El Circ: Tipus, Disciplines i Teories del Joc

El Circ: Modern, Clàssic i Tradicional

Característiques del Circ Tradicional

• Essencialment amb cavalls, reflectint l'origen militar i eqüestre.
• Números aïllats.
• Números de fenòmens humans rars (dona barbuda).
• Creat el 1768 per Philip Astley.
• El 1960 va començar a decaure i es va crear un nou tipus de circ.

El Circ Contemporani

• Crea un vincle amb l'espectador, més que un simple espectacle.
• Intenta captar la sensibilitat de l'espectador.

Característiques del Circ Contemporani

• Tècniques de tota la vida, combinades amb dansa, salts, etc.
• Treballen sobre un fil conductor, un guió.
• Dóna importància a la creativitat de l'acte amb el propi cos i amb altres objectes quotidians (màxima creativitat).
• Tracta de transmetre una emoció, canvia l'espai (escenari), maquillatge, so, il·luminació, etc.

Disciplines del Circ

Equilibri

• Sense accessoris: Mans a mans (estàtic).
• Amb accessoris: Bola, cadires, xanques, escales, monocicle, perxa, rola-bola, cable, corda fluixa.

Manipulació

Malabars, llaç, bastó del diable, diàbolo, fuet.

Activitats Aèries

• Quadre: aeri, coreà, camàstica, perxa.
• Corda: llisa simple, llisa doble, llisa triple, volant, trapezi volant, trapezi fix, trapezi Washington, anelles, cintes, teles, cèrcol.

Actor de Circ

Pallasso, joc teatral, dansa, mim, màscara, comèdia de l'art, bufó.

Acrobàcia

• A terra sense accessoris: Contorsionisme, mans a mans (dinàmic).
• Amb accessoris: Cèrcol, cadires, escales, barra russa, gronxador rus, pal xinès, planxa coreana, planxa de saltar, trampolí, bicicleta, corredors elàstics.

Aspectes Importants que es Treballen al Circ

A. Familiarització

1. Treball de l'atenció.
2. Treball de contracció-descontracció muscular.
3. Treball d'adaptació (pes, bot, mida...).
4. Treball de jerarquització d'estímuls.

B. Coordinació Fina

5. Moviments dels braços.
6. Organització del moviment dels braços.
7. Dissociació segmentària.
8. Organització del llançament.

C. Coordinació General

9. Coordinació general.

D. Equilibris

10. Diferents possibilitats: cops, equilibris sobre algun objecte, recepcionar un material amb diferents parts del cos, etc.

E. Percepció Espai-Temporal

11. Percepció espaial-temporal: Parar-la per darrere i davant, creuar-la, calcular l'espai perquè boti i temps de bot.
12. Treball de ritme.

F. Altres

13. Potenciació de la capacitat creativa.
14. Foment del treball en cooperació.
15. Presa de consciència de l'esforç i la perseverança.
16. Coneixement del propi cos (limitacions/potencialitats).
17. Potenciació de l'expressió corporal.

Construcció de Piràmides

1. Fase de Muntatge

De dins a fora i de baix a dalt. Els portadors formen una base estable. Els àgils s'enfilen de forma progressiva i controlada, impulsant-se cap avall, mai de forma brusca.

2. Fase de Manteniment

La piràmide s'ha de mantenir estable almenys durant 2 segons. Mantenir una correcta distribució del pes corporal en els diversos suports. Control postural adequat.

3. Fase de Desmuntatge

De fora a dins i de dalt a baix. Es descarrega progressivament el pes, MAI es salta amb els 2 peus alhora, sinó que ens deixem caure amb acció alterna de peus. Els àgils baixen per davant.

Control Postural

Ajuda a protegir l'esquena i evitar possibles lesions per una sobrecàrrega a la zona lumbar. Per evitar-ho:

• Realitzar retroversió pèlvica i contracció isomètrica de la musculatura abdominal.
• Col·locar els suports en línia amb els del company.

Vestuari

Roba no massa ampla, perquè no llisqui. No usar arracades, penjolls, cadenes. El calçat esportiu augmenta la pressió sobre la superfície de contacte.

Ajudes

1. Ajuda Material

Per donar seguretat.

Característiques

• Delimitar clarament l'àrea de treball de cada subgrup.
• Utilitzar matalassos de seguretat.
• Practicar sense sabatilles i amb la indumentària adequada.
• Utilitzar plantilles amb la seqüència a realitzar per elaborar piràmides, insistint en els errors que s'han d'evitar.

2. Ajuda Manual

Ajuda que fa el professor o alumne per ajudar a la correcta execució de la piràmide.

3. Ajuda Preventiva

Procediments en cas de caigudes durant la construcció.

• Els portadors han de mantenir-se en les seves posicions perquè els àgils caiguin en llocs lliures amb seguretat.
• Els àgils, després de perdre l'equilibri, hauran d'intentar caure sempre sobre els peus, flexionant els genolls per minimitzar l'impacte.

Corda

Individual

• Autosuperació personal.
• Constància, esforç.
• Atenció.
• Expressió corporal.
• Adaptació a diferents ritmes.
• Dissociació segmentària.
• Capacitat creativa.

Col·lectiva

• Solidaritat.
• Tolerància.
• Empatia.
• Respecte.
• Cooperació.

Teories del Joc

Teoria del Descans i la Distracció

Teoria fisiològica: quan l'home necessita distreure's al mateix temps que pot recuperar les forces perdudes.

Teoria del Joc com a Activitat Inherent de l'Home

Considera que el joc expressa l'emergència d'un estat interior, específic i característic de l'home.

