Els Cicles Econòmics i la Gran Depressió (1919-1939)

Conceptes previs

L'economia es divideix en dues fases cícliques:

1. Fase d’expansió: Creix la producció i els preus, mentre disminueix la taxa d’atur.
2. Fase de depressió: Baixa la producció i els preus, i augmenta la taxa d’atur.

El canvi de tendència cap a la depressió es coneix com a crisi. A més, distingim entre economia real (producció i comerç) i economia financera (moneda, hipoteques, etc.). Segons la teoria de Nikolai Kondratiev, l'economia mundial es mou en cicles de llarga durada.

Els cicles econòmics del període d’entreguerres

Aquest període es divideix en dues etapes:

1. Fase d’expansió (1919-1929): Inclou l'etapa de la Prosperity, tot i una crisi inicial de sobreproducció i anarquia monetària (1921-1924) resolta pel Pla Dawes.
2. Fase de depressió (1929-1939): El creixement no va ser equitatiu, provocant inflació, sobreproducció, crisi agrícola i abús del crèdit, amb conseqüències com l'atur i la ruïna dels pagesos.

Respostes a la crisi

• Esclat: Crac del 29 (Borsa de Wall Street).
• Solucions: New Deal o autarquies feixistes.

Els feliços anys vint (1918-1929)

El retorn a la normalitat (1920)

1. Després de la IGM, el 1921 es produeix inflació i sobreproducció, amb una retallada dels crèdits dels EUA a Europa.
2. Anarquia monetària: Els estats emeten moneda segons interessos propis, causant hiperinflació (Alemanya). La Conferència de Gènova (1922) estableix el dòlar i la lliura com a patrons d'or.
3. Pla Dawes: Inversió dels EUA a Alemanya per facilitar el pagament de reparacions de guerra i el retorn dels préstecs aliats.

Prosperity (1924-1929)

Etapa de creixement impulsada per la demanda post-IGM, noves energies (petroli, electricitat) i sectors com l'automòbil i la química. S'introdueix el treball en cadena i l'estandardització.

Característiques: Consum massiu, optimisme creditor i concentració empresarial (trusts i càrtels). No obstant, la sobreproducció agrícola i el proteccionisme van generar desequilibris.

El Crac del 29

El 24 d'octubre de 1929, l'enfonsament de la Borsa de Nova York va marcar l'inici de la crisi. Les causes principals van ser l'especulació borsària i la sobreproducció.

Conseqüències: Fallida bancària, restricció del crèdit, atur massiu i desnonaments en el sector agrari.

La Depressió dels anys 30

La crisi es va globalitzar el 1931 per la falta de liquiditat dels bancs nord-americans i la caiguda del comerç internacional. Les conseqüències van ser socials (fam, misèria, migracions) i psicològiques (desconfiança en el capitalisme).

1 Respostes a la crisi

1. Polítiques liberals: Basades en l'austeritat i l'autoregulació (Adam Smith). No van ser efectives.
2. Intervencionisme (Keynesianisme): El New Deal de Roosevelt va aplicar reformes financeres, suport a l'agricultura, control industrial (NIRA), obres públiques i seguretat social.
3. Autarquia: Aplicada a Alemanya, Japó, Itàlia i URSS. Buscava l'autoabastiment mitjançant el control estatal i polítiques expansionistes.