Les Causes i el Repartiment del Món a l'Època de l'Imperialisme

Ciencias sociales9,82 KB

Causes de l'Imperialisme

El món es divideix en països industrialitzats i països no industrialitzats (causa econòmica). Els EUA, el Japó i Europa són les grans potències, i són els que imposen el seu criteri sobre la resta. El món tindrà dependència dels països rics. Europa té superioritat tècnica, comercial i financera, amb una gran evolució geogràfica.

Factors Determinants de l'Expansió Imperialista

A) Vitalitat Demogràfica

La pressió demogràfica genera immigració cap a altres continents. La gent marxa gràcies als bons mitjans de transport i per factors psicològics, principalment l'ambició d'enriquir-se.

B) Factor Econòmic

Gran Bretanya (GB), França, Holanda, Bèlgica i Alemanya troben en l'imperialisme llocs on invertir els seus diners. En els nous territoris es construeixen ferrocarrils i infraestructures, o es fan préstecs als governs locals per desenvolupar-se.

A partir de 1873, totes les potències europees canvien la seva política econòmica aplicant el proteccionisme, a causa d'una crisi a Europa. D'aquesta manera, els països europeus només tenen com a mercat el seu mercat interior. L'expansionisme colonial va lligat al proteccionisme, ja que els europeus busquen:

  • Nous mercats.
  • Recursos i primeres matèries.

S'estableixen plantacions fora del continent europeu i es busquen minerals fora d'Europa. Transformaven els recursos (valor afegit) i els enviaven altra vegada a les colònies per vendre. Aconseguien les matèries fora d'Europa a un preu molt baix, utilitzant mà d'obra barata i explotada.

C) Factors Polítics

Es busca el prestigi; dominar el món dona prestigi. El colonialisme servia per desviar l'atenció dels problemes interns dels països. Per exemple, GB procurava protegir la seva xarxa de navegació. Una colonització n'implicava d'altres per protegir-se i per prestigi.

D) Factors Ideològics (Excusa per Justificar-se)

Hi havia la idea de civilitzar el món (GB). Hi ha una carrera per tal de cristianitzar els africans, amb missions catòliques i protestants. Espanya i Itàlia volen recordar el seu passat imperialista. Molts intel·lectuals de l'època participen en la colonització i la justifiquen (Rudyard Kipling).

Crítica a l'Imperialisme

A les ciutats no hi havia unanimitat per defensar el colonialisme, i alguns intel·lectuals s'hi oposaven (a França, Jaurès i Clemenceau). Els congressos de la II Internacional van condemnar l'imperialisme i el van considerar com una forma d'explotació capitalista, però això no va influir en l'opinió pública.

El Repartiment del Món

Potències Colonials i Països Independents

Països que participen en la colonització:

  • Rússia, Bèlgica, Espanya, Itàlia, França, Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, EUA, Japó, Portugal i Dinamarca.

Països independents (o semi-independents):

  • Xina, Mongòlia, Cambodja, Etiòpia, Libèria, Sud-Amèrica.

La Formació de l'Imperi Britànic

Cap al 1850, GB disposava de:

  • Vies marítimes i punts estratègics de navegació: Gibraltar, Malta, Corfú, Xipre (obtinguts des del Congrés de Viena o per conquesta).
  • Punts d'Àfrica: Sud-àfrica, Nigèria, Seychelles, etc.
  • Colònies de plantació: Belize, Guaiana, Jamaica i les Antilles.
  • Colònies de poblament: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda.
  • Gran colònia d'explotació del cotó: La Índia.

Tot el domini britànic gira al voltant de l'Índia, i necessitava controlar la navegació entre GB i l'Índia. Amb l'obertura del Canal de Suez per part dels francesos, s'interessen per la península Aràbiga. Tenen dues rutes: per Àfrica o pel Canal de Suez. Per protegir l'Índia, els anglesos colonitzen les zones veïnes (Birmània, Afganistan, etc.). Quan els vaixells comencen a utilitzar petroli, s'interessen per la península Aràbiga.

Volien fer un imperi colonial a Àfrica de forma continuada, des d'Egipte fins a Sud-àfrica. Es troben amb multitud de problemes amb les altres potències. Un enfrontament important va ser la Guerra dels Bòers, que eren colons holandesos establerts a Sud-àfrica.

A començament del segle XX, l'imperi era enorme, el més gran de tots. Dominava una quarta part de la població mundial. Quan acaba la Primera Guerra Mundial, les colònies de domini alemany passen a domini francès (Camerun, Ruanda, etc.). Un imperi tan gran també suposava un problema financer; a la llarga, debilitava la pròpia GB. Pensaven que com més gran fos l'imperi, millor per a l'economia. Per tant, es van centrar molt a fer colònies de poblament i d'explotació per a la seva indústria.

L'Imperi Francès

Els interessava molt Àfrica, ja que estava prop de França. Construeixen l'imperi des del nord. El punt de partida és Algèria, Tunísia i el Marroc. La gran obra d'enginyeria i d'estratègia va ser el Canal de Suez, que comunicava el Mediterrani i el Mar Roig, fet que molestava molt els britànics.

A començament del segle XX, busquen a les colònies matèries primeres i aliments. Controlen moltes rutes comercials. Els alemanys, japonesos, russos, portuguesos, belgues, espanyols i italians van seguir un procés semblant al britànic o francès, en funció del seu potencial.

El Repartiment d'Àfrica

Abans de 1885, Àfrica era inexplorada i desconeguda. Els europeus només ocupaven alguns punts de la costa. Entre el 1885 i el 1914, els països europeus conquereixen i es reparteixen el continent, exceptuant Libèria i Etiòpia.

Com s'Ocupa Àfrica?

Les costes africanes eren conegudes pel maritimisme i/o el tràfic d'esclaus.

  1. Ocupació inicial de la costa: Avançaven cap a l'interior. L'objectiu era arribar a la costa oposada.
  2. Aspecte legal: És el descobriment o l'ocupació el que dona dret a un territori?

L'imperialisme genera conflictes bèl·lics. Per tal d'evitar-los i de regular el colonialisme, es va fer la Conferència de Berlín (1885), organitzada per Von Bismarck.

Conclusions de la Conferència de Berlín (1885)

Per regular el procés colonial i evitar els conflictes, es va arribar a les conclusions següents:

  1. Serà l'ocupació qui donarà dret a explotar un territori.
  2. Què vol dir ocupació? Proposen l'ocupació efectiva, és a dir, l'ocupació de les valls i dels rius és la que dona dret a tenir en propietat tota la conca sencera i formar una colònia a partir d'allà.

L'ocupació ha de ser efectiva: hi ha d'haver presència de l'administració del país (governadors, exèrcit, funcionaris).

Conseqüències de la Conferència
  • La colonització als inicis era lenta, però amb els acords de Berlín s'accelera el procés.
  • La doctrina imperialista neix després de la formació de la colònia.

El primer territori que comença l'avanç és Egipte, tot seguint la vall del Nil.

Repartiment de la Mediterrània Africana

  • França: Algèria, Líbia, Tunísia. Tenen els britànics en contra a Egipte.
  • Costes Occidentals: Britànics i francesos barallant-se.
  • Costes Orientals: Al sud, diamants; al nord (Egipte), cotó.

Bèlgica aconsegueix moltes riqueses i matèries primeres. La part occidental és més rica que l'oriental.

L'Organització dels Imperis Colonials

L'imperialisme és el fruit del colonialisme dels segles XV i XVI. Es poden distingir tres fases:

  1. Conquesta.
  2. Organització.
  3. Explotació.

Fases de l'Organització

Conquesta

La conquesta ha de ser fàcil. Les potències utilitzen tropes especials per colonitzar, i un cop allà utilitzen indígenes per tal de seguir el procés de conquesta. Gràcies a la navegació es transporten més tropes.

Organització

Un cop hi ha l'exèrcit i els funcionaris, s'han de resoldre els problemes administratius. Apareix la figura del governador com un element clau del sistema colonial europeu. Es creen els virreis. També hi havia empreses que actuaven en favor del país, que tenien privilegis i eren les encarregades d'explotar i administrar els territoris.

Modalitats Administratives

Les principals formes d'administració colonial eren:

  1. Associació: Es mantenen els quadres administratius indígenes (ex. Àfrica).
  2. Protectorat: En teoria es respecten les autoritats locals (mana el sultà), però de l'economia i la defensa se n'encarrega l'altre país (ex. Egipte).
  3. Colònia d'Explotació: Els imperis controlen en règim de monopoli els recursos econòmics de l'indret i governen el territori (ex. La Índia).
  4. Dominis: Zones poblades per immigrants de la metròpoli (ex. Canadà, Austràlia).

En tots quatre casos, qui té el poder real és l'imperi.

Civilització o Explotació?

  • Sota la idea de civilitzar el món, s'amagaven els interessos econòmics, per tal de dominar el món i enriquir les metròpolis.
  • La colonització va permetre l'arribada de grans quantitats de béns econòmics a les metròpolis amb un cost molt baix, però també va significar l'expoliació de molts recursos dels països d'origen.
  • La colonització va afavorir les classes dirigents i benestants.
  • La formació dels grans imperis va suposar la necessitat de tenir més diners per a les conquestes colonials, finançades pel poble i obtingudes pels dirigents.
  • Com més creixen els imperis, suposa un augment important dels costos per a l'imperi.

Descargar

PDF Word HTML