La ciutat: estructura i morfologia

1. El concepte de ciutat

1.1. Criteris per definir la ciutat

• El nombre d’habitants: No hi ha unanimitat a l’hora de definir una ciutat. A Espanya es considera ciutat qualsevol nucli de població a partir de 10.000 habitants.
• La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat
• L’activitat econòmica: Diversitat d’activitats dels habitants, amb menys del 25% al sector primari.
• La influència territorial: Centre de poder, de creativitat i d’oportunitats. Nodes molt ben connectats a través de moltes vies de comunicació i de mitjans de transport
• L’arquitectura i l’urbanisme: Edificis alts i avingudes llargues i amples.
• L’estil de vida: Més tolerància i més dinamisme.
• La concentració de funcions

2. Els agents socials productors de la ciutat

2.1. Els agents socials urbans: Aquelles persones, grups de ciutadans i institucions que intervenen en la creació d’espai urbà. Entre ells hi ha:

• Els propietaris privats de sòl urbà: Si el sòl urbà és escàs, com sol ocórrer, poden fer bons negocis convertint-se en promotors immobiliaris.
• Els empresaris: Creen llocs de treball i reclamen de l’administració la construcció d’infraestructures. Molts se desplacen als polígons industrials.
• Els ciutadans: Intenten satisfer les necessitats: habitatge, transport, educació, sanitat, etc. Poden agrupar-se en moviments socials per defensa els seus interessos.
• Els poders públics: Representen el conjunt dels habitants i els interessos dels diferents agents socials. (Ajuntaments, diputacions i governs autonòmics). Fan els plans d’urbanisme, on decideixen els usos del sòl urbà.

2.2. Conflictes entre agents urbans

Els interessos dels agents socials urbans poden ser diferents.

Propietaris: Aspiren a un valor de canvi del sòl més alt.

Ciutadans: Aspiren a un valor d’ús del sòl més alt.

Normalment els ciutadans s’agrupen en associació de veïns i els promotors en grups de pressió o lobbies.

3. L’espai urbà: un valor de canvi

3.1. La ciutat com a mercaderia

La ciutat i els seus elements (sòl urbà, edificis, habitatges) es converteixen en mercaderia que s’intercanvia al preu de mercat.

Els propietaris particulars del sòl es beneficien d’aquest valor de canvi i s’apropien el valor afegit de la urbanització col·lectiva.

3.2. El valor del sòl

El valor del sòl urbà és producte de dos factors: situació i edificabilitat.

Situació: Localització del sòl dins del conjunt urbà.

Edificabilitat: Possibilitats de construcció del sòl i superfície edificable.

4. L’urbanisme i l’ordenació del territori

4.1. Objectius de l’urbanisme

Conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen com a finalitat posar ordre en el desenvolupament urbà.

Intenten corregir els dèficits i establir pautes per fer un ús racional del sòl urbà.

4.2. Els plans urbanístics.

Document tècnic, polític i legal on es planteja els llocs, les pautes i els ritmes d’expansió de la ciutat i la seva renovació. El caràcter dels plans pot ser:

• Condicionat: per la situació preexistent
• Correctiu: Pal·liar els dèficits existents
• Prospectiu: Previsió d’inversions i actuacions en el futur
• Normatiu: Llei obligatòria per a tothom

Podem diferenciar els plans territorials dels plans urbanístics.

• Plans territorials: Afecten comarques, regions o països sencers
• Plans urbanístics: Afecten municipis o àrees metropolitanes

4.3. Classificació del sòl

Els plans d’urbanisme qualifiquen el sòl en quatre grans categories:

• Sòl urbà: Construït i amb serveis generals
• Sòl urbanitzable: terrenys que en un futur pot ser urbanitzat
• Sòl no urbanitzable: No podrà ser mai urbanitzat
• Sistemes generals: Destinat al funcionament general