Cicles, Crisi i Polítiques Econòmiques

1. Els cicles econòmics

Són una sèrie de fases per les quals passa l'activitat econòmica (evolució del PNB o PIB) global al llarg del temps, fins que es reprodueix una fase anterior. Els cicles es caracteritzen per successives expansions i recessions de la producció en els diferents sectors del mercat. Hi ha 4 fases:

• Fase expansiva (o recuperació): Existeix un elevat creixement dels nivells d'ocupació, de renda i de consum.
• Apogeu (cim o sostre del cicle econòmic): Es dóna una situació pràctica de plena ocupació dels factors de producció, amb una elevada inversió i un baix nivell de desocupació.
• Fase de recessió (contractiva): Es produeix un augment del nivell de desocupació, juntament amb un descens del consum, la inversió i la producció.
• Fase de depressió (fons del C.E.): Es caracteritza per l'elevat grau de desocupació i el baix nivell de renda i de consum.

2. Les crisis econòmiques

Existeixen aquestes crisis quan les variables econòmiques no tenen un comportament normalment bo i alguns mercats o agents no funcionen bé. La crisi econòmica comença amb la fase de recessió del cicle i finalitza quan s'inicia la fase expansiva (recuperació). Les crisis econòmiques s'acostumen a caracteritzar per l'aparició de desocupació abundant, nivell de producció baix i, de vegades, inflació elevada.

3. La desocupació (atur)

D'una economia està constituïda per les persones que formen part de la població activa però que no treballen.

Organismes que s'encarreguen de mesurar la desocupació:

• L'Institut Nacional d'Ocupació (INEM): Disposa d'un registre administratiu que recull informació sobre les ofertes i demandes d'ocupació.
• L'Institut Nacional d'Estadística (INE): Fa enquestes sobre la població activa on reflecteix l'oferta poblacional de treball que existeix en un moment determinat.

Conseqüències de la desocupació:

3.1 Conseqüències econòmiques

• Descens de la producció real: L'existència de persones desocupades comporta una deficient assignació de recursos. Com que no s'aprofiten tots els recursos disponibles, la producció se situa per sota de la frontera de possibilitats de producció.
• Disminució de la demanda: El nivell de pobresa dels individus augmenta quan passen a la condició d'aturats. Com a conseqüència, es genera un descens de la demanda.
• Augment del dèficit públic: Si la desocupació augmenta, el sector públic haurà de fer front a més despeses per subsidis de desocupació. Per tant, si no augmenten els impostos, el dèficit públic s'incrementarà.

3.2 Conseqüències socials

• Efectes psicològics negatius: El treball s'ha convertit en un factor d'autoestima, per això, la persona desocupada se sent menysvalorada socialment. (depressió)
• Efectes discriminatoris: La desocupació no afecta tots els individus de la mateixa manera, sinó que discrimina per edats, sexe o origen ètnic.

3.3 La lluita contra l'atur

Els governs complementen la seva actuació econòmica amb diferents polítiques de promoció de l'ocupació adreçades a corregir els factors causants de l'atur. Tipus de polítiques:

• Polítiques que incentiven la inversió i l'economia en general: Per exemple: subvencions de capital a les empreses, els suports financers públics, la reducció del tipus d'interès, la cessió de sòl industrial, etc.
• Polítiques que agiliten i modernitzen el mercat de treball: Per exemple: sistemes de jubilació anticipada, les limitacions i prohibicions de les hores extraordinàries, les reduccions en la jornada laboral, etc.

4. La inflació

És l'augment general i sostingut dels preus en una economia. El seu valor es determina a partir de l'evolució del IPC (Índex de Preus de Consum) i el seu objectiu és l'estabilitat en els preus.

4.1 Causes de la inflació

Existeixen diverses teories elaborades amb el propòsit d'explicar les causes de la inflació.

• Inflació de demanda: Es produeix en les situacions en què la demanda de béns i serveis ha augmentat de tal manera que no pot ser satisfeta per l'oferta, és a dir, es produeix quan hi ha un excés de demanda en relació amb la capacitat d'oferta del sistema productiu del país.
• Inflació de costos: És aquella en què l'alça general del nivell de preus està motivada per l'increment dels costos de la producció, que estan constituïts pels salaris, les primeres matèries, l'energia, la mecanització, els béns i serveis adquirits a altres empreses, els costos financers i els impostos.

