Centrals electriques productores d'energia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,2 KB
Recursos naturals:
Biòtics: Plantes, animals, carbó, petroli.
Abiòtics: sòl, aigua, aire i minerals metàl·lics.
Renovables: llum solar, aire, vent, aigua, sòl, plantes, animals, boscos.
No renovables: minerals, combustibles fòssils, carbó, petroli.
Factors esgotament recursos:
Factors directes: la mineria, l’extracció de petroli, la pesca i la silvicultura, sobre explotació de recursos.
Factors indirectes: la demografia, l’economia, la societat, la política i la tecnologia.
Impactes
La contaminació, la desertització i desertificació, la pèrdua de biodiversitat, contaminació acústica, sobre consum, sobre població, ...
Causes pèrdua biodiversitat:
Per una pèrdua o degradació de l'hàbitat (desforestació, contaminació, canvi climàtic, incendis, construcció), sobre explotació de recursos (ex: caça furtiva, sobre pesca), la depredació per espècies invasores.
Humans
: Perquè els humans som els que contaminem, desforestem, construïm massa o on no toca, sobre pesquem, fem caça furtiva, consum excessiu i contribuïm al canvi climàtic, i això fa que hi hagi pèrdua o degradació de l’hàbitat i introduïm espècies invasores.
La biomassa i els combustibles fòssils s’aconsegueixen per la terra. Però la biomassa depèn de l’ésser humà i els combustibles fòssils no.
Inconvenients energies renovables
Depenen de fenòmens atmosfèrics. Requereix d’una major inversió. Requereix de gran espai. No totes les latituds del planeta disposen dels mateixos recursos naturals, per tant, és impossible que tots els països obtinguin la mateixa quantitat i tipus de recursos.
Conseqüències augment temperatures, canvi climàtic: Puja nivell del mar, glaceres (un retrocés de l’aigua dolça), gel oceà àrtic, episodis extrems (sequeres, inundacions, incendis, desertificació), malalties, coralls es moren, desapareixen ecosistemes marins, animals no poden formar bé la seva closca.
GEOTÈRMICA – RENOVABLE : Es pot aprofitar la calor que genera la Terra per a dissenyar balnearis, proveir de calefacció a hivernacles, pasteuritzar la llet... Per a això, es construeixen jaciments de capes de roques poroses que atrapen l'aigua fins a 3000 metres sota terra.
HIDROELÈCTRICA – RENOVABLE :Si alguna vegada has vist una presa o un embassament, t'hauràs adonat de la diferència de nivell que hi ha entre l'aigua de la presa i l'aigua de fora. Aquesta diferència de nivell es transforma en energia elèctrica en augmentar el cabal del riu quan s'allibera l'aigua de la presa.
GAS NATURAL – NO RENOVABLE :És una mescla de gasos que se sol trobar en jaciments de petroli o de carbó, encara que també hi ha pous de gas independents. L'energia acumulada d'aquesta font s'extreu, igual que en el cas del carbó i del petroli, mitjançant la seva combustió.
PETROLI – NO RENOVABLE : Té el seu origen en el desenvolupament de roques sedimentàries formades mitjançant processos de descomposició d'animals i plantes durant milions d'anys, que han donat com a resultat una mescla d'hidrocarburs (molècules formades principalment de carboni i hidrogen) en estat sòlid, líquid i gas.
ENERGIA SOLAR, EÒLICA: inconvenients: depèn del clima, gran inversió, molt territori. Impacte social: no compten amb opinió gent de poble, impacte visual. Molt soroll. Impacte sobre fauna (ocells s’encallen).
HIDROELÈCTRICA: impacte social; inundació pobles, la sorra de les muntanyes es queda a la presa i no forma deltes ni platges.
COMBUSTIBLES: no renovable, molt contaminant, fàcil emmagatzematge, economia ^.
Fonts d’energia:
BIOMASSA – RENOVABLE: Tota la matèria orgànica provinent de residus agrícoles, industrials o ramaders es pot usar per a transformar l'energia emmagatzemada per a obtenir energia tèrmica, elèctrica o combustibles.
CARBÓ MINERAL– NO RENOVABLE: Aquest mineral fòssil es troba en el subsòl de l'escorça terrestre i va ser format durant el Període Carbonífer en l'Era Primària a partir de boscos que habitaven el planeta en aquells dies. L'energia química acumulada aquest mineral s'extreu en les centrals tèrmiques mitjançant una mena de reacció química anomenada combustió.
NUCLEAR – NO RENOVABLE: La força amb la qual les partícules subatòmiques (protons i neutrons) es troben unides entre si formant el nucli dels àtoms és sorprenentment intensa. Quan se separen aquestes partícules (fissió) o s'uneixen (fusió), s'alliberen grans quantitats d'energia que les centrals nuclears usa per al transport, la indústria i altres aplicacions.
EÒLICA – RENOVABLE : En les zones on convergeixen vents a altes velocitats s'instal·len aerogeneradors que transformen l'energia del vent en energia elèctrica.
SOLAR- RENOVABLE La calor procedent dels raigs del Sol és el recurs energètic més abundant i generalitzat en el nostre planeta. Aquesta radiació solar s'aprofita per a la producció d'energia elèctrica o energia calorífica.
MAREOMOTRIU – RENOVABLE : Aquestes fonts d'energia estan basades en l'aigua de la mar. L'energia mareomotriu aprofita el moviment de les ones i les marees mentre que l'energia tèrmica dels oceans s'obté aprofitant la diferència de temperatures entre l'aigua de la superfície de la mar (calenta) i l'aigua de les profunditats (fregeixi).
Atmosfera:
Les zones on hi ha més radiació, l’aire s’escalfa i puja produint una major evaporació, i per tant, són zones on hi haurà un major règim de precipitacions i seran humides (Equador, climes tropicals). Quan s’escalfa l’aigua/aire les molècules ocupen més espai. à + volum à - densitat à ascendeixen à - pressió atmosfèrica. Es pot evaporar més aigua, i per tant, formar + precipitacions. (Equador, climes tropicals)
Les zones on l’aire és fred i baixa per densitat seran d’altes pressions i seran zones més aviat seques (desert del Sàhara, Aràbia, desert d’Atacama). Quan es refreda l’aire/aigua les molècules es mouen menys i ocupen menys espai à - volum à + densitat à descendeix à + pressió atmosfèrica. No es pot evaporar tant l’aigua i, per tant, - precipitacions. (Sàhara, deserts
Hidrosfera
Capa d’aigua de la terra.
Com més freda és l’aigua, més dissol oxigenà més oxigen à més vida.
Contaminació diòxid de carboni à aigua més àcida.
Moviment aigua depèn de la densitat: (+ fred à + salat à + dens) (- fred à -salat à - dens). L’aigua més lleugera circula per la superfície i la més densa pel fons. Cinta transportadora d’energia i partícules.
Les espècies marines són molt sensibles als canvis de temperatura. El fitoplàncton i les algues marines són molt importants en la absorció de co2 atmosfèric ja que és la massa fotosintètica més gran del món. Si desapareixen, com està passant, s’accelerarà el canvi climàtic.
Evolució
Biologia evolutiva estudia.
Creacionisme
Espècies eren immutables. Nosaltres no podem observar canvis evolutius. Cada espècie es podia atribuir a un acte específic. Font: escrits bíblics Edat de la terra: 6.000 anys Explicació: totes les espècies han estat creades per Déu i no han canviat.
Fixisme
Contrari que transformistes, semblant a creacionisme.
Linné (1707-1778): “Hi ha tantes espècies diferents com formes diferents va crear l’ésser infinit”. Cuidava jardins Versallesà Primera llista d’éssers vius.
Catastrofisme
Cuvier (1769.1832): Els fòssils eren restes d’organismes que havien existit en el passat. Els associa a catàstrofes. Comença haver-hi un canvi de visió. Les coses potser havien canviat, no sempre igual.
Tots els éssers vius que existeixen avui deriven d’un avantpassat comú, un primer ésser viu molt semblant als bacteris actuals que va viure fa, aproximadament, 3.900 milions d’anys (LUCA)
.
Proves:
Taxonòmiques
(anatomia i proves bioquímiques): Les espècies es relacionen unes amb les altres com si guardessin entre si avantpassats comuns (alguns d’aquests avantpassats els podem trobar al registre fòssil). Espècies intermèdies: característiques intermèdies entre dos taxons. L’ornitorrinc té característiques de rèptil (bec i ovípar) i de mamífer (pel i llet). Com més semblants siguin dos organismes, més coincidències existeixen en la seqüència d’ADN, 99% amb els ximpanzés.
