Cicle geologic de les roques

ONES S I ONES P

• Primàries (P)

  
  Són longitudinals que comprimeixen i dilaten alternativament el medi que travessen. Es propaguen per tota mena de materials.

• Secundàries (S)

  
  Són ones transversals. No es transmeten en fluids i són més lentes que les P.

• Superficials

  
   Són generades per les P i S quan assoleixen la superfície terrestre. Només es propaguen per la superfície de la Terra i són les causants dels danys sísmics.

EL CICLE DE ROQUES

L’escorça  terrestre  va  canviant  lentament,  i  aquests  canvis  continus són  cíclics  en  bona 
part, com expliquem de forma esquemàtica:
· Quan el magma es refreda, en els volcans o a l’interior de la Terra, es transforma en 
roques magmàtiques, que poden acabar formant part de les muntanyes juntament amb 
altres tipus de roques.
·
L’erosió produïda per la pluja, el gel, el vent, les ones... van destruint les roques, els  materials  erosionats van a parar  als rius i acaben al mar on es dipositen en forma de  sediments.

· Amb el temps, aquests sediments es van compactant, perden aigua i es consoliden.
 Al 
cap d’alguns milions d’anys s’han transformat en roques sedimentàries.

· A  vegades,  les  roques  sedimentàries  poden  ser  aixecades  i  plegades  fins  a  formar 
muntanyes. Llavors tornen  a  actuar la  pluja  i  els  altres factors  i torna  a  començar  el 
cicle.
· Si  les  roques  sedimentàries  o  d’altres  tipus  queden  enterrades  a  gran  profunditat  i 
suporten  una  gran  pressió  i  altes  temperatures,  es  poden  transformar  en  roques  metamòrfiques, que també poden formar muntanyes, sortir a l’exterior i rebre l’acció 
de la pluja i altres agents externs. Torna a començar el cicle.
· Les  roques  metamòrfiques  es  poden  escalfar  tant  que  es  fonen,  convertint­se  en  magma que si més tard es refreda podrà iniciar un nou cicle. 

CICLE GEOLOGIC INTERN

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són plegats i fracturats, formant-se el relleu de la Terra.

Orogènesi simètrica:

Orogènesi asimètrica:

 Es produeix per la col·lisió d'una placa continental amb una oceànica i es forma pel plegament dels sediments acumulats en la zona de subducció d'una placa oceànica per sota de la continental. Exemples: les serralades dels Andes i de les Muntanyes Rocalloses.

FUSIÓ I SOLIDIFICACIÓ

Quan la pressió i la temperatura són prou altes, es produeix la fusió de les roques. Té llocs a grans profunditats a l'interior de l'escorça i entre la litosfera i la astenosfera. La fusió implica la desaparició de l'estructura pròpia de les roques originals i també es produeix una homogenització dels materials amb una nova composició química determinada. La massa fosa i homogènia s'anomena magma.

La intrusió provoca l'ascensió del magma a través de l'escorça això fa que es refredi i que finalment es produeixi una solidificació del magma.

EL METAMORFISME

El metamorfisme és un dels principals processos geològics interns implicats en el cicle de les roques i en la formació de relleu. Les roques a causa del fet que queden sotmeses a un augment de la pressió i la temperatura, canvien la disposició i composició dels seus components químics. La pressió reorienta els minerals que componen la roca original perpendicularment a la direcció en què actua la pressió. El canvi de composició es deu al fet que, sota les noves condicions de pressió i temperatura, els minerals que constitueixen la roca original són inestables. En conseqüència, reaccionen entre si per donar nous minerals que tinguin una composició química estable sota les noves condicions.

Metamorfisme tèrmic

Dinamometamorfisme

Es produeix per la fricció deguda al moviment de blocs de roques, fet que origina un augment de pressió.

Metamorfisme regional

 Es produeix quan augmenta la temperatura i la pressió a què estan sotmeses les roques a causa del pes de les que tenen a sobre. Afecta als conjunts de roques soterrats a certa profunditat.

OBSERVEM ALGUNES ROQUES

GRANIT:

Magmàtica Intrusiva / Refredament lent a l'interior de l'escorça / té cristalls blancs i negres.Amb textura granulosa i té molta duresa. / Té quars,miques i falspats. / És heterogènia.

PISSARRA:

Metamòrfica d'origen sedimentari / Formada a altes pressions i temperatures / amb l'aminas (esquistositat) i textura fina / Té quars i mosquita. / Homogènia.

GNEIS:

Metamòrfica d'origen sedimentari / Formada a altes temperatures i presions / làminas d'un color rosat i té cristalls,premsada i té esquisitat / Té quars,miques i falspats / Heterogènia.

BOMBA VOLCÀNICA:

Magmàtica extrosiva / refredament ràpid a 'exterir de l'escorça / textura rugosa i no té duresa / no té cristalls / Homogènia.

BASALT:

Magmàtica volcànica / refredament rapid a l'exterior de l'escorça / textura hipocristalina i te petits cristalls / Homogènia.

CONGLOMERAT:

Sedimentària / formada pels fragments angulars / duresa amb códols / bretxes de diferents colors / Hete`rogènia.

GEOLOGIA URBANA A SANTPEDOR (les roques més habituals en el nostre entorn)

 Vam veure tres tipus de roques: magmàtiques,metamòrfiques i sedimentàries magmàtiques que es formen per el refredament del magma.

EX: vam trobar a la ctra de navarcles,ctra de callus,arquitectura guitó..

Les rques metamorfiques vem veure la magmatita i el marbre.

EX:Vam trobar al c/ convent de l'institut i a la plaça de l'esglesia.

Les roques sedimentarias vem veure la pedra sorrenca,calcària ossilifera,cristal·lina,lacustre..

EX: Van trobar a la ctra navarcles,cap i biblioteca,carrer de roger de flor i l'esglesia.

LES SEDIMENTARIES SÓN LES QUE VAM TROBAR A MÉS LLOCS.

TRENCACLOSQUES TERRESTRE

Pots ajuntar unes 15 plaques.L'Antartida en la realitat és la més arrodonida.

LES PLAQUES:

-PLACA EUROSIATICA -PLACA NORD AMERICANA -PLACA FILIPINA -PLACA AUSTRALIANA -PLACA ANTÀRTIDA -PLACA PACIFICA

-PLACA JUAN DE FUCA -PLACA DE CACOS -PLACA DE NAZCA -PLACA SUD-AMERICANA -PLACA DEL CARIB -PLACA AFRICANA

-PLACA ARÀBIGA -PLACA INDICA -PLACA ANATÒLICA.

La placa pacifica,nazca i la de filipinas són les que tenen escorça oceanica.

La placa aràbiga i l'anafòlica són les que tenen escorça continental.

Les plaques mixtes són: Nord Americana,Australiana,Aurosiatica,Carib i la Africana.

Els limits són on es produeixen els terretremols i els volcans.Les plaques tenen oviments,se separen.. i nhi han que estàn al mitg.

La suma de forçes que reben les plaques,donara una força resultant,que serian les que estan tan al mitg.

La causa de les plaques litosferiques és que estàn en moviment continu a cada dels corrents conveectius del mantell superior. (astenosfera).

TECTOGENESI

Conjunt de procesos a casa dels cuals les roques són deformades per l'afecte de la pressióla temperatura i les forçes de compressió i distanció.

La Roca està plena de materials disposats horitzontalment,que són estrats e roques sedimentàries. D'argila,gres,conglumerat i calcàric.

PLECS: Materials plàstics (es deformen però no es trenquen.) hi intervenen Forçes de compressió "xoquen" i es formen els plecs tombat,sinclinal,anticlinal i inclinat.

PLEC TOMBAT:Tombats o ajaguts
Els plecs tombats o ajaguts tenen els dos flancs amb
estrats horitzontals, l’un normal i l’altre invertit. Poden
ser anticlinals o sinclinals.

PLEC SINCLINAL:Els sinclinals són plecs còncaus cap amunt. Al nucli es
troben les capes més modernes. Els flancs són
convergents cap a la xarnera.

PLEC ANTICLINAL:Els anticlinals són plecs convexos cap amunt. Al nucli hi
ha les capes més antigues, que són cobertes per les
més modernes. Els flancs són divergents des de la
xarnera.

PLEC INCLINAT:Els plecs inclinats tenen un flanc invertit i l’altre normal.
Poden ser anticlinals i sinclinals.

FALLES

 Són materials fràgils que es trencan fàcilment per l'acció d'una força,que poden ser amb moviments dels blocs o sense moviment.(Diàclasis.)

AMB MOVIMENT TENIM:

FORÇAS DE DISTANCIÓ "se separen" : FALLA NORMAL.

FORÇAS DE COMPRESIÓ "xoquen": FALLA INVERSA.

FORÇAS HORITZONTALS "llisquen": FALLA DE TRANSFORMACIÓ.

CAPAS DE LA TERRA

Capa interna

Espesor aproximado

Estado físico

Corteza

7-70 km

Sólido

Manto superior

650-670 km

Plástico

Manto inferior

2.230 km

Sólido

Núcleo externo

2.220 km

Líquido

Núcleo interno

1250 km

Sólido

MODEL QUIMIC:

Escorça:Capa solida.El seu gruix varia.Està sota entre l'escorça oceànica i la continental a 6-12 Km.És la menys densa.

Mantell:Capa solida encara qe hem certa plasticitat.Gran gruix.Més densa que l'escorça.El seu limit és 2.900 Km.

Nucli:Capa més interna. 2.900 Km de profunditat fins el centre de la terra.6.378 Km.Distingeix el nucli extern i intern.

MODEL DINÀMIC:

Litosfera:Capa rigida que engloba l'escorça més part del mantell superior.Fragmenta les plaques litosfèriques,té un gruix de 100Km.

Astenosfera: Capa plàstica.Coincideix amb el canal de baixa velocitat.Zona de corrents de convecció.

Mesosfera: Fins el limit amb el nucli extern.

Endosfera:Comprèn el nucli.

LLAVI SUPERIOR

Bloc que es troba desplaçat a dalt de tot respecte a la horitzontal relativa.

LLAVI INFERIOR:

Bloc desplaçat a baix de tot respecte a un pla horitzontal relatiu.

PLA DE FALLA:

Superficie sobre l'ha que s'ha produit el desplaçament dels llabis de la falla.

SALT DE FALLA:

Desplaçament que s'ha produit entre dos punts units abans de la fractura.

TIPUS DE CONTACTES ENTRE PLAQUES

TRANSFORMANTS:(neutres i trans.) Les plaques llisquen leteralment.Es queden igual.

Escorça oceànica amb una escorça oceànica

Les plaques llisquen de forma paral·lela a les seves vores.En aquests punts es produeixen falles de transformació.(com les dorsals oceàniques que són grans serralades submarines on ascendeixen el magma de les profunditats,que s'olidifica i s'afageix als extrems de les plaques.

DIVERGENTS:(

Constructives.) Les plaques xoquen.Corrents de convecció ascendeix.Es formen les dorsals oceàniques.Construeixen una nova escorça.

Quan hi ha una escorça oceànica amb una escorça oceànica.

CONVERGENTS:

(Destructives.)Les plaques s'allunyen.Xoquen dues escorçes oceàniques com illes volcàniques.Es destrueix la escorça.

Quan hi ha una escorça oceànica amb una escorça oceànica

Quan en una vora xoquen dues plaques de litosfera oceànica,una d'elles s'enfonsa per sota de l'altre i s'origina.(FORMACIÓ DE ILLES VOLCÀNIQUES.)

Quan hi ha una escorça oceànica amb una escorça continental

En comptes de formar-se un arc d'illes al llarg dels seus limits,es crea una gran serralada pericontinental. (ELS ANDES.)

Quan hi ha una escorça continental amb una escorça cntinental

En comptes de formar-se una zona de subducció,s'originen gran muntanyes,anomenadas origens de col·lisió com la serralada dhimalaia,formada per el continent de l'india que va xocar amb el continent eurosiàtic. (GRAN SERRALADA CONTINENTAL. ELS PIRINEUS.)