Entre les mesures públiques contra la inflació de costos destaca la que anomenem política de rendes, que pretén reduir els augments de preus per mitjà del control de taxes de creixement dels salaris i d'altres rendes com ara lloguers, dividends, etc.

4.2 Efectes o conseqüències de la inflació

A més de la influència de la inflació sobre els preus i la dels preus sobre els salaris, en podem destacar altres efectes:

• Perjudica els individus que no augmenten els seus ingressos al mateix ritme que augmenten els preus.
• Beneficia els deutors i perjudica els creditors.
• Perjudica els individus que disposen d'una determinada quantitat de fons estalviats.
• Disminueix la competitivitat exterior de l'economia del país que pateix la inflació.
• Dificulta l'elaboració de previsions sobre l'evolució futura dels preus i les altres variables econòmiques i, per tant, l'elaboració de plans d'inversió empresarial.
• Altera l'assignació de recursos en l'economia.
• Provoca un increment en el tipus d'interès del mercat.
• Determina un augment de la càrrega impositiva, pel fet que provoca un increment dels salaris i, en conseqüència, del tipus impositiu.

5. Grans crisis i actuació del sector públic

La crisi de 1929 i les crisis de 1973 i 1979 han estat les que han fet notar els seus efectes amb més força i durant més temps en les economies del segle XX.

5.1 La crisi de 1929: el sector públic ha d'intervenir

Les empreses experimenten un gran desenvolupament en la seva producció gràcies a les revolucions organitzatives de Taylor i Ford. Després va existir una sobreproducció que va desencadenar una sèrie de fenòmens interrelacionats:

• Les empreses no podien vendre l'excés d'estocs dels productes acabats.
• Aquest excés d'estocs va provocar elevats costos que van fer que disminuïssin els beneficis.
• Al seu torn, es va produir una menor inversió de les empreses i, per tant, va disminuir la producció.
• Per això, moltes persones van ser acomiadades i gairebé no es van crear llocs de treball, és a dir, va aparèixer la desocupació.
• Com a conseqüència es va produir una major disminució de la demanda.

El crac financer de 1929, va significar una reducció brusca dels beneficis especulatius i de la riquesa de molts individus i empreses, que van provocar una reducció del PNB i de l'activitat econòmica.

Davant la incapacitat dels agents privats per reactivar l'economia, Keynes va proposar que el sector públic havia de prendre la iniciativa.

• El sector públic havia d'augmentar la demanda agregada de l'economia per mitjà de les despeses socials o inversions públiques.
• En augmentar les despeses públiques per damunt dels ingressos públics, es provocaria un augment dels nivells de producció, de la renda i de l'ocupació.

5.2 Les crisis del petroli de 1973 i 1979

Entre els anys 50 i 60 es va viure una llarga època d'expansió econòmica, caracteritzada per:

• Una creixent intervenció estatal en l'economia.
• Un gran desenvolupament del comerç mundial, que va permetre un enorme creixement del PNB a tot el món.
• La possibilitat d'un intercanvi relatiu entre desocupació i inflació.

A la fi dels 60 va aparèixer una fase contractiva del cicle econòmic.

• Van començar a aparèixer símptomes d'inflació i els primers desajustos monetaris internacionals.
• Es va produir una reducció de la taxa de creixement del PNB.

El 1973 es va produir un fort increment dels preus dels productes energètics i les primeres matèries, tot això va produir una gran disminució de la inversió de les empreses, un creixement del PNB molt reduït o nul i un augment de la desocupació. El 1979 es va produir el segon fort increment en el preu del petroli que van agreujar els efectes produïts per la crisi del 1973. Les crisis dels anys 70 i 80 van combinar alhora desocupació, inflació i dèficit del sector públic. La solució esdevenia molt complexa, a causa de la confluència de diversos factors.

• No es podia fomentar la demanda mitjançant l'augment de la despesa pública, a causa del dèficit públic existent.
• Resultava difícil fomentar el consum sense que els increments salarials necessaris per fer-ho produïssin inflació.
• Les inversions no augmentaven prou, perquè hi havia excés de producció en alguns sectors.
• Les exportacions tampoc no augmentaven, perquè la crisi tenia caràcter mundial.

Davant la impossibilitat de dur a terme polítiques de demanda, fou inevitable d'aplicar polítiques d'oferta orientades a l'adopció i desenvolupament de noves tecnologies i noves activitats de producció.

Economia internacional

Economia tancada

És la que no manté cap tipus de relació amb l'exterior. (En la pràctica, es considera tancada una economia en la qual el pes del sector exterior és insignificant en relació amb el seu PIB).

Economia oberta

És la que manté relacions econòmiques amb altres països.

Economia internacional

Estudia les relacions que s'estableixen entre les economies dels diferents països. L'economia internacional es divideix en dues branques:

• El comerç internacional o economia real: es refereix a l'intercanvi de béns i serveis entre diferents països.
• Les finances internacionals o economia financera: fan referència als intercanvis monetaris entre països.

Fonaments del comerç internacional

Comerç internacional

És l'intercanvi de béns i serveis que es produeix entre agents econòmics de diferents països.

La divisió internacional del treball

Consisteix en l'especialització de cada país en unes determinades activitats econòmiques (és el fonament principal del comerç entre els països).

Causes del comerç internacional

• La dotació dels factors de producció i la tecnologia: Que existeix en cada país incideix en els costos de producció i en els preus de venda de béns i serveis.
• La demanda: incentiva el comerç internacional.

Proteccionisme i lliurecanvisme

Proteccionisme

Actitud econòmica i política que defensa un comerç internacional sotmès a controls i intervencions del sector públic.

Lliurecanvisme

Proposa un comerç entre països sense que el sector públic hi estableixi traves de cap tipus.

Sistema mixt

Es permet el lliure comerç d'uns productes determinats i se sotmeten a control les transaccions d'un altres, en funció dels acords comercials que s'estableixen entre els països.

Política comercial

És el conjunt de mesures que són posades en pràctica pel govern d'un país per aconseguir uns determinats objectius en les seves relacions comercials internacionals. Per mitjà d'aquesta política es pot:

• Limitar la competència estrangera mitjançant les anomenades barreres a la importació.
• Incentivar les vendes dels productes del país a l'exterior mitjançant determinades mesures que fomenten les exportacions.

Barreres a la importació

Aranzels

Impostos que encareixen una mercaderia procedent de l'exterior, quan travessa la frontera d'un país.

• Aranzel específic: quantitat fixa de diners per unitat física importada, independentment del preu del bé que s'importa.
• Aranzel ad valorem: fixar un impost sobre el valor de la mercaderia, és a dir, sobre el preu.

Barreres no aranzelàries

Traves al comerç exterior.

• Restriccions quantitatives.
• Càrtels internacionals: acords entre dos o més països per restringir o eliminar la competència entre ells.

Foment a l'exportació

Mesures

• Mesures fiscals
• Mesures financeres
• Mesures aranzelàries

La balança de pagaments

Balança de pagaments

Document comptable que recull les transaccions econòmiques que tenen lloc entre els agents econòmics residents en un país i els de la resta del món durant un període de temps, que generalment és un any.

Balança de mercaderies

Inclou les transaccions de béns entre països, és a dir, importacions i exportacions.

Balança de serveis

Enregistra els ingressos i pagaments corresponents a serveis prestats i rebuts.

Balança de rendes

Inclou les rendes procedents del treball i de la inversió.

Balança de transferències corrents

Enregistra les entrades i sortides de recursos financers internacionals que no tenen contrapartida. Poden ser privades o públiques.

Balança de transferències de capital

Recull la renda que possibilita a un país de viure a un nivell diferent del que li permetrien els seus mitjans corrents i que es reflecteix en la balança per compte corrent.

Balança per compte financer

Inclou totes aquelles en què l'inversor pretén d'obtenir una rendibilitat permanent i un grau important d'influència en els òrgans de direcció de les societats en què participa. La participació dels agents econòmics espanyols a l'estranger, i a l'inrevés, es pot dur a terme de diverses maneres:

• Mitjançant accions
• Per altres maneres de participació diferents de les accions
• Per mitjà de préstecs entre empreses matrius i filials
• Efectuant inversions immobiliàries

Balança d'inversions en cartera

Inclou totes les transaccions en valors negociables sempre que no siguin inversions directes.

