La Cèl·lula: Estructura, Funcions i Tipus de Teixits

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,65 KB

La Cèl·lula: Estructura i Components

La membrana cel·lular és una capa fina que envolta la cèl·lula i l'aïlla del medi exterior. Té permeabilitat selectiva, no deixa passar lliurement algunes substàncies i facilita o impedeix el pas d'altres.

El citoplasma és el contingut de la cèl·lula sense incloure-hi el nucli. Està format per una dissolució rica en aigua en la qual hi ha disperses una gran varietat d'estructures, anomenades orgànuls cel·lulars, que s'encarreguen de realitzar les diferents funcions de la cèl·lula.

El nucli és una estructura delimitada per una doble membrana travessada per porus que permeten l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma. Conté la informació que regula les funcions a les cèl·lules descendents. Aquesta informació està continguda en unes estructures en forma de filament formades per ADN. Aquest conjunt de filaments molt llargs s'anomena cromatina. Quan una cèl·lula es divideix, els filaments de la cromatina es condensen i creen unes estructures més curtes i gruixudes anomenades cromosomes. En el nucli també s'hi poden observar unes estructures esfèriques, els nuclèols, que tenen la funció de fabricar els ribosomes.

Procés Cel·lular de Fabricació de Proteïnes

  1. S'obté l'energia: L'energia que s'utilitza per a la fabricació de molècules complexes prové de la respiració cel·lular que té lloc en els mitocondris.
  2. Es donen les instruccions: La informació continguda en un fragment de l'ADN es copia en una molècula petita que surt del nucli cap als ribosomes.
  3. Es fabriquen les proteïnes: Aquestes proteïnes es fabriquen als ribosomes a partir de substàncies senzilles que la cèl·lula incorpora al medi. El procés es duu a terme d'acord amb les instruccions contingudes en l'ADN del nucli.
  4. Es transporten: Part de les proteïnes fabricades en els ribosomes passen a l'interior de les cavitats del reticle endoplasmàtic, per on són transportades cap a altres llocs.
  5. Comença el procés d'embalatge a l'aparell de Golgi, el qual s'encarrega d'empaquetar les molècules en vesícules.
  6. Finalment, les proteïnes surten de la cèl·lula: Les vesícules de l'aparell de Golgi es dirigeixen cap a la membrana plasmàtica a la qual s'adhereixen, i s'obren a l'exterior per abocar-ne el contingut.

Osmosi i Metabolisme

L'osmosi és una forma especial de difusió. Es tracta de la difusió de l'aigua a través d'una membrana des d'una dissolució diluïda cap a una altra de més concentrada fins a igualar la concentració a tots dos costats.

La diferència entre catabolisme i anabolisme és que el catabolisme és un conjunt de reaccions que serveixen per a proporcionar energia a les cèl·lules, i l'anabolisme comprèn les reaccions que serveixen per a produir molècules més complexes a partir d'altres més senzilles.

Característiques de les Cèl·lules Especialitzades

  • Duen a terme una feina concreta.
  • Desenvolupen una forma característica.
  • Es produeixen canvis al seu citoplasma. Aquests canvis es relacionen amb l'activitat diversa dels diferents orgànuls.
  • Perden la capacitat de tornar-se a dividir.

Tipus de Teixits

Teixit Epitelial

És format per cèl·lules que es disposen íntimament unides entre si, sense deixar espais buits entre elles, com les peces d'un puzle. Això és lògic si tenim en compte que aquest teixit recobreix i protegeix la part externa del cos i les cares interior i exterior dels òrgans.

Teixit Connectiu

Té funcions esquelètiques i d'unió entre òrgans. Són teixits formats per cèl·lules aïllades i envoltades per abundant substància intercel·lular i fibres.

Teixit Muscular

És el més especialitzat després del nerviós. És format per cèl·lules allargades que tenen la capacitat de contraure's sota les ordres del sistema nerviós.

Teixit Nerviós

El teixit nerviós forma l'encèfal, la medul·la espinal i els nervis. És el més especialitzat de tots i està format per cèl·lules de forma estrellada i ramificades anomenades neurones. Entre les neurones hi ha les cèl·lules glials, un conjunt de cèl·lules diverses que realitzen funcions de suport, defensa i nutrició de les neurones.

Nutrients i Dieta Equilibrada

Els nutrients tenen com a funcions fer-nos créixer, mantenir el nostre cos en bon estat i realitzar les diverses activitats. En tenim com a exemples l'aigua, les sals minerals, els glúcids, els lípids, les proteïnes i les vitamines.

Les biomolècules orgàniques són les que només es troben a la matèria viva o orgànica. En són exemples els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.

Una dieta equilibrada ha de ser aquella que ens aporti els nutrients indispensables en les quantitats adequades. En aquesta dieta trobem els aliments plàstics, els aliments energètics i els aliments reguladors.

Aparell Digestiu

Parts del Tub Digestiu

  • Boca: És la cavitat que inicia l'aparell digestiu. Conté les dents, que trituren l'aliment, i la llengua, un òrgan muscular que barreja l'aliment amb la saliva.
  • Faringe: És una cavitat que comunica la boca amb l'esòfag.
  • Esòfag: És un tub digestiu d'uns 25 centímetres de llargada que condueix l'aliment fins a l'estómac.
  • Estómac: És un eixamplament del tub digestiu, com una bossa en forma de J, d'uns 2,5 litres de capacitat. Quan és buit, les seves parets musculoses estan replegades, però quan s'omple els plecs desapareixen. A l'entrada hi té una vàlvula anomenada càrdies i a la sortida, una altra anomenada pílor.
  • Intestí gros: És un tub d'1,5 metres de llargada que envolta l'intestí prim. El pas de l'intestí prim a l'intestí gros està regulat per la vàlvula ileocecal. Es divideix en tres regions: el cec o part inicial té forma de sac, i per la part tancada acaba en una prolongació estreta anomenada apèndix; el còlon o part mitjana és un tub en forma de U invertida, i el recte o part final comunica amb l'exterior a través de l'anus.

