Cicle de l'aigua i característiques dels sòls

Distribució de l'aigua a la terra

DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA A LA TERRA 70% de la superfície coberta de H2O: Oceans, glaceres, rius, llacs, a l’atmosfera, vapor, núvols, aigües subterrànies i continents. EL CICLE DE LA TERRA El cicle hidrològic és un procés que consta de 3 etapes, on l’aigua del mar i dels continents passa a l’atmosfera. : Evapotranspiració: La suma de dos processos Per l’acció del sol, l’aigua s’evapora i passa a l’atmosfera en forma de gas / La transpiració dels éssers vius. // Precipitació: Per la condensació del vapor dels núvols a les capes superiors, que cauen en forma de gel -20°. En arribar a 0° es desglaça en aigua. //Escolament: Denominació del retorn de l’aigua als oceans./ escolament superficial: aigua va al mar /escolament subterrani: aigua va al subsol Precipitació= Et + ESt +ESp //Balanç hídric: relació entre les aportacions d’aigua i les sortides i les descàrregues superficials i subterrànies.

Les aigües oceàniques

LES AIGÜES OCEÀNIQUES: LA SALINITAT: Rius / Aigües hidrotermals i materials volcànics / Glaceres / Atmosfera // L’oceà és un sistema tancat, té un cicle, s’evapora i torna. La composició química de l’aigua que hi entra no és la mateixa que la que surt. //L’aigua que entra està mineralitzada i s’acumula i quan s’evapora queda sal acumulada./ TEMPERATURA :La temperatura de l’aigua superficial canvia per les temperatures exteriors, mentre que a les profunditats es produeix un fenomen, Termoclina, on la temperatura disminueix bruscament mentre més profunditat hi ha. / DENSITAT Depèn de la salinitat i la temperatura. +T = -densitat / +Salinitat = +densitat // CORRENTS MARINS : Corrents superficials : Condicionada pels vents. = Situació normal. Vents alisis empenyen l'aigua superficial del Pacífic → el descens del mar permet l'aflorament de l'aigua. // El Nen (T calent). Vents alisis calmen l'aigua superficial del Pacífic → borrasques i anticiclons / No hi ha cap aflorament

Té efectes globals.// La Nena (T freda). Vents alisis bufen en excés el corrent superficial del Pacífic. / Afloraments marins d'aigua: zones riques en sals i en vida marina. / Corrents subterrànies / Terbutalines: corrents generats perquè l'H20, amb poca sal, dels pols es fon. / L'H20 freda i densa dels pols baixa als fons oceànics i l'H20 més càlida cap a la superfície. / Mar Mediterrània (+ salinitat, + densitat) MARES Són moviments periòdics (↑↓) de l'aigua d'oceans i mars provocats per: Gir de la Terra / Força d'atracció de la Lluna i el Sol sobre la Terra / Plenamar: marea alta. /  Baixamar: marea baixa / Corrents de marea: corrents resultants d'aquesta atracció gravitatòria, entre les zones de marea baixa i marea alta. / Marejada ciclònica: pujada del nivell del mar per un cicló. / Els oceans són els termòstats per la seva gran capacitat calorífica: a l'hivern escalfen l'aire ia l'estiu el refreden. // AIGÜES CONTINENTALS contacte del terreny: conte sals / contacte de l’atmosfera: provoca dissolució del co2 amb l'aigua  / metabolisme dels éssers vius: aporten substàncies orgàniques / influencia antropològica: aporta diferents substàncies  /  CONSTITUENTS PRINCIPALS INORGÀNICS D’AIGÜES NATURALS  Aigua d’escolament superficial / Aigua de subsol // Aigües superficials (1%): aigües de vessament, rius i llacs. / Aigües subterrànies (20%): subsol i aqüífers. / AIGÜES SUPERFICIALS Riu: Un riu és un corrent permanent i natural d'aigua superficial, l'aportació del qual són les aigües d'escorrentia i les aigües temporals com a torrents i rierols.  Hidrogrames: gràfiques que representen les variacions d’un cabal en diferents èpoques de l’any. Les mesures s'han de fer sempre al mateix punt. // Llac: origen glacial / llacs de caràcter  / foses tectòniques //Glaceres: acumulació de gel importants: casquets glacials o inlandsis.

