C.c.t
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,74 KB
Pronoms relatius
El pronom relatiu és un nexe que introdueix les oracions adjectives o de relatiu. Davant del relatiu sempre hi ha el nom al que fa referència, ex:
La casa “que” m’he (comprat).
nexe Adj.
Per diferenciar entre el “que” conjunció i el relatiu:
Quant fa la funció de conjunció davant té un verb, ex: penso que plourà.
Fa la funció de relatiu quant davant té un non, ex: la casa que m’he comprat.
El “que” s’accentua en les frases interrogatives quan està en una frase interrogativa directe i el podem substituir per “quina cosa”, ex: què vols?
Quan la frase és interrogativa indirecta aquest no va accentuat, ex: que hi ha na Maria?
Les oracions de relatiu poden ser:
Explicativa - és quan aquesta va entre el signe de cometes.
Especificativa - quan aquesta no va entre el signe de cometes.
Les formes de relatiu. Hi ha diferents tipus de pronoms relatius:
Que - rel. àton Què - rel. tònic Qui - rel. personal
Relatius compostos - el qual, la qual, els quals, les quals.
On, en què, en el qual - desenvolupen la funció de c.c. de lloc.
El relatiu és tònic quant duu davant:
A, En, Amb, Per, per a + què
Formes compostes:
A, en, amb, en, amb de, per, per a + la, el qual/-s, els, les
Va referit a persones:
A, en,amb,de,per a,+qui
rel. àton explicatives especificatives
subjecte que, el qual que
C.D. que, el qual que
C.C.T. que, el qual que
El xicot que vendrà és xinès.
Subjecte (el xicot)
El tapís que m’he comprat és verd.
Cd
El dia que vendràs.
CC temps
Si els exemples anteriors duen cometes podrem substituir-ho per “que o el qual”. Si no duu cometes només podem substituir-ho per “que”.
Clàusules de relatiu
Dividiré les clàusules de relatiu en tres grups:
1. El que, la que, els que, les que.
1.1 l’antecedent és un pronom recuperable en el text, ex:
La bicicleta que jo tinc, i la “pro” que tu tens, són iguals.
Demostratiu/article + pronom + que
1.2 l’antecedent no és en el text i no és de persona, ex:
El “pro” que has dit ha ofès en Pere.
El + pro + que
1.3 l’antecedent no és en el text i és de persona i arbitrari, ex:
Em penso que ets de les “pro” que no dissimulen gaire, eh?
Dem./art.+que/qui
2. De la qual, del qual, de les quals, dels quals - relatius possessius (cuyo)
La casa, les finestres de la qual són…
La casa cuyas ventanas …
3. El relatiu neutre
la qual cosa, cosa que, fet que - relatiu neutre
el meu germà que té mal de cap no vindrà a sopar, la qual cosa …
ell ho deixa tot als seus cosins, cosa que …
Quant l’antecedent és una oració (or. subordinades de relatiu), ja que en català no tenim forma neutre de relatiu cal recórrer a l'estratègia de reproduir l’antecedent amb la paraula “cosa” precedida del relatiu adjectiu “el qual” o seguida d’un altre relatiu.
Complement predicatiu
Predicació primària i predicació secundària:
primària - no pot prescindir de l’atribut perquè aquest és el suport primari o bàsic de la predicació, ex: la nina estava tranquil·la.
Secundària: pot prescindir de l’atribut, ex: la nina dormia tranquil·la.
A les frases copulatives, l’atribut és l’eix principal de la predicació.
De totes maneres, hi ha complements predicatius obligatoris com:
Verbs epistèmics - considerar, trobar, imaginar…
Verbs designatius - triar, nomenar, fer …
Verbs relatius - posar, deixar, convertir …
És el predicatiu el que selecciona l’objecte directe i no el verb, ex: em trobat la pedra cansada. (és a dir que l’argument que seleccionen aquest verbs és una oració reduïda).
El pronom relatiu és un nexe que introdueix les oracions adjectives o de relatiu. Davant del relatiu sempre hi ha el nom al que fa referència, ex:
La casa “que” m’he (comprat).
nexe Adj.
Per diferenciar entre el “que” conjunció i el relatiu:
Quant fa la funció de conjunció davant té un verb, ex: penso que plourà.
Fa la funció de relatiu quant davant té un non, ex: la casa que m’he comprat.
El “que” s’accentua en les frases interrogatives quan està en una frase interrogativa directe i el podem substituir per “quina cosa”, ex: què vols?
Quan la frase és interrogativa indirecta aquest no va accentuat, ex: que hi ha na Maria?
Les oracions de relatiu poden ser:
Explicativa - és quan aquesta va entre el signe de cometes.
Especificativa - quan aquesta no va entre el signe de cometes.
Les formes de relatiu. Hi ha diferents tipus de pronoms relatius:
Que - rel. àton Què - rel. tònic Qui - rel. personal
Relatius compostos - el qual, la qual, els quals, les quals.
On, en què, en el qual - desenvolupen la funció de c.c. de lloc.
El relatiu és tònic quant duu davant:
A, En, Amb, Per, per a + què
Formes compostes:
A, en, amb, en, amb de, per, per a + la, el qual/-s, els, les
Va referit a persones:
A, en,amb,de,per a,+qui
rel. àton explicatives especificatives
subjecte que, el qual que
C.D. que, el qual que
C.C.T. que, el qual que
El xicot que vendrà és xinès.
Subjecte (el xicot)
El tapís que m’he comprat és verd.
Cd
El dia que vendràs.
CC temps
Si els exemples anteriors duen cometes podrem substituir-ho per “que o el qual”. Si no duu cometes només podem substituir-ho per “que”.
Clàusules de relatiu
Dividiré les clàusules de relatiu en tres grups:
1. El que, la que, els que, les que.
1.1 l’antecedent és un pronom recuperable en el text, ex:
La bicicleta que jo tinc, i la “pro” que tu tens, són iguals.
Demostratiu/article + pronom + que
1.2 l’antecedent no és en el text i no és de persona, ex:
El “pro” que has dit ha ofès en Pere.
El + pro + que
1.3 l’antecedent no és en el text i és de persona i arbitrari, ex:
Em penso que ets de les “pro” que no dissimulen gaire, eh?
Dem./art.+que/qui
2. De la qual, del qual, de les quals, dels quals - relatius possessius (cuyo)
La casa, les finestres de la qual són…
La casa cuyas ventanas …
3. El relatiu neutre
la qual cosa, cosa que, fet que - relatiu neutre
el meu germà que té mal de cap no vindrà a sopar, la qual cosa …
ell ho deixa tot als seus cosins, cosa que …
Quant l’antecedent és una oració (or. subordinades de relatiu), ja que en català no tenim forma neutre de relatiu cal recórrer a l'estratègia de reproduir l’antecedent amb la paraula “cosa” precedida del relatiu adjectiu “el qual” o seguida d’un altre relatiu.
Complement predicatiu
Predicació primària i predicació secundària:
primària - no pot prescindir de l’atribut perquè aquest és el suport primari o bàsic de la predicació, ex: la nina estava tranquil·la.
Secundària: pot prescindir de l’atribut, ex: la nina dormia tranquil·la.
A les frases copulatives, l’atribut és l’eix principal de la predicació.
De totes maneres, hi ha complements predicatius obligatoris com:
Verbs epistèmics - considerar, trobar, imaginar…
Verbs designatius - triar, nomenar, fer …
Verbs relatius - posar, deixar, convertir …
És el predicatiu el que selecciona l’objecte directe i no el verb, ex: em trobat la pedra cansada. (és a dir que l’argument que seleccionen aquest verbs és una oració reduïda).