Catalunya sota la Restauració: 1909-1930

La Setmana Tràgica (1909)

El 1909, la derrota de l'exèrcit espanyol al Rif va portar el govern a enviar reforços, provocant un moviment d'oposició a Barcelona. Es va convocar una vaga general, però el govern va declarar l'estat de guerra i es va disparar contra els manifestants. Això va esdevenir un motí popular. Cap dirigent polític va posar-se al capdavant d'una revolta antimilitar i anticlerical que es va tornar caòtica. Dijous la policia va controlar la situació i dilluns tothom va tornar a la feina. Finalitzada la revolta, la burgesia i els partits de dretes, inclosa la Lliga Regionalista, van donar el vistiplau a la dura repressió.

Aquest fet va suposar la fi de la Solidaritat Catalana i el desprestigi del govern i la monarquia. Els liberals van iniciar una campanya contra Maura. Morales i Canalejas van unir els republicans i els socialistes per exigir la dimissió de Maura, trencant el Pacte d'El Pardo.

Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La formació de la Mancomunitat

La Diputació de Barcelona va prendre la direcció política de la Lliga Regionalista amb el suport de tots els partits. Va escriure una declaració demanant un organisme comú amb les altres diputacions catalanes. Després d'un intens procés negociador, Canalejas va acceptar la proposta.

• 1912: Llei de Mancomunitats.
• 1914: Formalització de la Mancomunitat de Catalunya, una federació de diputacions. Formada per l'Assemblea General i el Consell Permanent, presidida per Enric Prat de la Riba. Tenia el suport dels tradicionalistes i dels monàrquics.
• 1917: Mor Prat de la Riba i és substituït per Puig i Cadafalch.

Les Realitzacions de la Mancomunitat

La Mancomunitat va dur a terme una important obra de coordinació dels serveis existents i la creació de nous, amb actuacions per modernitzar el país i millorar-ne els serveis en diversos àmbits:

• Educació
• Protecció i divulgació del patrimoni cultural
• Institut d'Estudis Catalans
• Sanitat
• Agricultura i ramaderia
• Construcció de carreteres i camins

Crisi del 1917

Context internacional i nacional

• 1914: Espanya es manté neutral a la Primera Guerra Mundial, ja que no podia participar-hi amb un exèrcit mal preparat i sense interessos a Europa. L'opinió pública estava dividida entre germanòfils (conservadors) i aliadòfils (progressistes).
• La neutralitat va ser un estímul per a l'economia: va augmentar la demanda de productes i, per tant, la producció. Això va provocar un augment dels preus.
• 1917: Revolució Russa. La presa de poder dels bolxevics va tenir un gran impacte a tot Europa, donant esperança als obrers, mentre que la burgesia va agafar por i desconfiança.

Crisi política i social a Espanya

La pujada dels preus va causar un gran descontentament popular i mobilitzacions. Es va convocar la primera vaga general, preconitzada per la CNT i la UGT.

La situació social era inestable i el govern era feble. Els militars demanaven millores econòmiques i professionals a través de les Juntes Militars de Defensa.

Esdeveniments del 1917

• Juliol: Dato suspèn les garanties constitucionals i tanca les Corts. La Lliga Regionalista demana que es tornin a obrir. Es convoca una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, però el govern la prohibeix i tanca els diaris republicans i catalans.
• Agost: Una vaga de ferroviaris es radicalitza i s'estén a tots els sectors. Els sindicats presenten un programa de reformes. L'exèrcit reprimeix amb duresa les mobilitzacions i els parlamentaris es tornen a reunir.
• Octubre: Es presenta un programa de reforma general de l'Estat. Dato dimiteix i Alfons XIII proposa un govern de concentració integrat per liberals, conservadors i regionalistes. Això suposa la fi de l'Assemblea de Parlamentaris.
• 1918: Cambó entra al poder.

Cop d'Estat de Primo de Rivera (1923)

El 1923, Primo de Rivera protagonitza un cop d'estat i suspèn el règim constitucional, posant fi al sistema polític de la Restauració i iniciant la primera dictadura espanyola.

Causes del cop d'estat

• Relacions socials tenses entre empresaris i treballadors.
• Recessió econòmica després de la Primera Guerra Mundial.
• Moviment obrer radicalitzat, amb vagues i pistolerisme freqüents.
• Successió de governs incapaços d'afrontar els problemes.
• Règim polític desprestigiat.
• Republicans i socialistes amb ressò a l'opinió pública.
• Catalanisme: demanda d'autonomia que qüestiona l'estructura de l'Estat.
• L'exèrcit volia recuperar el prestigi.

El monarca, l'exèrcit, la burgesia i els sectors conservadors van donar suport al cop d'estat. Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president del govern, qui va constituir un executiu format exclusivament per militars: el Directori Militar.

Primo de Rivera va dissoldre el Congrés dels Diputats i va prohibir tots els partits polítics. Amb l'excusa de liquidar l'antic sistema corrupte, va dissoldre totes les diputacions i ajuntaments.

La Dictadura (1923-1930)

Actuació política de Primo de Rivera

• 1924: Creació d'una nova força política, la Unión Patriótica. No es convoquen més eleccions i s'aprofita de l'èxit al Marroc per continuar al poder mantenint l'estat d'excepció.
• 1925: Es restableix el Consell de Ministres.

Primo de Rivera va fer una política anticatalana. Va nomenar Alfons Sala president de la Mancomunitat de Catalunya, però finalment la va dissoldre. Es va prohibir l'ús públic de la llengua catalana i la senyera, així com els Jocs Florals.

Política social i econòmica

La dictadura va coincidir amb una època d'expansió econòmica a escala internacional i espanyola. El nou règim va fer una política de dirigisme econòmic, caracteritzada per l'intervencionisme i el monopolisme. Va fomentar la construcció d'obres públiques i va subvencionar empreses ferroviàries, navilieres i mineres no prou rendibles.

Pel que fa als intercanvis comercials amb l'exterior, es va seguir una política proteccionista, beneficiant les empreses espanyoles amb un augment de les tarifes dels aranzels.

L'oposició a la Dictadura

Diversos sectors socials i polítics es van oposar a la dictadura. Molts intel·lectuals van ser exiliats o desterrats.

• 1924: Intel·lectuals signen un manifest contra la política cultural de la Dictadura. Aquesta oposició es va estendre a la universitat, on es va formar la Federació Universitària Escolar (FUE), que va ser prohibida.
• El moviment obrer: la clandestinitat de la CNT va afavorir el sector més radical, partidari de la insurrecció armada. Els socialistes van prendre una clara posició favorable a la democràcia i la República.
• Els nacionalistes es van radicalitzar. La Lliga Regionalista va perdre l'hegemonia dins del catalanisme.

Caiguda de Primo de Rivera

La situació econòmica va empitjorar. Sectors de l'exèrcit ja no confiaven en Primo de Rivera i el mateix rei el considerava un obstacle.

El 1930, Primo de Rivera va presentar la dimissió. Es va formar un govern provisional presidit per Berenguer. Alfons XIII va intentar tornar a l'antic sistema de la Restauració, però el suport que havia donat a la Dictadura no ho va fer possible.