AIGÜES SUBTERRÀNIES Aqüífer: reserva d’aigua tancada per parets impermeables  // Porositat de la pedra: primària: porositat original / secundària: porositat després . Calcàries, gresos, conglomerats permeables i argiles, granit i margues impermeables. // CARACTERISTIQUES D’UN SÒL: Horitzó 0: mantell de matèria orgànica / Horitzó A: capa més externa, més superficial i més meteoritzada. És rica en humus, matèria orgànica en  descomposició. / Horitzó B: capa intermèdia, menys meteoritzada i amb menys humus / Horitzó C: formada per fragments de roca mare alterats / Roca mare: roca inalterada, és a dir, que no es troba fragmentada ni tampoc disgregada. És l’origen del sòl. COMPONENTS D’UN SÒL : Fase sòlida: representada per matèria mineral inorgànica i per matèria orgànica. / Fase líquida: representada per una dissolució aquosa salina (Na+, K+, Ca2+, Mg2+, Cl-, NO3-, SO3-i HCO3-). És el   vehicle de transport de substàncies químiques al sòl / Fase gasosa: formada pels gasos atmosfèrics. La quantitat d’O2 i CO2 del sòl depèn del consum d’aquests gasos  per part dels éssers vius. És el vehicle de transport de substàncies químiques al sòl. / Fase gasosa: formada pels gasos atmosfèrics: // Components inorgànics: meteorització física i química de les roques: Silicats (argiles i sorres): alguns tenen comportament expansiu, ja que retenen l’aigua. / Òxids i hidròxids metàl·lics: materials no silicats, però metàl·lics. Responsables de la coloració del sòl.  Carbonats (calcita, dolomita): en regions àrides i semiàrides. Tenen coloracions blanquinoses.  - Sulfats (guix): en sòls de clima àrid. Tenen coloracions blanquinoses i són desfavorables per la vegetació.   - Clorurs (halita): minerals molt solubles. // Components orgànics: Plantes: font de matèria orgànica. Al morir, les restes, es dipositen a la superfície o a l’interior del sòl i de mica en mica es van descomponent. 

// Animals // Microorganismes: aporten matèria orgànica a partir de l’excreció de substàncies metabòliques.  // La mineralització és la transformació de la matèria orgànica del sòl a través d’un procés metabòlic dels organismes descomponedors (bacteris, fongs i protozous del sòl), i que s’acaba formant sals minerals (CO2, H2O, K+, Na+, etc.). // Les restes orgàniques originen l'humus. Humus jove o brut: format per restes orgàniques.  Humus elaborat: format per components resultats de la descomposició total de l’humus brut. // PROPIETATS D’UN SÒL· Textura: / Estructura / Porositat / Quantitat d’aigua / emperatura / Profunditat / Color / Salinitat.  // TIPUS DE SÒLS: CLASSIFICACIÓ EDÀFICA  Sòls totalment desenvolupats: laterites, sòls de loess-eòlic, sòls d’estepa-desert, txernozems, sòls   forestals grisos, sols podzolitzats i sòls de tundra.  / Sòls intrazonals: sòls alcalins i sòls de torbera (bog i moor).  / Sòls immadurs: sòls esquelètics i sòls al·luvials. /  A Catalunya hi ha molt tipus diferents de substrats geològics (des de silícics fins a carbonats), diferents climes  (des d’humits i freds fins a secs i càlids), diferents tipus de vegetació (des de boscos mediterranis fins a alpins).  Per aquest motiu, es troba representada per gairebé tot tipus de sòls. / Majoritàriament, el sòl català es troba influenciat per roques carbonatades amb un perfil de tipus ABC,  caracteritzats per horitzons d’il·luviació sense mobilització d’argiles i òxids, però si de bicarbonats solubles.  / Així doncs, a Catalunya hi predominen: argiles insolubles (terra rossa; per l’alliberació d’òxid de ferro present  en les calcàries), el sauló (desenvolupat en roques ígnies àcides; material sorrenc) i el calitx (sòls de climes àrids). FACTORS QUE DETERMINEN LA FORMACIÓ D’UN SÒL:  El sòl és el resultat d’uns processos relacionats entre si. L’acció d’aquests processos depenen de: factors formadors (organismes, meteorització i temps) i de factors destructorsi  l’erosió.