Paleontològiques
Fòssils. És un procés únic i irreversible i necessita molt temps impossible reproduir-lo al laboratori. Fòssils són testimoni clau dels canvis que s’han esdevingut durant els milers de milions d’anys que l’evolució porta actuant. Ex: Archaepteryx. Demostra que les aus provenen dels dinosaures. Ocell més antic i primitiu conegut. Esquelet s’assembla a dinosaure teròpode i presenta: Llarga cua òssia, Urpes als dits, Dents a les mandíbules, La cua de tipus reptilià, nucli ossi prim i llarg, Ales acabaven en gran urpa de 3 dits, Petites dents a prop de la mandíbula, llarga i prima. Característiques dels ocells actuals: Plomes, Ales, Espoleta
Morfològiques
: Comparar anatomia diferents organismes observem fets difícils d’explicar sense evolució (els organismes provenen d’un organisme comú i pateixen canvis). 1. Òrgans vestigials: Òrgans sense funció, que en els organismes predecessors si tenia alguna funció: Indiquen parentiu comú. Ex: Balena, serp: pelvis, fèmur
2. Òrgans homòlegs: Mateix origen i s’han adaptat a diverses funcions à evolució divergent. Ex: Nosaltres i Balena, ratpenat, cavall: ossos extremitats superiors (Radi, cúbit, falange...) Òrgans anàlegs: en alguns casos trobem òrgans que s’assemblen ja que fan una funció similar però no tenen un origen comú. Són els òrgans anàlegs i parlem de convergència evolutiva: evolució convergent. Ex: Tauró, Ictiosauri, dofí, s’assemblen però no tenen origen comú. (peix, rèptil, mamífer).
Embriològiques:
En observar el desenvolupament embrionari de diferents grups de vertebrats, s’observen semblances morfològiques que després, en l’estat adult, no es manifesten. Això s’explica si parlem d’evolució a partir d’ancestres comuns (mamífers, rèptils i aus procedeixen de peixos). La teoria de la recapitulació à el desenvolupament embrionari reprodueix la història evolutiva de l’individu. Postulada per Ernst Haeckel.
Teoria no acceptada actualment. Arcs aòrtics similars als peixos.
Biogeogràfiques:
Es basen en l’estudi de la distribució geogràfica de les espècies, la teoria de la evolució assenyala que els organismes que viuen junts en una àrea determinada evolucionen d’una manera similar, però quan alguna població queda aïllada, tendeix a evolucionar cap a formes diferents. Com més allunyades o aïllades es troben dues zones, més diferències entre la seva flora i fauna. Ex: Emús (Sud-Amèrica), Estruç (Austràlia), Nyandús (Àfrica).
LAMARCK
: L’evolució tendeix a la COMPLEXITAT. L’evolució comença des de les espècies més simples a les més complexes. Aparició de les adaptacions per ÚS i DESÚS dels òrgans. Ex: “les serps no tenen potes perquè no les feien servir i van desaparèixer”. Herència de CARÀCTERS ADQUIRITS, és a dir, els canvis que experimenten els individus al llarg de la vida, es transmeten a la descendència. Ex: “si vaig al gimnàs i desenvolupo la musculatura, els meus fills/es també tindran molta musculatura”.
Darwin
: L’evolució NO tendeix a la complexitat ni a la perfecció. L’evolució sorgeix per ATZAR. En una població, per atzar alguns individus tenen característiques favorables en el moment i ambient adequat. Aquests sobreviuen i es reprodueixen més i transmeten la característica a la descendència. Per molt que utilitzin o no un òrgans, aquest no apareix o desapareix.
Darwin + GENÈTICA = NEODARWINISME:
En una població, al llarg del temps, es donen MUTACIONS GENÈTIQUES. Aquestes mutacions són a l’ATZAR. Les mutacions favorables que permeten millorar l’adaptació al medi d’un moment determinat, es seleccionen i passen de generació en generació. Les desfavorables, acaben desapareixent per la mort dels individus
Segons Darwin el mecanisme d’evolució es basa en: 1.L’elevada capacitat reproductora: Les espècies tenen un potencial de reproducció molt elevat de manera que es la limitació dels recursos alimentaris la que limita el creixement poblacional Competència, és a dir, que les cries siguin capaces de ser fortes i sobreviure, els dèbils moren i els forts sobreviuen i s’adapten. 2.La variabilitat de la descendència: En els organismes que es reprodueixen sexualment, s’observa que, malgrat tenir els mateixos pares, tots els descendents són diferents entre si. Uns fan millor unes funcions i d’altres en fan millor d’altres. Algun seran més aptes per suportar determinades condicions ambientals. 3.La selecció natural: Si les condicions ambientals són hostils (sempre ho són a causa de la limitació dels recursos), s’estableix una lluita per la supervivència entre els individus. En aquesta lluita, els individus menys adaptat a les condicions ambientals en què els ha tocat viure, de mitjana tendeixen a deixar menys descendència que els més ben adaptats. Així, al llarg de les generacions, com que els individus més ben adaptats deixen més descendència, les seves característiques es van fent més abundants en la població. La selecció natural, doncs, actua sobre la variabilitat de les poblacions i, a través de la selecció dels individus més aptes a cada generació, fa possible el canvi de les espècies al llarg de les generacions.