Balança d'altres inversions

És una subbalança residual per recollir les operacions financeres procedents de préstecs i dipòsits.

Balança de variació de reserves

Reflecteix les variacions de les reserves a disposició del Banc d'Espanya, produïdes com a conseqüència de les operacions amb l'exterior.

El mercat de divises

Tipus de canvi

El tipus de canvi d'una moneda és el nombre d'unitats d'aquesta moneda que hem d'oferir per obtenir una unitat d'una altra moneda.

Apreciació: és un increment del preu d'una moneda i una depreciació és una disminució d'aquest preu.

La integració econòmica

Liberalització comercial

Ha consistit en la reducció d'aranzels i en la creació de regions mundials en què s'ha afavorit l'activitat comercial.

Empreses multinacionals

Tenen plantes de producció instal·lades en diversos països i exerceixen un control sobre el mercat mundial. El fet que duguin a terme activitats econòmiques en diversos països alhora ha afavorit l'increment de les relacions comercials internacionals.

Les relacions econòmiques entre països es duen a terme per mitjà de nivells progressius d'integració.

Comerç preferencial

Consisteix en una forma d'integració segons la qual dos o més països acorden reduir els aranzels entre ells. Els aranzels originals es mantenen respecte dels països amb els quals no tenen cap acord.

L'àrea de lliure comerç

Comporta un pas endavant en el comerç preferencial. Consisteix en el fet que dos o més països acorden no tan sols reduir els aranzels entre ells, sinó també de suprimir-los per a la importació de qualsevol tipus de béns.

Unió duanera

És una àrea de lliure comerç en la qual els països membres decideixen establir una tarifa o aranzel exterior comú a totes les importacions de béns que provinguin d'altres països.

Mercat comú

És una unió duanera en la qual existeix, a més, lliure circulació dels factors de producció (terra, treball i capital).

La unió econòmica

És una unió formada per dos o més països que, a més de reunir els requisits d'un mercat comú, tenen una moneda única i polítiques comunes.

La unió política

És el pas següent a la unió econòmica. Representaria la integració total dels països que conformen la unió, ja que tots tindrien una mateixa política comuna.

Organismes que depenen de l'ONU

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD)

És un organisme de cooperació econòmica i comercial que pertany a l'ONU. El seu objectiu és concretar un ritme de creixement adequat per a l'economia mundial, sobretot per als països del Tercer Món.

Acord General sobre els Aranzels Duaners i el Comerç (GATT)

És una institució l'objectiu fonamental de la qual és la cooperació econòmica. Gràcies a aquest acord, els països van començar a negociar importants rebaixes aranzelàries i altres de no aranzelàries. El GATT recull algunes disposicions especials per als països en desenvolupament, està basat en tres principis fonamentals.

• El principi de no-discriminació: Es basa en la idea que, mitjançant la reducció de les traves al comerç, els recursos es reparteixen d'una manera més eficient i el benestar a nivell mundial es maximitza.
• Utilitzar aranzels en comptes de mitjans no aranzelaris com a instrument de protecció.
• El principi de consulta: les diferents nacions han dut a terme importants negociacions sobre reduccions aranzelàries.

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)

El seu objectiu és promoure l'expansió econòmica dels països membres. És considerada com una organització que representa i defensa els interessos dels països més desenvolupats en l'esfera internacional.

Fons Monetari Internacional (FMI)

Les seves funcions són:

• Vetllar per l'estabilitat financera i dels tipus de canvi internacionals.
• Finançar països amb problemes econòmics.
• Sancionar l'incompliment de les condicions exigides per la institució mateixa.

Càrtels internacionals

És una altra fórmula que els països utilitzen com a forma de cooperació. Un càrtel és una associació de productors l'objectiu de la qual és el repartiment de quotes de mercat entre els seus membres i la fixació dels preus. El més important és (OPEP)=Organització de Països Exportadors de Petroli.