 Actuen en conjunt amb: Clima: és el factor més important, ja que en depenen la temperatura i el balanç hídric edàfic, elements que   condicionen la intensitat de l’activitat química del sòl, la velocitat d’alteració dels minerals, la descomposició   de la matèria orgànica i el desenvolupament de la vegetació i la fauna que viu al sòl. / Roca mare: té una gran importància en els moments inicials de formació del sòl. La formació del sòl depèn dels   constituents meteoritzats i alliberats per la roca mare / Temps: és un factor molt necessari, ja que determina l’evolució del sòl.// Els sòls, normalment, passen per les   següents etapes: Sòls joves: horitzons poc desenvolupats perquè es troben en les primeres etapes de la seva formació. / Sòls madurs: horitzons que han dut a terme un perfil edàfic equilibrat amb les condicions ambientals. / Sòls vells: horitzons prou desenvolupats i estan parcialment erosionats, després d’haver perdut l’horitzó A i   de tenir l’horitzó B aflorant a la superfície.Topografia del terreny: determina la formació i distribució dels sòls. Zones intermèdies (vessants) és un bon lloc perquè es pugui desenvolupar correctament un sòl.  // Activitat biològica: l’activitat dels éssers vius té una gran influència sobre el desenvolupament del sòl. Pel que  va els vegetals, les seves arrels, faciliten que no es pugui erosionar el sòl i retenen la humitat a caua de l’efecte   pantalla, que protegeix la superfície del sòl i de la radiació solar directa. / RISCOS: EROSIÓ I DESERTIFICACIÓ :L’erosivitat és la capacitat erosiva de l’agent geològic predominant en un espai determinat. Els tipus d’agents  erosius són: erosió hídrica (aigua), erosió glacial (gel), erosió eòlica (vent), erosió biològica (éssers vius) i erosió  antròpica (humans). L’erosió provoca el deteriorament dels medis fluvials i litorals per excés de sediments,  inundacions pel cúmul de material als embassaments, per un procés de desertització, etc.

A Catalunya hi predomina l’erosió hídrica i l’erosió eòlica, ja que l’erosió es troba condicionada per factors  climàtics.  L’extinció d’un sòl és degut a:   Empobriment biològic: causat per l’acció de plaguicides sobre la flora i la fauna del sòl. / Empobriment químic: causat per les desforestacions o incendis, que ocasionen una pèrdua d’elements   bioquímics (N, P, K) i de matèria orgànica. Aquestes pèrdues es poden compensar amb adobs minerals i   orgànics adequats. / Empobriment físic: causat per l’ús de la maquinària agrícola pesant, l’arrossegament de troncs, l’abús de  monocultius o l’obertura de pistes forestals.  / Empobriment edàfic: és la darrera etapa de la degradació i disminueix la qualitat i productivitat del sòl. Pot ser   degut a l’excés de rentatge, la salinització, la solonització (alcalinització), l’encrostament (formació de calitx) o   la desertització (etapa final de degradació o extinció del sòl en medis àrids). // EROSIÓ HÍDRICA:  Comença des del moment en què l’aigua precipitada arriba a la superfície del sòl i s’infiltra a la superfície del  sòl. L’impacte de les gotes de pluja trenca els materials de sòl i provoca la destrucció de la primera capa edàfica.  El sòl poc a poc va captant l’aigua fins que arriba a un punt de saturació i és quan es formen els tolls.  L’aigua circulant es va agrupant segons les irregularitats del terreny i hi va formant solcs. Aquests solcs es fan  més profunds i es donen xaragalls i, finalment, barrancs. / Per poder predir, prevenir i avaluar l’erosió edàfica és necessari elaborar mapes de risc tenint en compte els  factors esmentats anteriorment, com: instal·lar diferents indicadors físics i biològics que facilitin el coneixement  del procés erosiu.  

EROSIÓ EÒLICAEs dona en zones àrides, és a dir, en l’absència de vegetació, cosa que facilita l’aflorament del material rocós i  l’acció intensa del vent. A Catalunya l’acció eòlica hi predomina a la zona costanera. / Els factors que determinen la desertització són: astronòmics ,  geomorfològics i dinàmics.  / La desertificació és un procés de degradació ecològica en què la terra fèrtil i productiva per totalment o  parcialment el potencial de producció a causa de la intervenció antròpica. Aquest procés s’afavoreix amb: La degradació física a causa de l’ús de maquinària agrícola pesant o del pasturatge intensiu. / La degradació química a causa de l’abocament d’elements   contaminants o bé de la salinització o alcalinització del sòl per acumulació de sals. / L’erosió hídrica i l’eòlica que són, com s’ha vist anteriorment, els principals causants de la pèrdua dels sòls. // Així, les causes de la desertificació són: L’agricultura i el pasturatge intensiu que suposa un ús abusiu del sòl / El canvi climàtic: que fa disminuir la precipitació en alguns indrets del món. Els incendis: que eliminen nutrients del terreny i el deixen despullat de vegetació. /La tala: desforestació.