Causes i Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Causes de l'enfrontament: Colonialisme i Nacionalisme

- La rivalitat entre les potències colonials: Alemanya, que tenia poques colònies a la zona, va voler imposar-se a França i a la Gran Bretanya.

- L'exaltació nacionalista: enfrontava Alemanya i França. Va significar la pèrdua de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena en benefici d'Alemanya. Alemanya i la Gran Bretanya també mantenien una gran rivalitat pel control de les rutes marítimes i del comerç internacional.

- El conflicte dels Balcans: Àustria, un imperi multinacional, volia dominar la regió. Acusava Sèrbia de donar suport a les protestes dels serbis que encara vivien dintre de l'imperi. Rússia pretenia tant protegir Sèrbia com afermar el seu poder a la zona i ocupar els estrets. Quan l'any 1908 Àustria va ocupar el territori de Bòsnia, Rússia va deixar molt clar que estava disposada a enfrontar-se a Àustria en cas de conflicte armat.

Cursa d'armaments i aliances

El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments. Alhora, totes les potències es van llançar a un complex sistema d'aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria, Hongria i Itàlia van formar la Triple Aliança. França es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya. Les tres potències van acabar signant la Triple Entesa (1907).

L'esclat de la guerra

El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'hereu de l'imperi austrohongarès, Francesc Ferran. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, convençuda que era el moment d'acabar amb ella. Llavors Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia, i Alemanya, aliada d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. En una setmana els països van anar declarant-se la guerra. La Gran Bretanya també ho va fer quan els exèrcits alemanys, per encerclar els francesos, van envair Bèlgica, que n'era aliada.

La guerra dels moviments

Els exèrcits alemanys van atacar França, entrant-hi per Bèlgica, amb l'esperança de vèncer-la ràpidament, però quan els alemanys eren a 40 km de París, els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l'exèrcit alemany en la batalla del Marne (del 6 al 13 de setembre del 1914). Al front oriental els alemanys van avançar ràpidament, però els russos van reaccionar i van arribar fins a les fronteres de l'imperi austríac.

La guerra de trinxeres

Després dels primers moviments, els fronts es van immobilitzar. Al front occidental s'hi van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Aleshores va caldre la recerca de nous aliats que portessin més soldats. El 1915, Itàlia hi va intervenir a favor dels aliats (França i la Gran Bretanya) i Bulgària i l'Imperi turc van ajudar les potències centrals. El 1916, els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front francès a la batalla de Verdun, però els francesos i els seus aliats van resistir les escomeses.

La crisi del 1917 i la fi de la guerra

Durant l'any 1917, va triomfar a Rússia la revolució bolxevic i els revolucionaris van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guerra (pau de Brest-Litovsk). Però l'abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units. El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van derrotar Àustria i els seus aliats. L'Imperi austrohongarès i l'Imperi turc van demanar l'armistici. Al front occidental els alemanys van ser derrotats i hi va haver revoltes al seu exèrcit. L'alt comandament alemany va suggerir al kàiser que demanés la pau. L'11 de novembre de 1918 se signà l'armistici. El kàiser Guillem II va marxar a Holanda, i a Alemanya s'hi va proclamar la república.

La guerra a la rereguarda

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte de nou encuny per la mobilització de molts recursos i per la implicació de tota la població, civil i militar. Els nous exèrcits nacionals reclutaven tots els homes en edat militar.

La guerra a les trinxeres

En la Primera Guerra Mundial, milers de soldats van viure durant mesos colgats a les trinxeres on la vida era miserable: humitat, brutícia, mala alimentació, rates, bombardejos enemics. La rutina diària consistia a suportar els atacs de l'artilleria i intentar afeblir l'enemic per mitjà d'ofensives. Cada bàndol creava una xarxa de filferrades i rases que feien gairebé impossible l'avanç de l'enemic. A més, noves armes cada vegada més terribles van endurir la guerra.

L'organització de la pau

El gener del 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. El president nord-americà va intentar aportar-hi la seva visió d'una pau fonamentada en la concòrdia i la manca de revenja contra Alemanya.

El Tractat de Versalles

El tractat més important va ser el de la pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles, i els vencedors li van imposar condicions molt dures:

• Es declarava Alemanya culpable única de l'esclat del conflicte i restava obligada a pagar fortes reparacions de guerra.
• Es desmantellava gairebé per complet el seu exèrcit, així com la marina, i se li prohibia el rearmament.
• Es retornaven els territoris d'Alsàcia i Lorena a França.

Alemanya va considerar que el Tractat de Versalles havia estat una imposició i una pau humiliant, i això havia de revifar en el futur el seu nacionalisme i el desig de revenja.

Un nou mapa d'Europa

• L'Imperi rus va perdre gairebé tota la seva costa al Bàltic i va cedir grans extensions a la nova Polònia.
• L'Imperi turc va desaparèixer gairebé per complet i va quedar reduït a Turquia.
• L'Imperi austrohongarès es va desintegrar i al seu lloc van sorgir estats nous: Txecoslovàquia, Hongria i Àustria.

La Societat de Nacions

A proposta del president Wilson es va crear una nova organització, la Societat de Nacions (SDN), que havia de garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, vigilar l'acompliment dels tractats i dirimir de manera diplomàtica els conflictes.

Factors que van impulsar l'expansió imperialista

Els factors principals que van impulsar l'expansió imperialista el darrer terç del segle XIX van ser, en primer lloc, el factor econòmic: vendre l'excedent de la producció i buscar nous mercats. Demogràficament, el creixement europeu va donar lloc a un excés de població, cosa que va dificultar trobar feina. Des del punt de vista polític, només podien expandir-se en règims extraeuropeus i, ideològicament, Europa es considerava superior culturalment.