Teoria de l'Alliberament de l'Energia Sobrant o Teoria de l'Energia Supèrflua

A causa de les millores socials, l'ésser humà acumula grans quantitats d'energia les quals estaven anteriorment dedicades a la supervivència. El joc és una eina per restablir al cos humà el seu equilibri interior.

Teoria del Joc com a Origen de la Cultura Humana

Johan Huizinga: la cultura en els seus inicis adquireix una forma lúdica, posteriorment evolucionarà cap a formes més complexes i estandarditzades com el sonet, l'octaveta, etc. Per a Beattie, el joc és l'origen de formes més avançades de cultura com l'art, la ciència i l'esport.

Teoria de la Recapitulació o Teoria de l'Atavisme

El psicòleg americà Stanley Hall: el joc representa el desenvolupament de l'individu (procés ontogenètic), una recapitulació de l'evolució de l'espècie humana. Així, quan un nen construeix arcs, espases, persegueix els companys, està reproduint les activitats dels avantpassats.

Teoria Catàrtica

A. Carr: el joc serveix a l'ésser humà per canalitzar aquells comportaments que actualment són considerats antisocials. Quan un nen simula el joc de lluita, està descarregant els instints agressius de forma pacífica i sense superar les normes de la societat actual.

Teoria Laboral del Joc

Wundt creu que el joc neix del treball. Mentre un nen juga està aprenent a utilitzar l'energia que amb el pas dels anys utilitzarà per treballar. El joc busca un resultat de plaer, que evolucionarà a treball útil. Ho tracta des de la perspectiva humana només el joc.

Teoria de la Immaduresa Infantil

W. Stern: el nen que desitja ser protagonista del món real però l'adult li ho treu. El joc li dóna i l'allibera.

Teoria Freudiana

Sigmund Freud: el nen pot manifestar els desitjos, conflictes o impulsos que no pot expressar al món real. Solucionar els conflictes, donar sortida. Té tres funcions:

• Funció Catàrtica.
• Funció Reparadora.
• Funció de reproducció de situacions plaents.

Teoria de la Funció Diagnòstica del Joc

M. Klein i E. H. Erikson: disfressa per manifestar i projectar els seus impulsos lliurement en la realitat.

Teoria Piagetiana o Teoria de l'Estructura del Pensament

El joc evoluciona amb el nen:

• Intel·ligència sensomotriu: 0-2 anys, jocs sensomotors.
• Intel·ligència preoperatòria: 2-7 anys, jocs simbòlics o de fantasia.
• Intel·ligència operativa concreta: 7-11 anys, jocs de regles.
• Intel·ligència operativa formal: 11-14 anys, jocs de regles.

Teoria del Joc com a Imitació i Exploració

• Funció sensomotriu: activitats de precisió i habilitat.
• Funció articuladora: jocs on apareix la memòria i la cognició.
• Funció socialitzadora: jocs on existeix participació grupal i distribució de funcions i rols.

Teoria del Joc com a Instrument d'Afirmació del Jo

J. Chateau: el nen utilitza el joc per provar-se, superar-se, vèncer dificultats, realitzar conquestes personals.

Teoria del Joc com a Compensació Afectiva

E. Claparède: el nen pot recuperar protagonisme, servint per afavorir l'autoestima i autoafirmar-se. El joc com a element de compensació afectiva que posseeix el nen.

Organització d'Esdeveniments Esportius i Lúdics

Esdeveniment

És una situació en temps real que pretén assolir uns objectius amb un públic determinat.

Objectius

Educar, buscar un campió, donar a conèixer o promocionar, motivar, celebrar.

Particularitats dels Esdeveniments Esportius

• Els esportistes són la part més important de l'acte.
• Acostumen a tenir gran complexitat tècnica, normativa i de necessitats de material.
• Són irrepetibles, és a dir, no hi ha possibilitat de rectificar.

El Procés d'Organització

Fase 1: Investigació

• Analitzar què s'ha fet anteriorment o semblant.
• Definir objectius i el perquè.

Preguntes Clau

• Què volem? Educar, buscar un campió, donar a conèixer o promocionar, motivar, celebrar, sobretot comunicar.
• A qui va dirigit? Primària, secundària... Quants?
• Quan? Horari lectiu o no? Matí o tarda? Estiu, hivern? Temporada alta o baixa? etc.
• On? Platja, parc, muntanya...?
• Què? Activitats lúdiques, esportives, altres...?

Fase 2: Disseny

És la fase creativa, determinar els desitjos i necessitats que tenen els participants.

• Identificar les principals necessitats:
• Recursos humans.
• Recursos materials.
• Pressupost estimat.
• Localització de l'acte.
• Contacte amb possibles patrocinadors i/o col·laboradors.

La pluja d'idees (brainstorming): és el procés per mitjà de compartir idees i conceptes creatius sense crítica. És la base de l'organització:

• Idees clares del que es vol fer.
• Procés de treball.
• Evitar perdre temps planificant activitats no adequades.

Fase 3: Planificació

• Es defineix el concepte i els continguts.
• Establir un llistat detallat del material i tasques.
• Crear un calendari (time-line) establint dates límit.
• Crear un equip de treball i repartir les tasques.
• RRHH: definir clarament el perfil que es necessita a cada lloc.
• Buscar l'espai:
• Representar el cost.
• Imatge.
• Atendre la seguretat.
• Elaborar informació: díptic, dossier, etc.

Coordinació

Una vegada dissenyat i planificat, cal fer encaixar-ho tot (Objectiu = Improvisar el menys possible).

• Seleccionar els proveïdors per als materials i controlar els terminis d'entrega, per tenir-ho abans de l'acte.
• Realitzar visites (in situ) amb les empreses que fan alguna instal·lació durant l'esdeveniment.
• Mantenir reunions periòdiques amb l'equip de treball.