La ciutat i el mon urba

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 33,62 KB

 

Els criteris que ddefineixen una ciutat:

-Nombre d'hab (a Espanya és ciutat qalsevol nucli amb més d 10000 hab).

-Concentració de l'hàbitat, densitat i continuitat

-Activitat econòmica de la població(la ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats dels seus habitants)

-Organització i influència territorial(apart de l'econòmica la ciutat té més funcions que li atribueixen un poder: admin, polítiques...)

-Arquitectura i urbanisme(edificis alts, avingudes llargues.

-Estils de vida i relacions socials (més tolerància i dinamisme)

-Concentració de funcions

Agents socials productors de la ciutat= Són totes aquelles persones, grups de ciutadants i institucions que intervenen d'una manera o altre en la creació i producció d'espai urbà.-Propietaris privats: principalment miren en fer el millor negoci compravenda de terrenys i edificis, i així doncs, especulen. Poden esdevenir promotors immoviliàris quan construeixen.-Empresaris: destaquen en la transformació de ciutats perquè busquen la millor ubicació per a les seves sfàbriques.-Poder públic: decideix quin ús se li dóna a cada tros de sòl urbà.-Moviments socials urbans: el seu paper depent molt de la classe social on es trobin però tots el que intenten és maximitzar l'estat de benestar i també està clar que sense societat no hi hauria producció tampoc.

3.1.

La ciutat com a mercaderia

- En el sistema capitalista la ciutat adquireix un caràcter mercantil. S'intercanvien els seus elements a un preu lliure fixat per l'oferta i la demanda. El sòl urbà té el seu valor d'ús i el seu valor de canvi, mentre els valors afegits al sòl els crea la urbanització. En canvi, l’aspiració dels ciutadans en general es viure amb uns mínims de benestar, independentment del lloc de la ciutat on resideixen.

3.2. El valor del sòl.- El sòl té una limitació: no es pot produir nou sòl urbà perquè la superfície d’un territori està delimitada, a no ser que un pla urbanístic qualifique com a urbanitzables uns terrenys que han estat qualificats com agrícoles. Una altra limitació és que tractem de béns immobles, és a dir, que no es poden transportar (no es pot traslladar el sòl de la perifèria, on és abundant i no està edificat, al centre de la ciutat, que és l’indret on n'hi ha més demanda). El valor també depén de la situació o localització dins del conjunt urbà i de l’edificabilitat o tipus d’edificacions que hi trobem o que podem trobar (en altures, per exemple). Per les diferències del preu del sòl depenen de molts altres factors com ara la conjuntura econòmica,Objectius de l'urbanisme.- Els objectius de l’urbanisme són ordenar el creixement de les ciutats, corregir els dèficits i els conflictes existents i, sobre tot, orientar, planificar i preveure l’evolució futura de la ciutat per aconseguir un ús més racional, equilibrat i just del territori.Els plans urbanístics.- Són documents tècnics que tenen, alhora, una dimensió política i una dimensió legal, perquè recullen les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat. Plantegen quins han de ser els llocs, les pautes i els ritmes d'expansió de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris ja construïts. Els plans poden ser de diversos tipus:
condicionat
(per una situació anterior), correctiu (per pal·liar els dèficits existents), prospectiu (per planificar el futur) o normatiu (per acomplir una nova legislació). Altres aspectes importants que han de recollir els plans urbanístics són els transports públics, els serveis i els equipaments, així com les normatives i ordenances que inclouen plans parcials.


Classificació del sòl


.- A Espanya la normativa actual en distingeix de 4 categories: sòl urbà (que ja està construït i urbanitzat), sòl urbanitzable (terrenys que en un futur més o menys immediat podran ser urbanitzats), no urbanitzable (que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera) i, per últim, sòl dotacional o destinat a sistemes generals per al funcionament del municipi (carrers, zones verdes, equipaments i infraestructures públiques).Emplaçament i localització.- L’emplaçament és el lloc físic concret on es troba una ciutat, depèn de la topografia del terreny i de la funció per a la qual va ser creada. En canvi la localització és la seua ubicació respecte a d’altres llocs i, normalment, està relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu entorn.

Tipus de plànols.- Cada tipus de plànol està relacionat amb una època determinada. Així tenim els següents:Plànol irregular: coincideix amb la part antiga i fa referència a la ciutat preindustrial d'origen ROMà o medieval. Hi podem trobar la presència de les antigues muralles, un conjunt caòtic d’edificis sense cap ordre, carrers estrets i irregulars que sovint ressegueix les condicions del terreny.Plànol radiocèntric: des d'un punt central (plaça, catedral o castell) naixen els carrers o les avingudes fins arribar als diversos racons de la ciutat, amb vies concèntriques que els creuen.Plànol ortogonal: aquest tipus de plànol va tenir gran èxit durant el Segle XIX (es van enderrocar muralles i van construir els eixamples), facilita la parcel·lació de terrenys i el traçat de carrers  Els eixamples es destinen normalment a les classes mitjanes o burgeses a excepció dels pisos alts (sense ascensor) que eren ocupats pels primers proletaris que arribaven a les ciutats industrials.

Activitats i funcions urbanes


- Són les activitats que la població fa cada dia a la ciutat, com ara residir, treballar, desplaçar-se, consumir i omplir les hores d’oci...Funció residencial: s'estén per tot el terreny: nucli antic(barri residencial degradat amb poques comoditats) alguns eixamples(arees residencials de prestigi) barris obrers(a les zones més perifèriques)Funció comercial: les activitats d’intercanvi de productes i de serveis són pròpies de totes les ciutats on les botigues tradicionals de prestigi es solen situar a la zona centre, malgrat la tendència dels darrers anys a desplaçar els gran centres comercials als afores, al costat dels polígons industrials i, fins i tot, creant ciutats del comerç, del transport o de l’oci.Funció industrial: és dona als polígons industrials dels barris perifèrics i de les àrees metropolitanes de les grans ciutats.Funció militar: de refugi o base estratègica.Funció política i administrativa: atrau un gran nombre de funcionaris públics, així com tota classe de funcions burocràtiques i del sector terciari superior. Sempre sol ubicar-se a la capital de la zona (comarca, província, autonomia o estat).Funció cultural: algunes ciutats monumentals són patrimoni de la humanitat, d’altres presenten una funció religiosa (Santiago de Compostel·la) i educativa amb centres especialitzats en investigació i recerca (universitats).Funció lúdica i turística: d’altres tenen un important patrimoni natural (muntanyes, platges, reserves de biodiversitat) o també cultural (museus) que atrau el turisme de masses.


Els criteris que ddefineixen una ciutat:

-Nombre d'hab (a Espanya és ciutat qalsevol nucli amb més d 10000 hab).

-Concentració de l'hàbitat, densitat i continuitat

-Activitat econòmica de la població(la ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats dels seus habitants)

-Organització i influència territorial(apart de l'econòmica la ciutat té més funcions que li atribueixen un poder: admin, polítiques...)

-Arquitectura i urbanisme(edificis alts, avingudes llargues.

-Estils de vida i relacions socials (més tolerància i dinamisme)

-Concentració de funcions

Agents socials productors de la ciutat= Són totes aquelles persones, grups de ciutadants i institucions que intervenen d'una manera o altre en la creació i producció d'espai urbà.-Propietaris privats: principalment miren en fer el millor negoci compravenda de terrenys i edificis, i així doncs, especulen. Poden esdevenir promotors immoviliàris quan construeixen.-Empresaris: destaquen en la transformació de ciutats perquè busquen la millor ubicació per a les seves sfàbriques.-Poder públic: decideix quin ús se li dóna a cada tros de sòl urbà.-Moviments socials urbans: el seu paper depent molt de la classe social on es trobin però tots el que intenten és maximitzar l'estat de benestar i també està clar que sense societat no hi hauria producció tampoc.

3.1. La ciutat com a mercaderia.- En el sistema capitalista la ciutat adquireix un caràcter mercantil. S'intercanvien els seus elements a un preu lliure fixat per l'oferta i la demanda. El sòl urbà té el seu valor d'ús i el seu valor de canvi, mentre els valors afegits al sòl els crea la urbanització. En canvi, l’aspiració dels ciutadans en general es viure amb uns mínims de benestar, independentment del lloc de la ciutat on resideixen.

