Ciencia i metode

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,96 KB

 

A.1. Quines característiques te l’educació científica en primària? Perquè Canvia tan poc?


Ciencies En primària mal, no usen laboratoris, no n’hi ha especialitxsts, falta de Personal qualificat, com no saps acudeixes al llibre, açò provoca ensenyament Memorístic i poc participatiu. Els llibres ensenyen lo conceptual perquè el Procedimental no poden. Investigar és un procediment, no puc fer-o amb el Llibre però l’usen per negoci, perquè totes les editorials són religioses i la Resta son Prisa y Planeta del capitalisme, per tant poca innovació es pot Esperar dels llibres.

A.2. Quins canvis cal realitzar en l’educació científica en primària?


Seria Convenient treballar en equip amb altres docents per tal de tindre una bona xarxa De coneixements (un sap molt de química, altre de biologia... I en conjunt es Pot fer una bona tasca). Canvis:

Formació del professorat:


inicial (al grau) i permanent (Cefire)

Treballar la memòria comprensiva/significativa (sempre hi ha de haver-hi Memòria perquè sense memòria no hi ha aprenentatge). Hi ha que passar les coses A la de llarg termini, i són molt importants les experiències significatives (les que percebem com a útils) i emocionals, pel vincle directe amb l’hipocamp.  (Però no totes són útils.Han de ser Emocions positives

Ensenyament indagatiu


L’ensenyament de les ciències ha d’estar basat en la investigació. Els Alumnes han d’indagar, d’investigar, no basta només amb la manipulació. La Manipulació forma part de la investigació, de la indagació però no és només Açò. A més, la investigació no és fa de manera individual, és cooperativa.

A.3. Quin paper pot jugar la història de la ciència en els canvis de L’educació científica?


La Història ens ajuda a canviar la visió de la ciència.
Predominantment es Coneixen homes de raça blanca, anglosaxons i protestants no ‘interessa’ Conèixer científics negres o àrabs. S’ha d’humanitzar la ciència i entendre que Està feta per persones molt diverses. Es Treballen les idees alternatives dels xiquets que moltes vegades són aquelles Que tenien els científics als inicis de la història. Si atenem els problemes Dels científics de la història puc entendre els problemes que poden tindre els Xiquets. Ens Ensenya com funciona, com treballa la ciència. (Allò més important que devem Ensenyar és el mètode científic). S’ha D’ensenyar com la ciència canvia, és a dir, que La ciència no es dogmàtica. Així i tot, es necessita molta força per poder Canviar l’educació.

A.4. L’educació Ciència, Tecnologia, Societat (STS; CTS) i les qüestions socio-científiques (SSI; QSC): Digueu QSC que conegueu (dels mitjans de comunicació, etc.).
Moltes vegades, s’ensenya la Ciència com una cosa que no té res a vore amb la vida quotidiana però es Totalment el contrari. Vivim amb la ciència, el món sense ciència es para. De La CTS deriven les qüestions socio-científiques següents:

Salut com La homeopatia, cures de malalties.
Energia, Preu de la llum o els residus nuclears.

L’aigua. Crisis alimentaria. MediAmbient

A.5. Quins procediments s’utilitzen per a pensar críticament?


Un Pensament crític implica: Informar-se des de diferents fonts, Ser escèptics, és A dir, no creure tot el que diuen. Açò no significa que una persona escèptica No creu en res sinó que creu en allò que es pot demostrar, i és demostrable Allò que es prova empíricament. Detectar les fal·làcies.Una persona ha D’entrenar aquestes característiques per tal de ser una persona critica.Per A treballar-ho es realitza una anàlisi de com han evolucionat les principals Idees de la Ciència i les seues relacions amb la Tecnologia, Societat (CTS) al Llarg de la història. En la 1a part es mostren aquestes relacions des de L’antiguitat al s. XVI, en la 2a hi ha una presentació de la revolució Científica i les revolucions industrials (1543-1900)  i en la 3ª aproximació a com són eixes Relacions des del principi del Segle XX fins a l'actualitat,analitzant les relacions de la ciència amb Els problemes globals del món i amb l'ètica. 



Capítol 1. CTS EN L'ANTIGUITAT I L'Edat Mitjana

A.6. Quines són les primeres ciències de l’antiguitat? Quin és el seu Origen?


L’origen de les ciències Antigues és la ciència antiga o ciència Aristotèlica-escolàstica.
Amb la Revolució Científica arriba la ciència Clàssica amb Copèrnic, Galileu o Vesali. Més tard, es produeix una altra Revolució científica i arriba la ciència moderna del s.XX amb científics Com Einstein.Les primeres ciències que varen existir foren l’astronomia, la Estàtica (llei de la palanca, per exemple), la hidrostàtica (dins de la Estàtica), aritmètica i geometria, i la medicina.

A.7. Totes les civilitzacions antigues desenvoluparen astronomia, per la Importància de les seues plicacions. Quines coneixes? 
Totes Les civilitzacions desenvoluparen l’astronomia perquè es fonamental per a la Supervivència ja que servia per a orientar-se (de nit utilitzaven l’estrela Polar i de dia el Sol), perquè si no ho feien estaven morts. A més, també Servia per mesurar el temps (dia/nit; mes lunar; any solar), marcar les Estacions (importantíssimes per a l’agricultura i amb les quals marcaven els Anys), orientar les cases segons on es vivia (les esglésies ROMàniques tenen el Absis orientat a llevant). També es fonamental per a la navegació per tal D’orientar-se a la mar.

A.8. Què observem? Planisferi estel·lar (Google sky)


A la Astronomia es pot observar:

- De Dia: el Sol, la Lluna i Venus.

- De Nit: la Lluna, estreles, constel·lacions (la Casiopea és molt important perquè Per ací passa la Via Làctia, la estrela Polar està a la Osa Menor i totes giren Al voltant d’aquesta, antihorari per açò ixen per l’est i es posen per l’oest. A més, l’estrela Polar dona la latitud d’un lloc.)

NADIR: El que no veig de la terra, perquè està baix l’horitzò.  CENIT: el punt que tinc damunt.  La part oposada al punt en el que hem trobe és El Nadir, no veig la resta de l’esfera. L’àngle de la Polar em dona la latirud En la que estic.

Els Planetes grecs donen els noms als dies de la setmana. Un planeta no gira normal E forma de cercle, fa retrogradació. Un moviment horari i antihorari. Els Planetes son errants. Classificaven la lluna y el sol com planetes perquè es Movien com volien, no sabien on anaven a estar al dia següent. La gent pensava Que el cel era un cúpula y les estreles estaven pegades a d’ella. 

*A.9. Fer un gnòmon

Astronomia Diürna. Un gnòmon és un pal vertical clavat al sòl que amb la seua ombra Serveix per a mesurar el temps. Aquest invent fou la inspiració per al Posterior rellotge solar. Era utilitzat per a saber en quina hora es trobaven. L’ombra més curta, quan el Sol età més alt, apuntava al nord. Quant més baix el Sol apunta a la Terra, l’ombra és més llarga, per tant serà més llarga en L’hivern. Va ser un aparell de mesura de temps que es va utilitzar fins a la invenció Del rellotge mecànic.

S’han Trobat indicis de l’ús de gnòmons en moltes civilitzacions. La primera Evidencia real es va trobar en la civilització egípcia. En Grècia, Erastotenes Va fer dos gnòmons separats observar les ombres que projectaven: així en els 250a.C. Va mesurar el radi de la Terra amb un 97% d’exactitud. A Stonehenge (Anglaterra) hi ha una construcció de gnòmon on s’observa al  solstici d’estiu el sol es troba en l’eix de La construcció i passa la llum pel portal central.

demostrar que la Terra es redona?La navegació perquè quan veien un vaixell En moviment finalment desapareixia poc a poc per l’horitzó. Als eclipses es veu L’ombra de la Terra a la Lluna.

Entradas relacionadas: