La ciutat i el mon urba

4.- LA MORFOLOGIA URBANA. EL PLA DE LA CIUTAT

4.1.- Condicionants del pla de la ciutat L’emplaçament condiciona El traçat: si el relleu és pla, si es troba dalt d’un turó, si Hi passa un riu....
La Localització i la funció també Són condicionants: existència de port marítim, funció Origínàriament defensiva, en un lloc elevat, en una cruïlla de Camins (funció comercial)...

4.2.- El pla irregular

Les Ciutats preindustrials en general tenen un traçat irregular, degut a La seva funció origínàriament defensiva i al seu creixement Desordenat, condicionat per l’existència de muralles, barris Especialitzats, etc. Molts de nuclis històrics de les ciutats Actuals tenen un pla irregular (Palma, Barcelona, Eivissa, Còrdova, Sevilla, Burgos....)

Avantatges: La varietat de traçats, d’amplària i llargària de carrers, les Places, les cantonades i corbes... Fan atractiva la ciutat per a Passejar i viure. 4

Inconvenients: Les dificultats de comunicacions, sobretot pel trànsit rodat

4.3.- El pla ortogonal

Forma Un pla reticular o en quadrícula. Els carrers es tallen Perpendicularment formant illes quadrades o rectangular. Per corregir El traçat i facilitar les comunicacions tenen vies En diagonal
El Pla ortogonal va ser divulgat a Occident pels grecs, per això també Es diu traçat Hipodàmic, Atribuït a l’arquitecte de la Grècia antiga Hipòdam de Milet. Els romans utilitzaven el pla ortogonal pels campaments militars o castrum i L’aplicaren a ciutats de nova planta. També les ciutats noves Colonials que s’han aixecat a partir d’un pla previ normalment Tenen traçat ortogonal.

El Pla ortogonal va ser el més utilitzat en els eixamples de Finals del Segle XIX i inicis del Segle XX. En enderrocar-se les Muralles de les ciutats i créixer aquestes cap a l’exterior es Construïren els eixamples. Inicialment hi vivia la burgesia, ja que Eren cases amb elevat nivell adquisitiu, però també es formaren Barriades obreres als eixamples. Origínàriament els eixamples Contemplaven àmplies zones obertes, destinades a parcs, hi havia un Esponjament urbanístic, amb patis interiors entre els edificis i Illetes. Però l’especulació sobre el territori va fer que molts D’aquests projectes es desvirtuessin, per tal d’aconseguir el Màxim d’edificabilitat. Tenen pla ortogonal els eixamples de Barcelona, de Palma, de Pamplona, Lleó, Santander, etc. Avantatges: La facilitat de comunicacions sobretot pel trànsit rodat

Inconvenients: La monotonia de carrers rectilinis i blocs d’edificis, les llargues Distàncies en línia recta, la manca d’espais comuns d’oci, Places, carrers, jardins, fa poc estimulant i atractiva la ciutat per Viure i passejar.

4.4.- El pla radiocèntric

Té Un centre, normalment històric a partir d’un edifici, com Monestir, temple, fortalesa.... I diferents eixos formant radis, que Normalment es corresponen amb antics camins que han quedat integrats Al casc urbà. D’aquests eixos parteixen carrers perpendiculars, Formant una trama semblant a una teranyina.

Tenen Traçat radiocèntric Vitòria, en part Pamplona i Tarragona i Palma.

Avantatges I inconvenients: sovint és semblant al pla irregular, estimulant Pels vianants, però amb dificultats de trànsit rodat, excepte entre Les vies principals.

4.5.- Les ciutats del Segle XX -Les ciutats-jardí, dissenyades Per l’urbanista anglès Ebnezer Howard pretenien ser una Alternativa a les ciutats massificades. Es tracta d’un urbanisme Esponjat, de cases unifamiliars i aparellades, amb jardí, Terrassa....En la pràctica s’han convertit en ciutats-dormitori i urbanitzacions Residencials amb Grans distàncies entre les cases, pocs espais d’ús comú, Escassos equipaments i que necessiten el cotxe per desplaçar-se. Són Poc estimulants per viure i passejar. A Marratxí es Pont d’Inca Nou, Sant Marçal, es Caülls... Són aplicacions tergiversades de la Ciutat-jardí

-Les Ciutats funcionalistes o racionalistes, dissenyades Per Le Corbusier, pretenien el contrari: elevada concentració D’habitatges per facilitar la comunicació entre ells, espais Amples i zones de serveis. A la pràctica han degenerat en barriades Obreres com Son Gotleu o la Soledad.

