Categories gramaticals en català: definicions i exemples
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,24 KB
El verb
El verb expressa un estat, una acció o un procés. És el nucli del sintagma verbal (SV) i presenta tres conjugacions.
Adverbi
L'adverbi és una categoria gramatical invariable. No té morfemes de gènere ni de nombre.
Locució adverbial
Locució adverbial: un grup de mots que fan la mateixa funció que un adverbi.
La preposició
La preposició és una categoria que, com l'adverbi, enllaça mots o sintagmes de manera que el segon sempre depèn del primer. Poden ser:
- Àtones: a, amb, de, en, per, per a
- Tòniques: cap a, contra, des de, entre, envers, fins, malgrat, sense, sobre
La locució prepositiva: conjunt de dues o més paraules que funcionen com una preposició.
Interjecció
L'interjecció és una categoria gramatical invariable, sense significat lèxic concret, que expressa valors subjectius.
- Propies: estructures que s'assemblen a un crit més o menys articulat.
- Impropies: mots comuns de la llengua que s'utilitzen amb un valor exclamatiu.
Pronom
El pronom és una categoria variable que reuneix un conjunt molt heterogeni de paraules, buides de significat per si mateixes; el seu significat es coneix a partir del context.
Determinant
El determinant acostuma a anar davant del substantiu i el concreta o el fixa. Es classifiquen en set grups:
- articles
- demostratius
- interrogatius
- possessius
- indefinits
- quantitatius
- numerals
Substantiu
El substantiu és la paraula que utilitzem quan volem designar conceptes. Poden ser: concrets, propis, col·lectius, etc.
Adjectiu
L'adjectiu explica una qualitat o característica del substantiu. La locució adjectival pot tenir funcions diverses. Poden ser:
- Especificatiu: delimita i concreta el sentit del substantiu a què es refereix.
- Explicatiu: dóna informació no necessària sobre el substantiu.
Categories gramaticals
Per categoria entenem el conjunt d'unitats lèxiques que comparteixen determinades propietats formals i funcionals, a més d'aparèixer en el mateix context tàctic.
Nivell semàntic
Nivell semàntic: hi ha mots plens i buits.
Nivell morfològic
Nivell morfològic: categories variables i invariables.
Nivell sintàctic
Nivell sintàctic: (context d'aparició i funció dins de l'oració).
La síl·laba
La síl·laba és un so o un grup de sons d'una paraula que pronunciem en un cop de veu. Poden ser toniques o àtones.
Diftong
Diftong: és un grup format per una vocal (el nucli) i una i o una u que es pronuncien en una sola síl·laba.
- Diftongs decreixents: vocal + i o + u (ex.: pai, peu).
- Diftongs creixents: gu + a,e,i,o / qu + a,e,i,o / i,u entre vocals / i,u a principi de mot seguides de vocal.
- Triftong: unió de creixent i decreixent.
Vocal neutra
Vocal neutra: la a i la e es pronuncien de manera clarament diferent en síl·laba tònica; es confonen en posició àtona. Normes (3 o 2):
- Si la penúltima lletra dels verbs és una vocal neutra, s'escriu amb e.
- Les formes verbals acabades en vocal neutra s'escriuen amb a.
O/U àtones
O/U àtones: quan la lletra o es troba en posició àtona es pronuncia u.
Regles:
- Mots i adjectius acabats en -o o -u àtones s'escriuen amb o.
- El plural dels noms i adjectius masculins s'escriu amb -os.
- La primera persona del present d'indicatiu s'escriu amb -o.