Circulació atmosfèrica i climes de la península Ibèrica

Circulació atmosfèrica

Corrent en Jet

A la part alta de l'atmosfera, la circulació de vents és molt més intensa que a la superfície. A l'hivern baixen de latitud i a l'estiu pugen. Hi ha dos corrents principals: el subtropical i el polar. Es desplacen cap a l'est amb més velocitat que la rotació de la Terra. A la part dreta d'aquests corrents s'originen altes pressions subtropicals. En la part esquerra, com que l'aire és ascendent, s'originen baixes pressions. Gràcies a això, les zones temperades de la Terra tenen diferència entre estiu i hivern, amb estacions intermèdies. (Aquest fenomen afecta el trànsit aeri).

La península Ibèrica està afectada per les pressions subtropicals. A l'estiu resta sota la influència dels anticiclons tropicals, com el de les Açores, i també de les masses d'aire càlides i seques procedents d'Àfrica.

Altes i baixes pressions

Altes pressions: Són masses d'aire originades per l'efecte del corrent en jet o per l'existència de masses d'aire fred i dens. Els núvols no s'aixequen i el vent s'escapa, de manera que el temps és estable.

Baixes pressions: Són masses d'aire originades per l'acció del corrent en jet o perquè es tracta de masses d'aire calent. Aquest aire pesa poc, puja, es refreda, la humitat que conté es condensa, es formen núvols i s'originen pluges. Per tant, el temps és inestable.

Anticiclons tropicals

Les Açores: És el principal centre d'acció meteorològica del territori espanyol. Com que és una zona de divergència d'aires, la massa d'aire que emet aquest anticicló des de la seva façana septentrional, en contacte amb superfícies marines, es converteix en una massa d'aire tropical marítima. A l'estiu és càlid i sec.

Els anticiclons tropicals provoquen masses d'aire tropical, continental o sahariana, aire molt càlid i sec.

Depressions atlàntiques

El mal temps està relacionat amb la presència de depressions o zones de baixes pressions. El vent constant de l'oest empeny les depressions que creuen l'oceà.

Influència del relleu a la península Ibèrica

A causa de l'amplada de la península Ibèrica i de la disposició perifèrica i aïllant d'alguns relleus, les terres que estan situades a l'interior, allunyades de la influència del mar, es comporten com un petit continent: es refreden intensament a l'hivern i s'escalfen molt a l'estiu. L'escalfament de les terres de l'interior durant l'estiu fa que sigui més intensa l'acció dels anticiclons subtropicals. Les masses d'aire descendent s'escalfen molt, fet que accentua la seva capacitat d'evaporació i que produeix un grau de sequedat elevat. Tot això comporta un augment de la temperatura i l'escassetat de les precipitacions.

A l'hivern, si una massa d'aire s'estanca sobre la península, quan entra en contacte amb les terres interiors experimenta un refredament molt intens. El domini d'aquestes masses d'aire fred, descendent i dessecant, explica l'escassetat de pluges a l'hivern.

Tipus de climes a la península Ibèrica

Clima oceànic o atlàntic

S'estén per terres de Galícia i Astúries, Cantàbria i el País Basc, l'extrem septentrional de Navarra i la Vall d'Aran. Es caracteritza per la presència de depressions atlàntiques que produeixen precipitacions abundants durant gairebé tot l'any, però escasses a l'estiu. La nuvolositat i la humitat ambiental són altes i les temperatures suaus. Els vents dominants són de ponent, d'intensitat moderada, malgrat que de vegades poden derivar en galernes i temporals de mar de forta intensitat. Hi ha una gran quantitat de rius, la majoria són molt cabalosos i relativament regulars, de recorregut curt. Conserva boscos temperats caducifolis, però sovint substituïts per pins de creixement ràpid, eucaliptus i landa. El prat natural ocupa els vessants i les fondalades de les valls per a la pastura de bestiar boví, i també hi ha conreus de patates, blat de moro i pomeres.

Clima mediterrani

Es caracteritza pel domini dels anticiclons subtropicals durant l'estiu, amb temps càlid i sec. A l'hivern, la tardor i la primavera hi predomina la circulació de depressions de latituds mitjanes, acompanyades de pluja. La manca de pluja a l'estiu, en relació amb les temperatures altes, provoca aridesa. Hi ha una gran diversitat climàtica a causa de la seva extensió en latitud i pel fet que hi hagi zones més a prop o lluny del mar. Les característiques típiques del clima són estius calorosos i secs, hiverns suaus i pluges no gaire abundants, però que de vegades poden ser torrencials, sobretot a la tardor. El vent més humit és el de llevant; els més freqüents són el cerç i el de ponent. Hi ha boscos d'alzines, molt degradats i substituïts per pinedes. La màquia, la garriga i l'estepa continuen apareixent. Són típics els conreus de blat, vinya i olivera.

Clima continental o d'interior

Té hiverns freds, durant els quals es registren algunes de les temperatures mínimes absolutes d'Espanya, amb formació de bancs de boira hivernal molt extensos. L'estiu és molt calorós i sec, amb temperatures mitjanes al juliol i a l'agost de 22,5º fins a 45º per l'aire subsaharià. Les precipitacions són escasses durant tot l'any, amb nevades ocasionals per la influència de l'aire polar i a la tardor per la influència de les precipitacions mediterrànies. A l'estiu hi ha sequedat extrema. Els rius són irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja. La vegetació característica és l'alzina i les pinedes. A les planes hi ha arbustos.