Cicles Biològics dels Principals Paràsits Humans

Giardia duodenalis (GD)

Els trofozoïts es troben a l’intestí prim, on en casos de parasitació intensa entapissen tota la mucosa intestinal. Els trofozoïts adquireixen nutrients del lumen intestinal i dels enteròcits, sobretot greixos i vitamines liposolubles (provocant malabsorció i presència de greixos), a més de fer de barrera física. Els trofozoïts es multipliquen per divisió binària simetrogènica a l’intestí i, quan abandonen el jejú, comencen el procés d’enquistament. Els quists són la forma infectiva que passa el paràsit al següent hoste. Al duodè es divideixen els dos trofozoïts que surten del quist i es comencen a multiplicar.

Cryptosporidium

La infecció comença quan l'ésser humà ingereix els oocists (la forma resistent externa amb 4 esporozoïts) a través d'aigua o aliments contaminats. Al tub digestiu, s'alliberen els esporozoïts, que envaeixen les cèl·lules del duodè i del jejú per iniciar la reproducció asexual (esquizogònia): es transformen en esquizonts que alliberen merozoïts, els quals poden infectar noves cèl·lules o repetir aquest cicle asexual. Alternativament, els merozoïts inicien la diferenciació sexual (gamogònia), formant macrogamonts (femenins) i microgamonts (masculins, que s'indueixen en 16 microgàmetes); la seva unió crea un zigot que, en contacte amb les sals biliars de l'intestí gruixut, forma la paret de l'oocist. Finalment, durant l'esporogònia, els oocists es transformen de nou en esporozoïts: els de paret fina provoquen una autoinfecció interna, mentre que els de paret gruixuda s'excreten amb la femta per infectar nous hostes.

Blastocystis hominis

La infecció es produeix en ingerir quists de paret gruixuda a través d'aigua, aliments o la ruta fecal-oral, els quals resisteixen l'estómac i es multipliquen asexualment dins les cèl·lules epitelials de l'intestí. Durant aquest procés, es generen formes vacuolars que es divideixen en dues vies: d'una banda, les formes multivacuolars originen prequists i quists de paret fina que causen l'autoinfecció interna; d'altra banda, les formes ameboides produeixen, per esquizogònia, nous quists de paret gruixuda que s'excretaran amb les femtes per reiniciar la transmissió externa.

Fasciola hepatica

Els paràsits adults s'allotgen a les vies biliars i la vesícula de diversos mamífers (inclòs l'home), on s'alimenten de bilis i teixits, i eliminen els ous a través de la femta. A l'aigua i a temperatura òptima, els ous maduren en 8-10 dies i n'alliberen els miracidis, que tenen menys de 24 hores per penetrar en el seu primer hoste intermediari: els cargols del gènere Limnaea. Dins del cargol es desenvolupa el cicle larvari (esporocists, rèdies i cercàries) durant 4-8 setmanes, fins que s'alliberen les cercàries, les quals perden la cua a l'aigua i s'enquisten com a metacercàries (la forma infectiva) a la superfície de plantes aquàtiques com els créixens. Finalment, en ser ingerides pel nou hoste, les metacercàries s'exquisten a l'intestí prim, migren per la cavitat abdominal perforant la càpsula de Glisson, travessen el parènquima hepàtic i arriben als conductes biliars, on es converteixen en adults i comencen a pondre ous uns 30 dies després.

Ascaris lumbricoides

Els adults viuen a l'intestí prim, on les femelles produeixen uns 200.000 ous diaris que s'excreten amb la femta, tot i que només els fertilitzats són viables i requereixen una incubació externa de 2-4 setmanes per esdevenir ous infectius (amb larva L2). Un cop ingerits, les larves eclosionen a l'intestí prim, perforen la mucosa i viatgen per la sang cap al fetge i el cor fins a arribar als pulmons, on maduren de L2 a L4. Després, migren pels bronquis i la tràquea fins a la faringe, on són deglutides de nou cap a l'intestí per completar la seva maduració fins a l'estat adult (amb un període prepatent de 2-3 mesos i una vida útil d'1 a 2 anys).

Echinococcus granulosus

L'hoste definitiu d’E. granulosus és el gos (i altres cànids), en el qual els cucs adults viuen a l'intestí prim i en desprenen els proglotis gràvids. Aquests surten amb la femta o reptant per la zona perianal, on es trenquen i alliberen els ous, els quals contaminen les pastures o es propaguen al morro del gos pel llepat. L'hoste intermediari (herbívors o l'home) s'infecta en ingerir aquests ous; un cop a l'intestí prim, les oncosferes s'alliberen, perforen la mucosa i viatgen per la sang fins als òrgans diana, principalment el fetge (més del 50%) i els pulmons (30-40%), on formen un quist hidàtid de creixement molt lent (triga de 12 a 16 mesos a desenvolupar escòlex). El cicle es tanca quan el gos ingereix vísceres crues infectades amb aquests quists; a l'intestí del cànid, els protoescòlex es fixen a la mucosa, maduren a adults i, unes 6 setmanes després, tornen a alliberar proglotis gràvids, podent arribar a entapissar la mucosa intestinal a milers a causa de la gran quantitat de paràsits clonats en un sol quist.

Enterobius vermicularis

El cicle d'aquest paràsit de la regió ileocecal s'inicia quan les femelles migren cap als marges anals per fer una posta massiva d'ous, un procés que provoca un prurit nocturn intens. El rascat inconscient contamina mans i ungles, mentre que els llençols i pijames ajuden a dispersar els ous (que es tornen infectius amb una larva L1 en només 6 hores) per tota la casa a través dels corrents d'aire. La infecció es produeix per la ingesta d'aquests ous lleugers mitjançant objectes, aliments contaminats o per la via ano-mà-boca, provocant que la larva L1 eclogui al duodè i maduri al llarg del trànsit intestinal. Un cop a la regió ileocecal (en 12-24 dies), les larves esdevenen adults, copulen i reinicien el cicle, el qual persisteix fàcilment a causa de dos tipus d'autoinfecció: l'exògena i la retroinfecció anal (on els ous eclouen directament a la zona perineal i les larves migren de tornada cap al recte).

Toxoplasma gondii

El gat i els fèlids (hostes definitius) realitzen un cicle enteroepitelial a l'intestí prim on fan l'esquizogònia, gametogònia i esporogònia, expulsant els oocists amb la femta. Els hostes intermediaris (humans, ocells i altres mamífers) s'infecten i desenvolupen un cicle extraintestinal tissular, on els taquizoïts es disseminen per via limfàtica i sanguínia cap al fetge, pulmons i la resta de l'organisme. Finalment, si la infecció es produeix durant l'embaràs, hi ha risc de transmissió transplacentària al fetus.

Taenia spp.

Trichinella spiralis

La infecció comença amb el consum de carn amb la larva encapsulada (L1), la qual s'allibera a l'estómac pels sucs gàstrics i penetra a la mucosa de l'intestí prim, on realitza un desenvolupament intracel·lular dins d'un sinciti fins a esdevenir adulta. Després de la còpula, les femelles alliberen larves acabades de néixer (NBL) directament a la mucosa, les quals passen als torrents sanguini i limfàtic per distribuir-se per tot l'organisme. Finalment, en arribar al múscul estriat, penetren a les fibres musculars i s'encapsulen, un procés d'enquistament que s'inicia als 2-3 dies i es completa en un termini de 4 a 7 dies.