5.- LES FUNCIONS URBANES

a.- Funció residencial És La primera però no l’única funció de la ciutat. Les ciutats Modernes, a diferència de les medievals, segreguen els habitants per Classes socials: barriades de rics, de classe mitjana i de pobres.

-El Nucli antic, tradicionalment és residència de classes baixes, immigrants, zona degradada de Consum de droga, prostitució, deficient equipament D’infraestructures urbanes, etc. Recentment s’està rehabilitant Per a classes elevades (gentrificació, De “gentry” classe Social alta anglesa

-Els Eixamples a Finals del Segle XIX i començaments del Segle XX els eixamples eren Zones residencials de la burgesia urbana, i tenien també funció Comercial i de serveis. A partir de la segona meitat del Segle XX la Burgesia es desplaça a viure a zones residencials extraurbanes i els Eixamples són habitats per persones amb menys poder adquisitiu.
-Els Barris obrers, es Localitzen a la perifèria urbana, on el sòl és més barat. Solen Tenir gran concentració d’edificis i infraestructura urbana Deficitària.

-Els guetos i Barraquisme sorgit A la perifèria, on s’han ubicat de manera il.Legal immigrants D’origen recent, ja havien existit en el primer creixement urbà Dels anys seixanta. Un exemple, Son Banya. Són cases aixecades de Manera espontània amb materials reciclats i sense infraestructures Urbanes.

B.- Funció política-administrativa

La Ciutat exerceix el poder sobre el territori. A les capitals s’hi Ubica el poder polític i és el centre de decisió dels diferents Governs: central, autonòmic.. És una funció terciària de primera Magnitud que concentra els funcionaris i atreu les grans empreses com A seu. Té facilitats de comunicació amb l’exterior.

Els Edificis públics des d’on s’exerceix aquest poder: parlament, Ajuntament... Es solen situar al nucli històric una vegada Recuperat. També molts d’aquests edificis es situen a la perifèria Urbana, a zones de nova urbanització, per a facilitar la comunicació Amb els altres habitants, obligant a la utilització del cotxe Particular c.- Funció comercial
Molt Relacionada amb l’anterior.
La ciutat ha de tenir instal.Lacions i Espais per a proveir els seus habitants d’alimentació, productes Necessaris, etc. Les grans empreses hi solen situar les seves seus i Centres de decisió. Però moltes grans empreses comercials es situen A la perifèria per a facilitar l’accés mitjançant cotxe Particular. Les facilitats de comunicació de la ciutat amb L’exterior (aeroport, centre neuràlgic de la xarxa de carreteres, Estació ferroviària...) faciliten i promouen la funció comercial.

D.- Funció industrial

La Ciutat preindustrial tenia tallers agrupats per carrers i barris al Centre urbà, intramurs. Algunes activitats econòmiques nocives, com L’adoberia de pells, es situaven fora del nucli urbà. La ciutat Industrial, altament mecanitzada amb les fàbriques, ha edificat els polígons Industrials a Les zones perifèriques, normalment connectades amb els barris obrers I comunicades amb ells per transport públic, normalment autobusos i Trens.

E.- Funció turística

Està Agafant cada vegada més força, pel seu patrimoni cultural (catedral Gòtica, edificis singulars, centres d’oci, platges....). Aquesta Funció té valors positius (conservació del patrimoni, Museus, genera riquesa...) i negatius (gentrificació, pèrdua D’identitat cultural, desvirtualització de barriades, substitució De petits comerços per franquícies, massificació....)

F.- Funció cultural i d’oci

Les Ciutats concentren l’oferta cultural, d’oci, religiosa...

G.- Funció militar

Moltes Ciutats eren places fortes al seu origen (Ceuta, Toledo...)o bases Aèries o navals (Rota-Cádiz, el Ferrol-a Coruña...). Gairebé Totes les ciutats tenen una presència militars amb quarters i Establiments a l’interior de la ciutat.

H.- Funcions exteriors

El hinterland o àrea d’influència que la ciutat exerceix sobre el territori depèn De les seves dimensions. Les ciutats són centre de decisió i D’atracció sobre una part del territori, que inclou pobles i zones Rurals. La influència de moltes ciutats s’estén a altres ciutats, Formant les xarxes Urbanes i conurbacions.
Exemples: Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao, Palma...