Cinema d'Avantguarda: Expressionisme i Surrealisme Alemany i Francès
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,31 KB
Cinema d'Avantguarda: Expressionisme i Surrealisme
L'Expressionisme Cinematogràfic Alemany
El Gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)
Amb aquesta pel·lícula s’inaugura l'estil expressionista, caracteritzada per la distorsió de la realitat en vestuari i maquillatge. Utilitza picats, contrapicats i estranyes angulacions de càmera, i sobretot, un agressiu disseny de decorats (angles, asimetries, perspectives impossibles).
El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
Aquesta obra barreja el gènere fantàstic i el de terror. Està inspirada en una llegenda de la comunitat jueva de l'àrea germànica, on un rabí jueu dóna vida a una estàtua de fang monstruosa de 2 metres d'alçada per defensar el call jueu de Praga d'un atac antisemita.
Nosferatu (F. W. Murnau, 1922)
F.W. Murnau és possiblement un dels millors directors expressionistes. Destaca per aquesta pel·lícula de terror, considerada una de les grans obres mestres d'aquest estil. Es tracta d'una adaptació de la novel·la gòtica El comte Dràcula, que destaca per la seva il·luminació tenebrosa, maquillatge, disfresses i deformacions de personatges.
Metròpolis (Fritz Lang, 1926)
Fritz Lang (i la seva dona Thea von Harbou, guionista de molts dels seus films) és un altre director expressionista molt important, i la seva fama sobrepassava la de la seva dona. Moltes de les seves pel·lícules se situen entre l'expressionisme i la nova objectivitat.
La seva gran obra mestra, Metròpolis (1926), és una mítica pel·lícula de gènere futurista. Destaca pels clarobscurs, els decorats premonitoris de les megalòpolis del segle XXI, els efectes especials o la creació d'estereotips de cine fantàstic i futurista com el científic boig o l'androide (robot humanoide).
El Cinema Surrealista
Entr'acte (René Clair, 1924)
El cinema surrealista s'inicia amb aquesta pel·lícula. És una obra de caràcter dadaista i surrealista, on les seqüències es succeeixen de manera inconnexa i incoherent. Està composta per un muntatge d'imatges que ens condueixen fins a una ballarina que es transforma en un home barbut i un vehicle fúnebre que circula pel rail d'una muntanya russa.
Un gos andalús (Luis Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
Considerada com la pel·lícula més surrealista de tots els temps. Recrea escenes oníriques i imatges simbòliques. Es basa en la lliure associació d'idees per a la creació del guió (Buñuel: ull tallat; Dalí: formigues a la mà).
L’Estrella de Mar (Man Ray, 1928)
Man Ray realitza el 1928 la seva pel·lícula més coneguda, L’Étoile de mer, a partir d'un poema de Robert Desnos. El resultat és una història de tall oníric, dimensió que el realitzador subratlla amb filtres de gelatina.
La sang d’un poeta (Jean Cocteau, 1932)
És una òpera experimental i surrealista. Jean Cocteau, que va ser novel·lista i autor teatral, es va sentir atret pel cinema d'avantguarda. Retracta un personatge amb les pors i obsessions d'un poeta, la seva relació amb el món que l'envolta i la preocupació per la mort. Pel·lícula molt aclamada per la crítica, però també qualificada d'egocèntrica.