Ciències i Lletres: Assaig, Textos i Gèneres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,35 KB

Ciències i Lletres: Una Divisió Històrica

En l'època antiga, la filosofia era la ciència per excel·lència, el saber que abraçava tot el coneixement possible. Al Renaixement, es va anar fragmentant en disciplines especialitzades. La divisió entre ciències i lletres (humanitats) va reeixir plenament: ciència per als estudis experimentals i lletres (humanitats) per als estudis que tenen com a objecte l'ésser humà en la seva dimensió no física.

Disciplines Més Importants

  • Filosofia: estudia el pensament en l'intent de trobar la veritat i les causes primeres de l'existència.
  • Filologia: estudia els sistemes de comunicació lingüístics des de diversos punts de vista.
  • Literatura: estudia les produccions literàries des de diversos punts de vista.
  • Art: estudia les produccions artístiques, especialment les que corresponen a les belles arts.
  • Història: estudia el passat per descriure'l, interpretar-lo i explicar-lo a partir dels documents que resten.
  • Arqueologia: estudia les civilitzacions antigues a partir de les restes materials que ens han pervingut.
  • Sociologia: estudia la constitució o el desenvolupament de les societats humanes.
  • Antropologia: estudia els éssers humans com a integrants de grups socials i culturals.
  • Psicologia: estudia la ment, el caràcter i el comportament de les persones.

Textos Científics i Humanístics: Similituds

Els textos científics i humanístics comparteixen la mateixa estructura, tipologies textuals, gèneres discursius i recursos lingüístics. Des del punt de vista discursiu o lingüístic, no hi ha diferències importants entre un article de biologia animal (ciència experimental) i un d'antropologia (ciència humana). Tots dos presenten informació objectiva, rigorosa i didàctica, fan ús preferent de la funció referencial i de la metalingüística per definir conceptes especialitzats, poden combinar seqüències explicatives, descriptives i argumentatives.

Enfocament Científic i Assagístic: Diferències

La diferència entre textos científics i humanístics no és gaire rellevant des del punt de vista de l'anàlisi del discurs. En canvi, sí que podem diferenciar entre textos que segueixen un enfocament científic (informació amb objectivitat, tractament exhaustiu de la qüestió, argumentació basada en fets, dades, hipòtesis i experiments, i conclusió definitiva i tancada) i un enfocament assagístic (informació de manera subjectiva, tractament parcial de la qüestió, persuasió a través de fets particulars i exemples, i tema obert a la polèmica). Els textos que segueixen aquest últim enfocament tenen característiques pragmàtiques i discursives que els singularitzen, com és el cas de l'assaig.

Els textos humanístics poden ser especulatius (més teòrics i no influeixen en la conducta del lector) o doctrinals (cerquen fer prevaler uns principis i una conducta determinats).

L'Assaig: Definició i Característiques

L'assaig és un text que aborda de manera lliure i subjectiva una qüestió d'ordre filosòfic, històric, social, artístic, etc., amb voluntat de creació literària i amb intenció didàctica i persuasiva. Hem d'entendre l'assaig com una reflexió personal; un intent, provatura, temptativa d'interpretar la condició humana i el món a partir dels propis coneixements i experiència. Prové de l'obra de Michel de Montaigne, Essais.

L'Assaig i les Funcions del Llenguatge

L'assaig fa un ús ampli i variat de les sis funcions bàsiques del llenguatge:

  • Expressiva: l'autor s'implica en el missatge, ja que hi expressa el seu pensament; llavors, se sincera davant del públic. Se sol redactar en primera persona (literatura del jo).
  • Referencial: l'assaig transmet informació a través de seqüències explicatives. Predomina el llenguatge denotatiu i l'ús d'una terminologia clara i precisa.
  • Persuasiva: l'assaig pretén influir en els lectors, fer-los reflexionar i convèncer-los. L'autor pot utilitzar recursos persuasius i emotius. Predominen les seqüències argumentatives.
  • De contacte: l'autor sol utilitzar recursos expressius que afavoreixen el contacte o la proximitat amb els lectors. Demana l'adhesió o la cooperació dels lectors.
  • Estètica: l'autor utilitza recursos literaris per tal d'aconseguir un estil personal atractiu. Destaca la ironia, la paradoxa, la perífrasi literària, la digressió, etc. Predomina el llenguatge connotatiu.
  • Metalingüística: l'autor explica i divulga elements del codi lingüístic nous o poc coneguts.

Estructura i Mètode Expositiu de l'Assaig

  • Introducció: aproximació al tema de l'assaig amb la intenció de despertar l'interès del lector.
  • Desenvolupament: exposició de fets i conceptes, i argumentació d'opinions i valors personals.
  • Conclusió: paràgraf final que reforça la tesi defensada per l'autor.

Segons com s'organitzen les idees al text, podem parlar de:

  • Mètode inductiu: l'autor comença l'assaig mostrant exemples o experiències personals i acaba amb afirmacions de caràcter general.
  • Mètode deductiu: l'autor comença l'assaig fent afirmacions de caràcter general i després intenta demostrar-les per mitjà d'exemples concrets i experiències personals.

Gèneres Assagístics

Els gèneres assagístics poden tenir un enfocament humanístic (caracteritzat per la modalització del discurs i l'estil personal) o un enfocament científic (marcat per l'objectivitat i la univocitat).

  • Article: text de poca extensió sobre un tema determinat, publicat en mitjans de comunicació (diaris, revistes).
  • Dietari: llibre en què l'autor escriu observacions i reflexions personals dia rere dia.
  • Discurs: exposició oral i pública que tracta un assumpte amb profunditat i finalitat persuasiva.
  • Epístola: text didàctic i persuasiu que segueix el format i l'estructura d'una carta.
  • Tractat o dissertació: obra de certa extensió que sistematitza un determinat saber o matèria (enfocament científic).
  • Estudi: fet amb la principal finalitat d'estudiar i aprofundir en un tema concret.
  • Manifest: declaració escrita en què un grup o un individu fa públics els seus propòsits i el seu programa d'actuació.
  • Opuscle o fullet: obra curta de contingut literari o científic.
  • Pamflet: fullet de propaganda política o ideològica que té com a objectiu atacar violentament els opositors.
  • Ressenya o recensió: text que fa un examen crític d'una obra, un article, etc., especialment els publicats recentment.

Usos dels Temps Verbals i Nexes

Temps verbals:

  • Passat simple i perfet d'indicatiu (entraren, van entrar).
  • Plusquamperfet d'indicatiu.
  • Present d'indicatiu.
  • Imperfet d'indicatiu i condicional de cortesia (voldria).
  • Real-futur: si t'esforces, aprovaràs.
  • Imperfet de subjuntiu - condicional: si t'esforcessis, aprovaries.
  • Plusquamperfet de subjuntiu - condicional perfet: si t'haguessis esforçat, hauries aprovat.
  • Futur, perfet i condicional en oracions de probabilitat.
  • El deure: deuria haver...
  • Passiva morfològica o perifràstica: ser + participi (seran interrogats).
  • Passiva pronominal: es/se + verb en veu activa (la notícia es va difondre ràpidament).

Nexes coordinants:

  • Copulativa: i, ni, ni...ni.
  • Continuativa: i fins i tot, i ni tan sols, i...i tot, (i) encara, (i) a més / (i) a més a més, (i) encara més, ni...ni res.
  • Disjuntiva: o, o bé, o si no, o...o...
  • Adversativa: però, en canvi, tanmateix, ara bé, ara, amb tot, tot i això, així i tot, no obstant això, altrament, mentre que, no...sinó (que), no...al contrari, no...més aviat, (ans) al contrari, més aviat.
  • Explicativa: és a dir, o (sigui), això és...
  • Il·lativa: doncs, per tant, així (és que), de manera que, per consegüent, consegüentment.
  • Distributiva: ara...ara, adés...adés, ni...ni, aquí...allí (més enllà...), mig...mig, tant si...com si, tan aviat...tan aviat, aquests...aquells, qui...qui, sigui...sigui, sia...sia, no solament...sinó (que) també, per un costat...per l'altre, entre...i..., entre que...i que...

Verbs de la Tercera Conjugació

  • Present - Present perfet: jo dormo, dorms... - he dormit, has dormit...
  • Imperfet - Plusquamperfet: dormia, dormies, dormia... - havia dormit, havies dormit...
  • Passat simple i passat perifràstic - Passat anterior: dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren / vaig dormir, vas dormir... - haguí dormit, hagueres dormit, hagué dormit, haguérem dormit, haguéreu dormit, hagueren dormit.
  • Futur - Futur perfet: dormiré, dormiràs... - hauré dormit, hauràs dormit...
  • Condicional - Condicional perfet: dormiria, dormiries... - hauria dormit, hauries dormit... (accent a la 1a i 2a persona del plural).
  • Subjuntiu present - Subjuntiu present perfet: dormi, dormis, dormi, dormim, dormiu, dormin - hagi dormit, hagis dormit... (accent a la 1a i 2a persona del plural).
  • Subjuntiu imperfet - Subjuntiu plusquamperfet: dormís, dormissis, dormís, dormíssim, dormíssiu, dormissin - hagués dormit, haguessis dormit, hagués dormit, haguéssim dormit, haguéssiu dormit, haguessin dormit.
  • Imperatiu: dorm, dormi, dormim, dormiu, dormin.

Entradas relacionadas: