Causes i Conseqüències de la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda

Bloc primer: temes 10, 11, 12.
1.-
Les causes del gran conflicte de la Segona Guerra Mundial van ser:
- L'afany de revenja per part dels alemanys en imposar el Tractat de Versalles a finals de la Primera Guerra Mundial.
- La crisi de 1929 que va afavorir el ressorgiment dels feixistes, Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya, afavorint així la política exterior agressiva i l'expansionisme militar.
- Els altres països democràtics van apartar-se dels problemes exteriors i es van centrar en els seus propis problemes. Aquesta feblesa dels països democràtics i el fracàs de la Societat de Nacions davant el nazisme i el feixisme van estimular el bel·licisme.
- Desenvolupament d'una cursa d'armaments que va crear tota mena de tensions.
2.-
La importància de la gran guerra a Stalingrad (agost del 1942 - febrer del 1943) va ser el primer gran fracàs de Hitler. A partir d'aquest fracàs, els aliats de Hitler van iniciar un període d'ofensiva, ja que els nord-americans van desplegar una gran tropa que va ajudar els anglesos, francesos i russos a guanyar territori de mica en mica als alemanys i italians. Finalment, el 30 d'abril de 1945, Hitler es va suïcidar, degut a que les tropes enemigues van arribar fins al riu Elba (francesos, nord-americans i anglesos pel sud, i russos pel nord), i l'Imperi Alemany tenia els dies comptats.
3.-
La conferència de Potsdam va ser la tercera conferència de pau celebrada a Potsdam (Alemanya, prop de Berlín) on els principals referents alemanys van renunciar a:
- La separació d'Àustria
- Devolució de territoris annexats
- Desmantellament militar
- Càstig als líders nazis
- Establir una línia fronterera a Oder-Neisse per separar Alemanya de Polònia.
Per una altra banda, l'any 1945 es va celebrar una conferència a San Francisco on es va fundar l'ONU. Aquesta organització es va crear amb el suport de 46 estats, amb l'objectiu de mantenir la pau i la seguretat internacional. A més, tots els estats estan representats a l'Assemblea General i es necessita una majoria de dos terços per aprovar alguna cosa.
4.-
L'expressió teló d'acer és una divisió entre dos blocs: per un costat eren els comunistes (URSS, Romania, la meitat d'Alemanya, i en general l'est d'Europa), i per l'altre costat el bàndol nord-americà que anava amb l'objectiu d'evitar que tota Europa fos comunista. Tots dos bàndols tenien un fort armament i un bloc d'aliats amb poderós armament. Finalment, cadascun dels bàndols va crear una organització: l'OTAN (EUA) i el Pacte de Varsòvia (Unió Soviètica).
5.-
La guerra freda va ser un model de relacions internacionals desenvolupat després de la Segona Guerra Mundial entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Va ser un enfrontament no bèl·lic molt tens, ja que es va crear una gran cursa d'armaments i van adoptar una actitud molt bel·ligerant. Aquesta cursa d'armaments va crear una sèrie de conflictes allunyats dels seus territoris, com per exemple, la guerra de Corea i la guerra de Vietnam.
6.-
Les causes que van afavorir la descolonització van ser:
- El desig d'independència de la majoria de les colònies africanes.
- La puixança dels moviments nacionalistes que van provocar que les colònies es veiessin obligades a enfrontar-se contra els colonitzadors.
- L'expansió internacional contrària a la colonització.
- El suport a la descolonització de les dues grans potències (EUA i URSS), que volien afeblir les velles potències europees.

7. Descolonització i Tercer Món.
7. Què entens per neocolonialisme? Quins aspectes el diferencien del colonialisme?
Control indirecte, principalment econòmic, que exerceixen les antigues metròpolis sobre les seves excolònies. La diferència entre el colonialisme és que aquest implica dominar un país per part d'una potència estrangera.

Tema 11. Un Món Bipolar.
1. Els Estats Units, líder del món capitalista.
8. Explica què és l'American Way of Life.
És la creença nord-americana en la superioritat de la seva manera de viure.
2. L'Europa Occidental (1945-1973).
9. Quin sistema polític imperava a Europa? Quines característiques tenia? Què anomenem Estat de Benestar?
El sistema polític democràtic. Les forces polítiques més representatives s'agrupen en dues grans tendències: els conservadors, partidaris de la restricció de la funció de l'Estat i la lliure competència, i els socialdemòcrates, partidaris de reformes en benefici de les classes més desfavorides. L'Estat de Benestar és el sistema d'organització política i social en el qual l'Estat garanteix a la població la protecció social mitjançant una sèrie de serveis com l'educació o la sanitat.
3. El Japó, una potència asiàtica.
10. Què s'entén pel miracle japonès? Quins factors el van fer possible?
L'economia japonesa va sostenir una taxa de creixement anual superior al 10% durant més de vint-i-cinc anys. Els factors que ho van fer possible van ser:
- L'ajuda dels Estats Units i el fet de no tenir despeses militars.
- La coexistència de grans grups industrials i financers.
- Una inversió molt alta i un gran esforç d'innovació tecnològica.
- La superabundància de mà d'obra i una cobertura social escassa.

4. La Unió Soviètica, una gran potència.
11. Què és la desestalinització? Quins objectius pretenia la política de Khruixov? Com va acabar l'experiència?
És el reconeixement dels greus errors del període anterior. Els objectius de la política de Khruixov eren: el desenvolupament industrial, reformes agrícoles per millorar el nivell de vida dels pagesos, més llibertat d'expressió i tolerància, crítica als abusos de poder de Stalin, etc. Aquestes reformes van ser paralitzades bruscament el 1964 i el dirigent comunista va ser destituït. Va tornar a imposar-se un control ideològic i polític ferri (immobilisme) i van continuar sense solucionar-se els desequilibris econòmics.

12. Digues les característiques de les democràcies populars.
-En un primer moment, establiment de «governs de front nacional» amb presència de partits polítics diferents.
-Desenvolupament de programes de reconstrucció, mitjançant una fórmula intermèdia entre el capitalisme i el socialisme.
-Repartiment de les grans propietats agrícoles entre els pagesos (sense arribar a la col·lectivització).
-Nacionalització de les grans empreses i de la banca.
-Iniciació de la posada en marxa de la indústria pesada.
-Imposició de la via socialista i alineació amb la política exterior soviètica.
-Integració de les democràcies populars en el COMECON.

13. Per què es va produir la crisi del 1973? Quins efectes socials i econòmics va provocar?
Es va produir per diversos motius. Les millores salarials havien elevat els costos de producció i havien reduït els beneficis; a més, era cada vegada més difícil assegurar mercats per als productes (tant per la competència entre els països industrials, com per la dificultat de vendre a les zones pobres del Tercer Món). Per últim, la situació va empitjorar amb la crisi del petroli del 1973.
L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va decidir augmentar el preu del petroli, fent així una alça molt important del preu de tots els productes, un descens de les vendes, crisi en les empreses i augment de l'atur.
En aquest context, només les empreses més fortes van sobreviure i es va produir una concentració més gran del poder econòmic. També, per rebaixar costos fiscals i salarials, algunes empreses van traslladar-se a països del Tercer Món (deslocalització industrial).

14.
En l'àmbit econòmic va proposar la perestroika, un pla per revitalitzar l'economia i augmentar la producció de béns de consum, a partir de la introducció de l'esperit d'empresa, de la noció de mercat i de la innovació tecnològica.
En la política, la glasnost (transparència) va suprimir la censura i va introduir una certa democratització. Es va suprimir el monopoli polític del Partit Comunista, es van reconèixer uns altres partits i es va iniciar la reforma de les institucions.
En política exterior, es va procurar el diàleg amb els EUA per negociar els conflictes i avançar en el desarmament. Finalment, es van reorientar les relacions amb el bloc de països comunistes.

15.
- Franco concentrava tots els poders en la seva persona (legislatiu, executiu i judicial) i era, així mateix, Generalíssim dels Exèrcits.
- Només es va permetre un partit polític, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS), i un sindicat de tipus vertical, la Central Nacional Sindicalista.
- Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides.
- El nou règim volia restablir la unitat espanyola trencada, al seu parer, per la República (l'any 1938 es va abolir l'Estatut de Catalunya i es van reprimir les llengües i cultures no castellanes).
- El Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga. La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles (1942) va crear unes Corts que no tenien poder legislatiu i els seus membres no eren elegits per sufragi universal.
- La Llei de referèndum (1945) contemplava consultes populars per a algunes lleis i la Llei de Successió (1947) preveia una monarquia com a successora del franquisme.
- La gran burgesia dels terratinents, de la banca i dels negocis va tenir total llibertat per a l'exercici del seu domini econòmic.
- L'exèrcit tenia uns efectius molt nombrosos i els seus comandaments exercien molts càrrecs polítics.
- Pel que fa a l'Església Catòlica, Franco va establir la confessionalitat de l'Estat.
- Des del 1939 es va fer costat a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia).
- La derrota del feixisme (1945) va provocar una etapa d'aïllament internacional.
- Al 1953, l'aïllament començà a trencar-se (Espanya va pactar uns acords amb els EUA i va signar un Concordat amb el Vaticà).

16.
Gran intervencionisme de l'Estat en la producció i la distribució dels béns, la fixació dels preus, la reglamentació dels salaris i el control sobre el comerç exterior.
Pretenia l'autosuficiència i el foment de la producció nacional (autoabastir-se de la majoria dels productes i limitar al mínim les importacions per tal de no dependre de l'exterior).
L'autarquia va ser un desastre per a l'economia espanyola.
L'agricultura i la indústria van créixer molt lentament, el comerç amb l'exterior era mínim i l'escassetat de béns de consum va durar molts anys.
Per tant, el nivell de vida i la renda per càpita espanyola no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

2- La postguerra: misèria i autarquia
17) Què era una cartilla de racionament? Explica com es feia servir i explica també què era el mercat negre. Fixat en la taula i compara els preus del mercat negre amb els preus de racionament.
La cartilla de racionament era, davant de l'escassetat d'aliments, un sistema per repartir productes de primera necessitat (pa, oli, sucre, patates, arròs…) i d'altres que escassejaven (tabac). Un sistema de quotes distribuïa les escasses matèries primeres a les indústries.
El mercat negre era un mitjà pel qual els especuladors venien productes de forma clandestina i desorbitada. En la grafia indica uns preus abusius en les matèries primeres per part dels clandestins que ascendien fins al triple.
3- L'època del creixement econòmic.
18) Què va ser el pla de desestabilització? Què pretenien els Plans de Desenvolupament?
El pla de desestabilització tenia com a objectiu passar d'una economia tancada i amb un fort control estatal a una economia vinculada als circuits internacionals i amb un pes més gran de la iniciativa privada.
El pla de desenvolupament pretenia fomentar el desenvolupament industrial i disminuir el desequilibri en les regions espanyoles.
4-La modernització de la societat.
19) Llegir el text sobre la vida dels emigrants i extreu les causes de l'emigració basant-vos en la narració d'aquest emigrant.
Segons el text, emigraven degut al fet que la pobresa era present a tots els àmbits quotidians. A més, es treballava un horari desorbitat amb una paga que no et donava més que per a subsistir a dures penes.
5- L'oposició antifranquista a Catalunya.
20) Quins moviments socials va protagonitzar l'oposició franquista a Catalunya durant la dècada del 1960? Quines accions van portar a terme?
Tot va començar arran de les vagues dels tramvies. Després hi va sorgir:
- El moviment obrer: van crear les comissions obreres.
- El moviment catòlic: van crear un grup dissident del franquisme.
- El moviment estudiantil: van enfrontar-se al règim franquista.
- El moviment catalanista: van dinamitzar la cultura catalana.

6- La fi del Franquisme.
21) Distingir els termes següents: immobilistes, oberturistes i antifranquistes.
Immobilistes: defensaven el manteniment del franquisme, fins i tot després de la mort.
Oberturistes: apostaven per un procés de reforma progressista.
Antifranquistes: van manifestar que no acceptarien cap canvi que no comportés la concessió d'una amnistia, el reconeixement de la llibertat i la convocatòria d'eleccions lliures.