3.2. El valor del sòl.- El sòl té una limitació: no es pot produir nou sòl urbà perquè la superfície d’un territori està delimitada, a no ser que un pla urbanístic qualifique com a urbanitzables uns terrenys que han estat qualificats com agrícoles. Una altra limitació és que tractem de béns immobles, és a dir, que no es poden transportar (no es pot traslladar el sòl de la perifèria, on és abundant i no està edificat, al centre de la ciutat, que és l’indret on n'hi ha més demanda). El valor també depén de la situació o localització dins del conjunt urbà i de l’edificabilitat o tipus d’edificacions que hi trobem o que podem trobar (en altures, per exemple). Per les diferències del preu del sòl depenen de molts altres factors com ara la conjuntura econòmica,Objectius de l'urbanisme.- Els objectius de l’urbanisme són ordenar el creixement de les ciutats, corregir els dèficits i els conflictes existents i, sobre tot, orientar, planificar i preveure l’evolució futura de la ciutat per aconseguir un ús més racional, equilibrat i just del territori.Els plans urbanístics.- Són documents tècnics que tenen, alhora, una dimensió política i una dimensió legal, perquè recullen les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l'evolució de la ciutat. Plantegen quins han de ser els llocs, les pautes i els ritmes d'expansió de la ciutat i els procediments necessaris per renovar els barris ja construïts. Els plans poden ser de diversos tipus: condicionat (per una situació anterior), correctiu (per pal·liar els dèficits existents), prospectiu (per planificar el futur) o normatiu (per acomplir una nova legislació). Altres aspectes importants que han de recollir els plans urbanístics són els transports públics, els serveis i els equipaments, així com les normatives i ordenances que inclouen plans parcials.


Classificació del sòl.- A Espanya la normativa actual en distingeix de 4 categories: sòl urbà (que ja està construït i urbanitzat), sòl urbanitzable (terrenys que en un futur més o menys immediat podran ser urbanitzats), no urbanitzable (que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera) i, per últim, sòl dotacional o destinat a sistemes generals per al funcionament del municipi (carrers, zones verdes, equipaments i infraestructures públiques).Emplaçament i localització.- L’emplaçament és el lloc físic concret on es troba una ciutat, depèn de la topografia del terreny i de la funció per a la qual va ser creada. En canvi la localització és la seua ubicació respecte a d’altres llocs i, normalment, està relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu entorn.

Tipus de plànols.- Cada tipus de plànol està relacionat amb una època determinada. Així tenim els següents:Plànol irregular: coincideix amb la part antiga i fa referència a la ciutat preindustrial d'origen ROMà o medieval. Hi podem trobar la presència de les antigues muralles, un conjunt caòtic d’edificis sense cap ordre, carrers estrets i irregulars que sovint ressegueix les condicions del terreny.Plànol radiocèntric: des d'un punt central (plaça, catedral o castell) naixen els carrers o les avingudes fins arribar als diversos racons de la ciutat, amb vies concèntriques que els creuen.Plànol ortogonal: aquest tipus de plànol va tenir gran èxit durant el Segle XIX (es van enderrocar muralles i van construir els eixamples), facilita la parcel·lació de terrenys i el traçat de carrers  Els eixamples es destinen normalment a les classes mitjanes o burgeses a excepció dels pisos alts (sense ascensor) que eren ocupats pels primers proletaris que arribaven a les ciutats industrials.

Activitats i funcions urbanes.- Són les activitats que la població fa cada dia a la ciutat, com ara residir, treballar, desplaçar-se, consumir i omplir les hores d’oci...Funció residencial: s'estén per tot el terreny: nucli antic(barri residencial degradat amb poques comoditats) alguns eixamples(arees residencials de prestigi) barris obrers(a les zones més perifèriques)Funció comercial: les activitats d’intercanvi de productes i de serveis són pròpies de totes les ciutats on les botigues tradicionals de prestigi es solen situar a la zona centre, malgrat la tendència dels darrers anys a desplaçar els gran centres comercials als afores, al costat dels polígons industrials i, fins i tot, creant ciutats del comerç, del transport o de l’oci.Funció industrial: és dona als polígons industrials dels barris perifèrics i de les àrees metropolitanes de les grans ciutats.Funció militar: de refugi o base estratègica.Funció política i administrativa: atrau un gran nombre de funcionaris públics, així com tota classe de funcions burocràtiques i del sector terciari superior. Sempre sol ubicar-se a la capital de la zona (comarca, província, autonomia o estat).Funció cultural: algunes ciutats monumentals són patrimoni de la humanitat, d’altres presenten una funció religiosa (Santiago de Compostel·la) i educativa amb centres especialitzats en investigació i recerca (universitats).Funció lúdica i turística: d’altres tenen un important patrimoni natural (muntanyes, platges, reserves de biodiversitat) o també cultural (museus) que atrau el turisme de masses.



Entradas relacionadas: