Cicle troia

ÈPICA.

POESIA ÈPICA GREGA Introducció

La Poesia èpica pretén fer immortals, a través de la pervivència en Els seus versos, els noms dels principals cabdills d'una societat Guerrera. Moltes societats comencen la seva literatura amb aquest Gènere èpic.En el món grec destaquen sobretot els poemes homèrics, Ilíada i Odissea. N'hi havia molts més, però els dos que ens han Pervingut íntegres són aquests, mentre que dels altres només en Tenim el títol o algun petit fragment. L'èpica grega es fa en vers; El metre emprat és l'hexàmetre dactílic, que té sis peus formats Per una síl·laba llarga seguida de dues breus.Al principi aquesta Poesia era de caràcter oral i s'anava transmetent de generació en Generació. El poeta seguia la llarga tradició però al mateix temps Innovava, perquè cada vegada que recitava un poema produïa un text Nou. Tenia una sèrie de recursos, els temes i situacions sempre eren Els mateixos i, a partir d'aquests esquemes fixats, anava Improvisant. Qui s'hi dedicava solien ser persones amb algun defecte Físic: p. E. Eren cecs i no podien treballar la terra, o bé coixos, Etc. Aprenien l'art de la mà del seu mestre i així esdevenien nous Poetes. Aquest tipus de “cantautor” s'anomena AEDE (αοιδός). Com hem dit, és un compositor que, a partir d'un repertori ja fet, és capaç de crear noves versions tot improvisant.La base de la Creació d'aquest tipus de poesia són les fórmules, és a dir, una Seqüència de mots que s'empra sovint al llarg del poema i que Equival a una part del vers.  Habitualment els personatges del Poema (homes i déus) solen aparèixer acompanyats d'un epítet i Sempre ocupen el mateix espai dins del vers.
Amb el temps Sorgeix la idea de fixar per escrit els poemes, amb la intenció que No es perdin ni es facin malbé. Aleshores el panorama canvia i ja no Se'n produeixen de nous, sinó que es repeteixen una i altra vegada Els que ja es tenen. Ja no hi ha aedes, sinó RAPSODES (ραψωδοι), Que serien equivalents als joglars medievals.

Homer

A Les seves obres no tenim informació sobre ell. Hi ha set ciutats que Diuen que són la seva pàtria. Habitualment se'l considera cec, Ambulant i pobre: un aede que anava de ciutat en ciutat recitant Gestes d'herois.

Al Segle XVIII va sorgir una querella entre Antics i moderns, que discutien ben fort sobre l'autoria dels poemes Homèrics. Per una banda un grup (capitanejat per l'abat d'Aubignac i El filòleg Wolf) defensava que mai no havia existit cap autor Anomenat Homer  perquè els dos poemes que se li atribueixen no Són de la mateixa època ni tenen semblances. D'altra banda hi havia L'escola unitària que defensava l'existència d'Homer. Aquesta Discussió s'anomena la qüestió homèrica.

Els Poemes homèrics

Ambdós Tenen com a escenari de fons la guerra de Troia. Un relata un dels Múltiples episodis que tingueren lloc durant la guerra. L'altre Refereix el retorn a casa d'un dels herois grecs, un cop acabada la Guerra.

Ilíada
El Tema de la Ilíada seria la còlera d'Aquil·les. Aquest heroi Decideix no lluitar perquè considera que ha estat ferit en el seu Honor quan Agamèmnon, el principal cabdill de l'expedició grega cap A Troia, com que s'havia quedat sense esclava, pren la seva a Aquil·les. Les conseqüències de la inactivitat d'Aquil·les en les Batalles aviat es faran notar: els grecs comencen a recular, a perdre Posicions i comença a perillar una victòria grega. Aquil·les i les Seves tropes, els Mirmídons, segueixen sense afegir-se a la lluita Fins que els homes convencen Aquil·les que es tracta d'una qüestió Personal i que els sembla bé que ell no lluiti, però li demanen que Permeti que els Mirmídons puguin anar a ajudar la resta de grecs Companys seus. Aquil·les s'hi avé i fins i tot deixa les seves Pròpies armes a un dels seus guerrers predilectes: el seu parent Pàtrocle.
Quan els troians veuen que el gruix de les tropes Gregues és més gran i que entre les fileres dels grecs torna a Combatre Aquil·les, tenen por i comencen a perdre posicions. Els Grecs avancen i, en un moment determinat, es produeix una lluita cos A cos entre Hèctor, el príncep troià hereu del tron, i el suposat Aquil·les. Aquest combat singular és de resultat incert fins que al Final Hèctor mata el contrincant. En alçar-li el casc, comprova que No es tracta d'Aquil·les, sinó d'un jovenet. Els grecs comencen una Gran ofensiva per no permetre que els troians facin malbé el cos del Seu company i al final poden salvar el cos, però perden les Armes.
Quan Aquil·les rep la notícia, pega uns crits que se Senten des de Troia. Des d'aquest moment ja no es preocupa per la Seva pèrdua d'honor des que Agamèmnon li prengué l'esclava, sinó Que només té al cap el sentiment de revenja per la mort del seu Amic Pàtrocle. Demana ajut a la seva mare, la deessa marina Tetis, Perquè s'ha quedat sense armes, i ella fa que el déu ferrer Hefest Li'n forgi unes de noves. Tan bon punt té les armes noves, Aquil·les Torna a la batalla amb l'únic objectiu de matar Hèctor, per poder Venjar Pàtrocle.
Per tot allà on passa fa una estesa de morts. Es tan gran la mortandat que el riu Escamandre baixa vermell de sang. Al final del dia aconsegueix aglapir Hèctor a la vora de les Portes Escees (=són unes de les portes de la murada de Troia per on entrava I sortia l'exèrcit troià per anar a la batalla) i el mata. No queda Satisfet amb això i, un cop mort, agafa Hèctor pels garrons, li fa Uns forats pels quals passa una corda que ferma al seu carro de Guerra i es posa a fer voltes entorn de la murada de Troia. El rei Príam i la seva família, juntament amb la resta de troians, Contemplaven l'escena dessolats.
Des de la mort del Príncep-hereu Hèctor es pacta una treva i s'interromp el combat. Cada horabaixa, però, Aquil·les agafa el cos d'Hèctor, que té Penjat cap per avall a un arbre, al costat de la seva tenda, i Repeteix les voltes entorn de la ciutat. Els déus feien que la Descomposició no afectàs el pobre cos massacrat del Príncep.
Mentrestant al campament grec se celebren les exèquies I funerals per Pàtrocle.
El rei Príam prepara un carretó amb Insígnies de Pau i atravessa tot el campament dels grecs per anar a Parlar amb Aquil·les i pactar un rescat del cos del seu fill.  El rei fa reflexionar Aquil·les quan li diu que ha de pensar que També podria ser el seu pare qui un dia anàs a rescatar el seu cos I l'heroi, commogut perquè sap que ell no tornarà mai a Grècia, Decideix bescanviar el cos d'Hèctor pel seu pes en or. Queden per al Dia següent. Aquil·les mana que es prepari el cos amb els respectes Corresponents, embalsamant, untat, perfumat, etc i Príam es presenta L'endemà amb un carro carregat d'or.

Odissea

Homer Ens explica el viatge de tornada d’Odisseu a la seva pàtria, Després de la Guerra De Troia. Odisseu és el rei d’Ítaca i va lluitar a Troia Durant Déu anys, fins la victòria dels aqueus. Passats els Déu anys Fora de la seva pàtria, Odisseu emprèn la tornada a casa però és Retingut per la nimfa Calipso, A l’illa d’Ogígia, durant set anys més. Llavors els déus Olímpics es reuneixen i decideixen que Odisseu torni a Ítaca el més Aviat possible. Zeus s’encarrega d’informar a Calipso del destí Del seu estimat guerrer i Atena informa a Telèmac (el fill d’Odisseu) que el seu pare segueix viu i que l’ha d’anar A buscar, la dea de la saviesa es consolidarà com a protectora de L’astut viatger.A Ítaca, Penèlope (l’esposa d’Odisseu) segueix esperant el retorn del seu marit des De fa uns vint anys, encara que tothom desmenteixi la possibilitat de Que segueixi viu. Nombrosos pretendents nobles assetgen el palau Reial amb el propòsit de que Penèlope esculli un d’ells per a què Es converteixi en el nou rei d’Ítaca. Penèlope els diu que quan Acabés de filar el tapís que estava fent, faria una decisió. Però Cada nit, desfeia el tros de tela que havia filat i al dia següent Tornava a començar amb l’objectiu de guanyar temps fins que Arribés el seu espòs.Finalment Odisseu aconsegueix anar-se’n D’Ogígia i arriba a l’illa dels feacis, on coneix a la jove Nausica, La filla del rei Alçínous. La princesa va desenvolupar una gran Admiració cap al valent Odisseu, però mai va arribar a inspirar un Sentiment ROMàntic cap el protagonista èpic. Tanmateix Joan Maragall recrea en un dels seus poemes Una relació d’amor entre Odisseu I Nausica. Alçínous rep generosament l’heroi grec i aquest últim l’explica les seves aventures des de que la Guerra de Troia Va acabar. Algunes de les vivències d’Odisseu són: el país dels Cicons, el país dels Iotòfags, l’illa del cíclop Polifem, L’illa d’Èol, el seu naufragi i l’arribada a l’illa de la Fetillera Circe, El descens de l’Hades i els obstacles que van significar les Sirenes (criatures amb cara de dona i cos d’ocell), les roques Mòbils Escil·la I Caribdis I les vaques d’Hèlios. Poc Després Odisseu emprèn el seu viatge de tornada a Ítaca al mateix Temps que el seu fill Telèmac parteix de la seva pàtria per cercar El seu pare. Telèmac visita a diversos personatges mítics com Nèstor O Menelau I Hèlena. Al final, pare i fill es troben a Ítaca encara que Atena va donar L’aparença d’un ancià a Odisseu. Junts van planejar la venjança Dels violents i incívics pretendents, els van expulsar i finalment Van reprendre la vida familiar d’abans de l’anada d’Odisseu a La Guerra de Troia vint anys enrere.