del Rhin, Llombardia, Toscana, Catalunya (conflicte entre la "biga i la busca" a Barcelona). En aquests conflictes, entraven en joc diversos factors, uns polítics (el control del govern local estava en mans d'oligarquies) i altres econòmics (lluita per salaris més justos i millors condicions de treball).
Reproducció mitjançant planxes de fusta d'imatges i algun text curt. Era coneguda a Xina des de temps remots, on també aparegueren els caràcters mòbils, imprescindibles per a poder imprimir un nombre indefinit de textos. Però les característiques de l'escriptura xinesa van dificultar el desenvolupament de l'invent.
La impremta europea es va gestant des de 1420 o 1430, i apareix definitivament el 1445. Atribuïda a Gutenberg, resulta perfecta des del principi. La seva ràpida difusió demostra que responia a una necessitat. Abans de la invenció de la impremta tenir un llibre (incunable) era tot un luxe. Entre 1445 i 1500 s'imprimiren més de 30.000 obres, a una mitjana de 500 exemplars per obra, fan un total de més de 15 milions d'exemplars. Durant el Segle XVI s'imprimiran prop de 200.000 obres, amb un total pròxim als 200 milions d'exemplars.La impremta rebaixarà molt el cost dels llibres (a 1/10). El poder expansiu de les idees es multiplicarà (ex. Erasmus o la Reforma de Luter). Per això, prest apareixerà la censura prèvia per part de l'Església o del rei. Altres conseqüències de la seva aparició seran la ruïna de molts copistes i miniaturistes, però també l'aparició d'una nova indústria amb molts llocs de treball. També fou una eficaç eina d'unificació ortogràfica i lingüística, simplificant, a més els tipus i les regles de l'escriptura.
Les possibles causes o motius són diversos. De caràcter religiós; desig de difondre el Cristianisme; polítics, desig dels regnes ibèrics de continuar la "reconquesta", ... Però els més importants van ser de caràcter econòmic: recerca de beneficis comercials, de primeres matèries, d'esclaus, d'or (arribar a l'or del Sudan sense intennediaris), i, sobre tot, d'espècies (sucre, drogues, tintes, encens, canyella, clau, pebre bo, gengibre, ... ), ja que la presència d'intermediaris (venecians, àrabs, ... ) les encaria molt, i I 'hostilitat dels turcs dificultava cada vegada més les rutes comercials amb Orient.Sobre CristòFOL Colom, desconeixem el seu Oligen, probablement genovès i també la ubicació exacta de la seva tomba. Va néixer cap a 1450, i als voltants de 1476 arribà a Portugal, on es va casar i on va ampliar els seus coneixements nàutics.La seva idea és, considerant que la Terra és redona i calculant la circumferència de l'Equador en 30.000 Km (en realitat en té 40.000), anibar a l'est d'Àsia navegant cap a l'oest, creuant l'Oceà Atlàntic. Fa la proposta de viatge al rei de Portugal, però el projecte és rebutjat, ja que els portuguesos pensen que els calculs de Colom són erronis. Portugal continuarà cercant la ruta cap a a l 'Indi a circumnavegant Àfiica (Bartolomé Días, cap de Bona Esperança (1487); Vascó da Gama, Índia (1498)
Dins de cada ofici havia tres esglaons o categories: mestre, oficials i aprenents.///La indústria més característica de la Baixa E.M. Fou la tèxtil, a partir de la llana i, en menor mesura del lli, cotó i seda. El procés productiu solia estar disseminat (camp i ciutat)
. Els principals productors de teles foren Flandes i algunes ciutats italianes com Florència. Més endavant s'incorporaran regions d'Anglaterra i Holanda.//////// -El comerç medieval. ////// El creixement de la fabricació de manufactures va paraHel al creixement del comerç/// Els intercanvis eren necessaris en una societat que començava a especialitzar-se.///Les transaccions no només s'efectuaven entre els burgs i els seus entorns rurals, si no que també es desenvolupava el comerç a llarga distància, gràcies entre altres factors, a la Pau recuperada en els camins, a la millora de les vies de comunicació i a l'augment de l'encunyació de moneda a partir del s.XII, cosa que va estimular molt l'expansió mercantil.///Juntament al mercat de caràcter local (diari) o comarcal (setmanal) van néixer les fires. Fundades per reis o senyors feudals, eren trobades períòdiques de mercaders en un lloc i unes dates prèviament establertes. Les més importants foren les de Champagne (a mig camí entre Flandes i el nord d'Itàlia). Era un punt de contacte entre comerciants d'ambdós territoris (draps flamencs, seda i espècies que aportaven els italians. Apogeu al s. XIII.
L 'APARICIÓ DE LA BURGESIA COMERCIAL. Amb el Renaixement de les ciutats havia aparegut un món bulliciós, d'activitat incessant, en el que el paper dels diners era cada vegada més important. Els seus protagonistes eren els habitants dels burgs; és a dir, els burgesos; expressió que incloïa als grans i petits mercaders, als mestres de les corporacions i als simples oficials, inclús a aquells que es dedicaven a les incipients professions liberals. El problema era encaixar als burgesos dins de la tancada i arcaica societat medieval (estamental), ja que ells realitzaven activitats productives però no tenien relació directa amb el treball de la terra ni la seva condició s'assemblava a la dels serfs de la gleva. //// Des d'un primer moment, els habitants dels burgs havien tingut un fort esperit igualitari (ex .. Les "comunes" formades per arrencar llibertats als senyors o als reis), però, amb el temps, es va produir una diversificació entre ells. Així, a les ciutats europees dels segles XIV i XV hi havia un notable contrast entre el patriciat (grups dominants que tenien el poder econòmic i el polític) i el comú (conjunt de capes populars, molt divers). /// Concretant més, podríem especificar l'existència de cinc grups urbans: /// 1.- Homes de negocis. Mercaders enriquits que intenten cada cop més imitar els modes de vida de la noblesa, i que aviat es dedicaran a la política formant el "patriciat urbà". /// 2.- Comerciants i artesans. Associats en "corporacions". Els artesans es distingien entre mestres, oficials i aprenents /// 3.- Proletariat urbà. Molt heterogeni. Són la població assalariada que treballa per als artesans i comerciants, amb condicions de vida generalment dures. /// 4.- Homes d'estudi. Apareixen, sobre tot, a partir del s. XIII, conseqüència de l'activitat de les Universitats. Són juristes, oficials públics, inteHectuals, mestres, metges,universitaris, ....../5.- Exclosos. Jueus, leprosos, heretges, malalts, sense sostres, folls (bojos), bruixes, orfes, ... Eren objecte de durs atacs, condemnes, però també de caritat. Ai11ats en "guetos", leprosseries, hospitals, ...
L'aparició de la impremta
Reproducció mitjançant planxes de fusta d'imatges i algun text curt. Era coneguda a Xina des de temps remots, on també aparegueren els caràcters mòbils, imprescindibles per a poder imprimir un nombre indefinit de textos. Però les característiques de l'escriptura xinesa van dificultar el desenvolupament de l'invent.
La impremta europea es va gestant des de 1420 o 1430, i apareix definitivament el 1445. Atribuïda a Gutenberg, resulta perfecta des del principi. La seva ràpida difusió demostra que responia a una necessitat. Abans de la invenció de la impremta tenir un llibre (incunable) era tot un luxe. Entre 1445 i 1500 s'imprimiren més de 30.000 obres, a una mitjana de 500 exemplars per obra, fan un total de més de 15 milions d'exemplars. Durant el Segle XVI s'imprimiran prop de 200.000 obres, amb un total pròxim als 200 milions d'exemplars.La impremta rebaixarà molt el cost dels llibres (a 1/10). El poder expansiu de les idees es multiplicarà (ex. Erasmus o la Reforma de Luter). Per això, prest apareixerà la censura prèvia per part de l'Església o del rei. Altres conseqüències de la seva aparició seran la ruïna de molts copistes i miniaturistes, però també l'aparició d'una nova indústria amb molts llocs de treball. També fou una eficaç eina d'unificació ortogràfica i lingüística, simplificant, a més els tipus i les regles de l'escriptura.
El descobriment d 'Amèrica
Les possibles causes o motius són diversos. De caràcter religiós; desig de difondre el Cristianisme; polítics, desig dels regnes ibèrics de continuar la "reconquesta", ... Però els més importants van ser de caràcter econòmic: recerca de beneficis comercials, de primeres matèries, d'esclaus, d'or (arribar a l'or del Sudan sense intennediaris), i, sobre tot, d'espècies (sucre, drogues, tintes, encens, canyella, clau, pebre bo, gengibre, ... ), ja que la presència d'intermediaris (venecians, àrabs, ... ) les encaria molt, i I 'hostilitat dels turcs dificultava cada vegada més les rutes comercials amb Orient.Sobre CristòFOL Colom, desconeixem el seu Oligen, probablement genovès i també la ubicació exacta de la seva tomba. Va néixer cap a 1450, i als voltants de 1476 arribà a Portugal, on es va casar i on va ampliar els seus coneixements nàutics.La seva idea és, considerant que la Terra és redona i calculant la circumferència de l'Equador en 30.000 Km (en realitat en té 40.000), anibar a l'est d'Àsia navegant cap a l'oest, creuant l'Oceà Atlàntic. Fa la proposta de viatge al rei de Portugal, però el projecte és rebutjat, ja que els portuguesos pensen que els calculs de Colom són erronis. Portugal continuarà cercant la ruta cap a a l 'Indi a circumnavegant Àfiica (Bartolomé Días, cap de Bona Esperança (1487); Vascó da Gama, Índia (1498)
Dins de cada ofici havia tres esglaons o categories: mestre, oficials i aprenents.///La indústria més característica de la Baixa E.M. Fou la tèxtil, a partir de la llana i, en menor mesura del lli, cotó i seda. El procés productiu solia estar disseminat (camp i ciutat)
. Els principals productors de teles foren Flandes i algunes ciutats italianes com Florència. Més endavant s'incorporaran regions d'Anglaterra i Holanda.//////// -El comerç medieval. ////// El creixement de la fabricació de manufactures va paraHel al creixement del comerç/// Els intercanvis eren necessaris en una societat que començava a especialitzar-se.///Les transaccions no només s'efectuaven entre els burgs i els seus entorns rurals, si no que també es desenvolupava el comerç a llarga distància, gràcies entre altres factors, a la Pau recuperada en els camins, a la millora de les vies de comunicació i a l'augment de l'encunyació de moneda a partir del s.XII, cosa que va estimular molt l'expansió mercantil.///Juntament al mercat de caràcter local (diari) o comarcal (setmanal) van néixer les fires. Fundades per reis o senyors feudals, eren trobades períòdiques de mercaders en un lloc i unes dates prèviament establertes. Les més importants foren les de Champagne (a mig camí entre Flandes i el nord d'Itàlia). Era un punt de contacte entre comerciants d'ambdós territoris (draps flamencs, seda i espècies que aportaven els italians. Apogeu al s. XIII.
L 'APARICIÓ DE LA BURGESIA COMERCIAL. Amb el Renaixement de les ciutats havia aparegut un món bulliciós, d'activitat incessant, en el que el paper dels diners era cada vegada més important. Els seus protagonistes eren els habitants dels burgs; és a dir, els burgesos; expressió que incloïa als grans i petits mercaders, als mestres de les corporacions i als simples oficials, inclús a aquells que es dedicaven a les incipients professions liberals. El problema era encaixar als burgesos dins de la tancada i arcaica societat medieval (estamental), ja que ells realitzaven activitats productives però no tenien relació directa amb el treball de la terra ni la seva condició s'assemblava a la dels serfs de la gleva. //// Des d'un primer moment, els habitants dels burgs havien tingut un fort esperit igualitari (ex .. Les "comunes" formades per arrencar llibertats als senyors o als reis), però, amb el temps, es va produir una diversificació entre ells. Així, a les ciutats europees dels segles XIV i XV hi havia un notable contrast entre el patriciat (grups dominants que tenien el poder econòmic i el polític) i el comú (conjunt de capes populars, molt divers). /// Concretant més, podríem especificar l'existència de cinc grups urbans: /// 1.- Homes de negocis. Mercaders enriquits que intenten cada cop més imitar els modes de vida de la noblesa, i que aviat es dedicaran a la política formant el "patriciat urbà". /// 2.- Comerciants i artesans. Associats en "corporacions". Els artesans es distingien entre mestres, oficials i aprenents /// 3.- Proletariat urbà. Molt heterogeni. Són la població assalariada que treballa per als artesans i comerciants, amb condicions de vida generalment dures. /// 4.- Homes d'estudi. Apareixen, sobre tot, a partir del s. XIII, conseqüència de l'activitat de les Universitats. Són juristes, oficials públics, inteHectuals, mestres, metges,universitaris, ....../5.- Exclosos. Jueus, leprosos, heretges, malalts, sense sostres, folls (bojos), bruixes, orfes, ... Eren objecte de durs atacs, condemnes, però també de caritat. Ai11ats en "guetos", leprosseries, hospitals, ...