Les parets intestinals s'arrepleguen i els plecs es recobreixen per unes prolongacions molt fines en forma de dits, anomenades vellositats intestinals. Els plecs i les vellositats intestinals augmenten la superfície de l'intestí i afavoreixen el contacte.

Flora Intestinal

Està formada per uns bacteris simbionts que viuen a l'intestí gros. Aquests bacteris ataquen algunes substàncies que passen per l'intestí produint així vitamines que també seran absorbides per l'intestí gros i aprofitades pel nostre organisme.

Funcions dels Nutrients

Les cèl·lules utilitzen una part dels nutrients per fabricar els seus propis materials. Així, les cèl·lules creixen, es divideixen i originen noves cèl·lules.

Una altra part dels nutrients orgànics que arriben a les cèl·lules s'utilitzen per obtenir energia gràcies a la respiració cel·lular, que té lloc a l'interior dels mitocondris.

Aparell Respiratori

Primer passa per la faringe, arribant a la laringe a través de la qual arriba a la tràquea, després arriba cap als bronquis i pulmons i finalment arriba al diafragma.

La ventilació pulmonar consisteix en l'entrada de l'aire als pulmons i en la sortida de l'aire d'aquests. La ventilació es produeix gràcies als moviments de la caixa toràcica i del diafragma.

Aparell Excretor

Parts de l'Aparell Excretor

  • Escorça renal: La part més exterior; té aspecte granular.
  • Artèria renal: Vas sanguini que entra als ronyons.
  • Ronyons: Són dos òrgans en forma de mongeta situats a cada costat de la columna vertebral. S'hi forma l'orina.
  • Vena renal: Vas sanguini que surt dels ronyons.
  • Medul·la renal: Formada per sectors en forma de piràmide.
  • Urèters: Són dos tubs fins que recullen l'orina fabricada en cada ronyó.
  • Bufeta urinària: Acumula l'orina que hi arriba contínuament pels urèters. És extensible i pot arribar a contenir una quantitat variable d'orina. Quan és plena es contrau i sorgeix la necessitat d'orinar.
  • Uretra: Condueix l'orina de la bufeta a l'exterior.

Malalties Relacionades amb l'Aparell Respiratori

  • Silicosi: És una malaltia professional pròpia dels treballadors de la indústria ceràmica i minera. Es produeix per inhalació de partícules de sílice que cristal·litzen als pulmons i provoquen insuficiència respiratòria i cardíaca.
  • Asbestosi: És una malaltia similar a la silicosi, és deguda a la inhalació d'amiant i sol degenerar en càncer.

Hemodiàlisi

És un tractament que es fa mitjançant una mena de ronyó artificial; la sang passa a través d'un aparell que reté els productes de rebuig de la sang tal com ho faria un ronyó sa. El malalt s'ha de sotmetre periòdicament a l'hemodiàlisi.

Consells per a la Cura de l'Aparell Excretor

  • Beure aigua en abundància per ajudar a dissoldre les substàncies de rebuig i així eliminar-les amb més facilitat.
  • Prendre sal amb moderació.
  • Moderar el consum d'aliments que produeixen àcid úric, com carns vermelles i marisc.

Sang i Sistema Limfàtic

Funcions de la Sang

  • Transportadora: És la funció més evident. Transporta nutrients des de l'aparell digestiu i els pulmons fins a les cèl·lules i s'endú els productes de rebuig fins als ronyons o els pulmons.
  • Defensiva: Aquesta funció depèn dels glòbuls blancs o leucòcits i és compartida amb el sistema limfàtic. Alguns leucòcits fagociten bacteris o cèl·lules estranyes o malaltes, i d'altres fabriquen anticossos per neutralitzar molècules alienes al nostre cos anomenades antígens.

Composició de la Sang

Plasma sanguini el 55% i cèl·lules sanguínies el 45% restant.

Leucèmia

És un tipus de càncer que afecta la medul·la òssia o els ganglis limfàtics. Es manifesta per l'augment del nombre de glòbuls blancs a la sang, que, a més, són incapaços de lluitar contra les infeccions. El tractament en el primer cas consisteix a fer un trasplantament de la medul·la òssia. També es produeix una disminució del nombre de glòbuls vermells i de les plaquetes.

Diferències entre Artèries, Venes i Capil·lars

Encara que les tres consten de tres capes, les artèries, a diferència de les venes, tenen la capa central molt més gruixuda.

Funcions del Sistema Limfàtic

A més de la funció defensiva, el sistema limfàtic té la missió de renovar i controlar la quantitat de líquid intercel·lular que envolta les cèl·lules. Si no fes aquesta funció de drenatge, s'acumularia el líquid als teixits i es produiria un edema, és a dir, una retenció de líquid que dificultaria el funcionament correcte de l'òrgan. També és el responsable de transportar la major part dels greixos des dels intestins fins al torrent sanguini.

Entradas relacionadas: