La ciència renaixentista: Copèrnic, Kepler i Galileu

L’aristotelisme renaixentista

La recuperació d’Aristòtil es produeix sobretot a la universitat de Pàdua. L’aristotèlic més important va ser Pietro Pomponazzi, el seu objectiu és donar una imatge diferent d’Aristòtil més a prop de la ciència i lluny de les interpretacions que havien fet els escolàstics.

La recuperació de les altres escoles clàssiques

Es recuperen l’estoïcisme, l’epicureisme i l’escepticisme. L’epicuri renaixentista va ser Lorenzo Balla, l’estoic més important Justus, i l’escèptic més important és Michele de Montaine, destaca per dues afirmacions. Diu Montaine que cap forma de coneixement ens pot proporcionar un coneixement veritablement cert, per tant el savi hauria de dubtar de tot. Mentre que per Sòcrates el savi és feliç i fa el bé, la segona cosa és que el desig del coneixement és la causa de totes les desgràcies humanes, per Montaine el savi és desgraciat.

La ciència renaixentista

En recuperar els clàssics, es recupera també l’obra dels matemàtics i científics més importants. En destaquen dos, Aristarc i Pitàgores. Aristarc és el primer que va defensar l’heliocentrisme en l’antiguitat i Pitàgores ens diu que l’estructura de l’univers és matemàtica.

L’heliocentrisme de Copèrnic

Nicolau Copèrnic, que va viure entre 1473-1543, va ser un clergue polonès interessat en l’astronomia. La seva obra més important es diu De Revolutionibus Orbium Coelestium, la traducció és sobre el moviment dels cossos celestes, va ser publicada el dia de la seva mort per evitar l’Inquisició. En aquesta obra defensa l’heliocentrisme d’Aristarc, i és el primer a parlar del moviment de rotació de la Terra. Va haver de respondre a una sèrie de crítiques. La més habitual tant per part de l’església com per part dels professors universitaris de l’època era que el moviment de rotació provocaria uns efectes catastròfics, els edificis trontollaríen i caurien, hi hauria tsunamis, els ocells no avançarien... Copèrnic respon que tot això no passa perquè el moviment de rotació és un moviment natural, el segon argument és que la Terra i la seva atmosfera formen el mateix sistema físic i per tant no poden produir-se tots aquests efectes desastrosos perquè quan la Terra es mou l’atmosfera també. El seu únic error és pensar que les òrbites eren circulars.

Les lleis del moviment de Kepler

Johannes Kepler va viure entre 1571-1630, va tenir una vida bastant desgraciada perquè era una època de guerres i epidèmies, la seva dona va embogir i alguns fills van morir de pesta. Ha passat a la història per haver formulat les tres lleis del moviment planetari. La primera llei diu que els planetes recorren òrbites el·líptiques i el Sol està situat en un dels focus, la segona llei això implica que la velocitat en el perieli és superior a la velocitat en el feli, el radi vector d’un planeta al Sol escombra àrees iguals en temps iguals, la tercera llei estableix per primer cop l’existència d’un sistema solar.

Galileu i el mètode experimental

El seu nom complet era Galileu Galilei, va néixer a la ciutat de Pisa en 1564 i va morir a la mateixa ciutat en 1642. Es va dedicar a l’ensenyament de les matemàtiques a les universitats de Pàdua,... Va viure en la mateixa època que Copèrnic i va conèixer a Kepler amb qui mantenia relació per carta. En 1604 va ser acusat d’heretgia per la Inquisició, però la seva amistat amb el Papa el va salvar d’una possible condemna, en 1633 va ser acusat d’heretgia per segon cop i aquesta vegada va ser empresonat i jutjat. En el judici hi ha una llegenda que diu que va dir davant dels membres del tribunal “E pur si muove”, que vol dir malgrat tot es mou. Va ser jutjat per defensar l’heliocentrisme i va ser obligat a retractar-se. Les paraules de Galileu s’han convertit en un lema per als científics.

Astronomia:

Va construir el seu propi telescopi, el primer que es coneix, i va observar diverses coses. Primer, va observar que la superfície de la lluna és accidentada, és a dir, té muntanyes, valls... Va descobrir les taques solars, va descobrir els quatre satèl·lits de Júpiter i els va nomenar planetes Medicci.

Física:

Galileu va ser el primer a qüestionar la teoria del moviment natural i violent d’Aristòtil i intueix la llei de la inèrcia, perquè afirma que qualsevol cos es manté en repòs o en moviment mentre alguna força no el tregui d’aquest estat. Formula dues lleis, la llei de la caiguda dels greus i la llei del moviment uniformement accelerat, i finalment és el creador del mètode hipotètic-deductiu o mètode científic.