La ciència i el seu mètode

CIÈNCIA I MÈTODE

• DEFINICIÓ DE CIÈNCIA

  La ciència és un coneixement objectiu que estableix relacions universals i necessàries entre els fenòmens i en preveu els resultats.

1. El coneixement la ciència és diferent del coneixement directe (experiència quotidiana) i del coneixement tècnic (manipular i transformar materials).

2. Aquest coneixement és generalment objectiu perquè els enunciats de la ciència han d’estar validats. A vegades aquesta objectivitat s’aconsegueix per la rectificació de les teories que es van revisant.

3. Estableix relacions universals necessàries, és a dir, s’interessa pels fenòmens generals (no es centra en casos concrets). Aquestes relacions són entre l’aparició d’un fenomen i les condicions que el fan possible, és a dir, un fenomen no es donarà si no es duen a terme les condicions que en fan possible. Aquestes relacions s’anomenen lleis.

4. La ciència estudia fenòmens que es refereixen als fets definits o seleccionats per la comunitat científica.

5. Gràcies a la ciència podem preveure les causes i els efectes d’un procés (no confondre amb endevinació), per exemple els eclipsis.

• OBJECTIUS GENERALS DE LES CIÈNCIES

  1. Analitzar - conèixer cada objecte d’estudi (components que el formen i característiques).

  2. Explicar - transmetre com es relacionen o s’estructuren les parts de l’objecte que s’estudia

  3. Preveure - si sabem com funciona la natura ens podem anticipar als esdeveniments.

  4. Actuar - segons les previsions, podem actuar influint en la naturalesa (aquesta capacitat de dominar la naturalesa ha donat un gran poder a l’ésser humà).

• LA CIÈNCIA COM A CONSTRUCCIÓ

  La ciència no avança de forma recta (moviments rectilinis), sinó que moltes vegades li cal tornar enrere ja que es topa amb carrerons sense sortida. Per això diem que la ciència és una construcció.

  La ciència parteix dels fets que ens arriben per mitjà de la percepció. Per conèixer amb precisió un fet (vent…) hem d’aconseguir transformar les informacions qualitatives (que són subjectives) per informacions quantitatives (en xifres - metres, decibels...).

  La ciència, per tant, és una construcció mental que intenta explicar els fenòmens mitjançant raons, explicacions o models. També és una producció social, per tant, el seu desenvolupament depèn de les condicions històriques i socials.

• EL MODEL MEDIEVAL

  S’estudiava la naturalesa per conèixer Déu. Si coneixem la seva obra podrem saber coses del seu creador. Segons aquest model, si hi havia una contradicció entre el que deia la ciència i el que deia la religió, era la ciència qui estava equivocada.

• LA CIÈNCIA MODERNA

  La naturalesa s’ha d’estudiar sense que interfereixi la religió (tenen molta fe en el progrés i en l’ésser humà). El científic ha de seguir un criteri objectiu per estudiar la naturalesa (mètode). Tot s’ha de poder mesurar i quantificar, per tant, el món físic s’interpreta des d’un punt de vista quantitatiu. Les matemàtiques són l’eina per interpretar la natura. Quan coneguem les lleis de la naturalesa la podrem dominar i això ens farà la vida més fàcil i resoldrà molts problemes. Tenen una visió molt optimista sobre el que farà la ciència (no com ara, que sabem els problemes que pot provocar).