Ciutats antigues de Catalunya

Tarraco

Mare magnum: mar rosa. confusió

Mea culpa: per la meva culpa

Memorandum: allò que cal recordar

Mens sana in corpore sano: una ment sana en un cos sa

Modus operandi: manera d’obrar

Motu proprio: per iniciativa pròpia/voluntàriament

Non plus ultra: no més enllà

Numerus clausus: nombre tancat

Opera prima: primera obra

Panem et circenses: pa i llocs de circ

Patria potestas: patria apotestar

Pecata minuta: pecats menuts

Per capita: per caps

Per saecula saeculorum: pels segles dels segles/per sempre

Per se: per si mateix/per ell mateix

Persona non grata: persona no agradable

Placebo: agradaré

Plus: més

Post data: després de les coses donades

Post meridiem: després del migdia

Post scriptum: després d’allò que s’ha escrit

Quid: el que

Quid pro quo: un que en lloc d’un altre que/una cosa per una altra

Quorum: dels quals

Rara avis: au estranya

Ratio: càlcul/compte/proporció/mesura

Referendum: plebiscit

Requiem: descans

Rigor mortis: rigidesa de la mort

RIP: descansa en pau
Sancta sanctorum: el més sagrat de les coses sagrades

Empúries

Senior: més vell

Si vis pacem, para bellum: si vols la pau, prepara't per la guerra

Sic: així

Sine die: sense dia

Sine qua non: sense la qual no

Snob: esnob

Sponsor: fiador/galant

Statu quo: estat en el qual

Status: posició social/estat jurídic d’una persona

Stricto sensu: estrictament/en sentit propi

Sub condicione: sota la condició/condicionalment

Sub iudice: en mans del jutge/pendent de resolució judicial

Sui generis: del seu propi gènere/especialment

Summum: el grau més al qual una cosa pot arribar

Suo tempore: en el seu temps/en el moment oportú

Superavit: ha sobrat

Supra: amunt

Sursum corda: amunt els cors

Totum revolutum: tot regirat/confusió total

Transfert: transfereix

Tu quoque, fili mi: tu també, fill meu?

Vademecum: camina amb mi

Vade retro: torna't enrere

Vae victis: ai dels vençuts

Vale: adéu

Ubi sunt: on són?

Veni, vidi, vici: he arribat, he vist, he vençut

Ilerda

UT

adv =COM

• Interrogatiu
• Comparatiu

conj

- v. ind

1. valor temporal - QUAN

2. valor comparatiu - COM (ITA I SIC)

- v. subj

a) valor completiu - QUE

1. verbs de voluntat (negació: NE “que no”)

2. Verbs d’esdeveniment “accidit” “evenit” “fit” (negació UT NON “que no”)

3. verbs causatius “facere” “aedificare” (CD és resultat del verb)

4. UT/NE + verbs de temor “timere” “vereri” “in timore esse”

Ne: si es té por que la cosa passi

Ut: si es té por que la cosa no passi

b) valor final - PER A QUE / PER A +INF (negació NE “per a que no”

correlació: EO

IDEO

ID CIRCO amb aquesta raó

OB HANC CAUSAM

EA MENTE

EO CONSILIO amb aquesta intenció

c) valor concessiu: ENCARA QUE

Correlació: TAME “tanmateix”

d) valor consecutiu “DE TAL MANERA QUE”

correlació: TALIS, TANTUS, QUALIS, IS, ITA

Or. interrogatives

Interrogatives directes

Expressen una pregunta i són sintàcticament independents

- Mode → indicatiu, excepte si hi ha un cert dubte → subj

- Interr. simples: simples totals (resposta sí o no) o simples parcials (pron. interr. i adv. interr. de lloc, causa, mode o temps)

- Interr. dobles: formades per 2 prep. que encara que no poden tenir lloc al mateix temps, no s’exclouen

Interrogatives indirectes

Prop. sub. subst. o completives dependents d’un verb de l’or prin. que expressa idea de llengua, enteniment o sentit. El verb de prop sub en subj, però en traduir-la pot ser ind. Introduides per partícules, pron i adv interrogatius

Tarraco

Ubicació geogràfica:

Tarraco ara actualment està situada a la comunitat autònoma de Catalunya, on és una província i lògicament també forma part d’Espanya. A l’antiguitat Tarraco era a Hispània, que estava dividida en 3 províncies; d'on ella n'era la capital d’una, la Tarraconense o Hispania Citerior.

Ciutat pre-romana

Abans de la romanització, a Tarraco se l'identifica amb un antic assentament indígena, que estava poblat per Ibers. Aquests van tenir contacte comercial amb els grecs i fenicis que estaven assentats a la costa. Aquesta petita colònia, com menciona Tità Livi, rebia el nom de Cesse (Kese).

Fundació de la ciutat romana

L’any 218 aC, els romans van saquejar aquesta colònia després del primer enfrontament que van tenir amb els cartaginesos en la segona guerra púnica. Després d’aquesta batalla, els romans van crear el praesidium de Tàrraco.

Empúries

Ubicació geogràfica

Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de L’Escala.

L’Empórion romana:

• S. II aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica
• 218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda la primera base militar romana al nord de l’Empórion grega.
• Els indigets no accepten els romans
• 195 aC: Marc Porcí Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acaba sent una ciutat.
• S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament com a Municipium Emporiae.
• Empúries tingué una gran importància en l’àmbit comercial. Els romans de rendes més altes eren qui controlaven les principals activitats econòmiques.
• A partir del s. I dC la ciutat entra en decadència per diversos factors: l’inutilització del port, els conseqüents canvis dels fluxos comercials marítims, l’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que releguen Empúries a un segon lloc.
• A partir del s. III, la població del Municipium Emporiae es trasllada a l’antiga Palaiàpolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.
• Distribució urbanística:

• L’estructura d’Empúries era un rectangle de 700 metres per 350 metres limitat per una muralla.
• Tenia una superfície de 20 hectàrees dividida en moltes insules.

Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el cardus i el decumanus.

Bàrcino

Ubicació geogràfica:

Bàrcino estava situada al barri gòtic de l’actual Barcelona, és una plana entre els rius Besòs i Llobregat, delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat.

Colònia Júlia Augusta Faventia Paterna Bàrcino

• La ciutat romana de Bàrcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC.
• Un cop es van finalitzar les guerres entre els romans i els poblats del nord d’Hispània, August va atorgar als soldats llicenciats que hi van participar part de les terres on s’ubica actualment Barcelona.
• El nom oficial de la ciutat fundada fou Colònia Júlia Augusta Faventia Paterna Bàrcino.

• colònia —> Bàrcino fou una colònia romana.
• Júlia augusta —> fou fundada per August, de la família Júlia.
• Faventia Paterna —> els primers romans que s’establiren a la ciutat pertanyien a aquestes famílies.
• Bàrcino —> nom amb el qual els laietans designaren el Móns Taber, Barkeno, in s'eleva a la ciutat romana.

Distribució urbanística:

• L’estructura de Barcelona era un rectangle, les cantonades del qual estaven retallades per adaptar-se al turó on es localitzava.
• La seva superfície no superava les 10 hectàrees.
  • Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
  • A l’encreuament d’ambdues vies s’ubicava el fòrum de la ciutat, actualment situat a la façana oest de la plaça de Sant Jaume.

Ilerda

Fundació:

• situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.
• Fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i va ser monumentalitzada.
• Escenari destacat de les lluites de la guerra civil entre les tropes dels partidaris de Pompeu i les de Cèsar: «Batalla d'Ilerda» (49 aC), descrita per Gai Juli Cèsar en el “De bello ciuili”.
• Es diu que quan a una persona se li desitjava que passés per una mala experiència li deia “Ilerdam uideas”.

Distribució urbanística

• La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees.
• El sector més dinàmic de la ciutat és l'extrem est, on s'eixamplava el terreny pla. Cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, en la qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C.
• Durant el segle III d.C. Ilerda va patir una forta crisi i es van abandonar molts edificis. El 449 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, però es va refer.