Causes i Conseqüències de l'Imperialisme i el Colonialisme: Anàlisi Històrica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

Causes de l'Imperialisme i el Colonialisme

Causes Demogràfiques

Europa al segle XIX experimenta un gran augment de població, que es veu obligada a emigrar. L'emigració actua com a vàlvula d'escapament, alliberant població cap a altres territoris.

Causes Socials

Europa creu en la superioritat de la seva cultura i de la raça blanca sobre les altres races. El darwinisme social, que postula la supervivència dels més adaptats, justifica la imposició cultural europea als pobles considerats endarrerits.

Causes Culturals

  • Superioritat cultural i racial europea: Darwinisme social.
  • Missió civilitzadora: Traslladar els avenços europeus a altres civilitzacions.
  • Descobriments geogràfics i societats geogràfiques.
  • Cursa evangelitzadora: Luterans vs. Anglicans.

Causes Polítiques

Lligades al nacionalisme europeu i la lluita per l'hegemonia. Aquest nacionalisme és característic de la Pau Armada (1870-1914). Els països competeixen per convertir-se en la primera potència europea.

  • Fort sentiment nacionalista.
  • Prestigi a través de les colònies (p. ex., França després de 1870).
  • Poder militar: Un gran poder colonial justifica un gran exèrcit.

Causes Econòmiques

Imperialisme comercial:

  • Les colònies com a font de matèries primeres barates i abundants.
  • Les colònies com a grans mercats.

Imperialisme financer: (Segona meitat del segle XIX)

Competència intensa a Europa, que obliga a baixar preus per guanyar més.

Formes de Domini Colonial

Colònies pròpiament dites

Sense govern propi, depenen directament de l'administració metropolitana a través dels seus funcionaris i institucions.

Protectorats

S'estableix un govern paral·lel i dominant que exerceix funcions de defensa i representació exterior.

  • Defensa exterior.
  • Administració de l'estructura existent.

Conseqüències per als Països Colonitzats

L'explotació i la competència entre les potències europees van generar revoltes als països colonitzats, tot i que amb poca transcendència inicial. Aquestes tensions van culminar en conflictes més grans.

Noves Potències Colonials (Imperialisme)

Estats Units i Japó

Els Estats Units buscaven el domini econòmic del continent americà, especialment a Amèrica Central, Amèrica del Sud i el Carib, a través de la influència i la submissió econòmica (l'àrea del dòlar des de 1870). El 1898, després de la guerra amb Espanya, van obtenir Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

El Japó, després de la industrialització amb la revolució Meiji, va iniciar la seva expansió territorial. Va intervenir a Corea (1876), va guanyar la guerra contra la Xina (1894-95) obtenint Formosa i Port Arthur, i va derrotar Rússia (1905) consolidant-se com a potència imperialista a Àsia i el Pacífic.

El Gran Conflicte Colonial a Àsia

L'Índia era central per a Gran Bretanya. La colonització privada va establir nous centres comercials (Bombai, Calcuta), però va arruïnar la indústria artesanal i tèxtil local. Això va provocar la revolta dels obrers de la Companyia Britànica de les Índies Orientals.

Entradas relacionadas: